Como os anunciábamos en la anterior entrada, ayer sábado 17 de enero, nos reunimos los miembros de la Plataforma unitaria contra la autopista eléctrica en el magnífico marco del Ayuntamiento de Fonz (Huesca).
El objetivo principal de la reunión era nombrar varios portavoces para la Plataforma (con el fin de poder atender de manera más eficaz las demandas de información de los medios de comunicación), aunque se pretendía también reactivar las tareas de organización después del periodo navideño y, de la misma manera que en la reunión fundacional de Tremp, realizar una rueda de prensa para dar cuenta de nuestra situación actual a los medios de comunicación aragoneses. No obstante, la reunión sirvió también para trazar nuestra estrategia en este momento de relativa calma tras la presentación de objeciones en la fase de consultas, lo que sirvió, de paso, para un interesante debate acerca de la estrategia de Red Eléctrica de España (REDESA) y el posicionamiento de los municipios afectados y de los distintos partidos políticos con representación en ellos.
Al respecto, debemos señalar en primer lugar nuestro agradecimiento al Ayuntamiento de Fonz por acoger esta reunión, así como por el hecho de que se haya adherido en fechas recientes a la Plataforma (adhesión que se consiguió pese a la oposición del PP y contando con la abstención del PSOE, lo que resulta bastante esclarecedor a la hora de valorar la postura de estos partidos en relación con el proyecto de REDESA). En este mismo sentido, la reunión empezó con un debate acerca de las objeciones presentadas por los ayuntamientos afectados, que dejó sobre la mesa datos que deben llevar a una reflexión sobre la estrategia de REDESA para lograr sus objetivos. En efecto, se ha observado que el número de municipios a los que se ha informado por parte del Ministerio de Medio Ambiente en esta fase de consultas (un total de 76) sólo se justifica por el hecho de que REDESA ha trazado el área de impacto a partir de una cuadrícula entera de la cartografía utilizada en el "Documento inicial". De esta manera, han quedado incluidos términos municipales que, en realidad, no están afectados por los proyectos incluidos en este "Documento inicial" (que se reducen, en esencia, a la creación de una segunda subestación eléctrica en Monzón y a la conexión entre Peñalba, Monzón y la futura subestación de Isona mediante una línea de 400 Kv). Nuestra conclusión es que se pretende transmitir a la opinión pública que la oposición en la zona afectada es muy pequeña pues, lógicamente, sólo los municipios realmente afectados han presentado objeciones en esta fase, lo que ya ha sido aprovechado por algunos medios de prensa con titulares en los que se resaltaba que sólo 18 ayuntamientos aragoneses han presentado "alegaciones" contra la línea de alta tensión. En relación con ello, la Plataforma unitaria contra la autopista eléctrica desea puntualizar que el dato no es exacto pues los 18 municipios de los que se ha hablado son sólo los que han presentado sus objeciones a través de la Diputación de Huesca o han solicitado ayuda a este organismo. Pero además, como decimos, el contraste entre el número de ayuntamientos a los que se ha informado (76) y el de los que pueden resultar realmente afectados resulta, como poco, sorprendente, como demuestra el hecho de que en el territorio catalán, tal como apuntaron los compañeros de Lleida, se haya informado a 14 municipios de los cuales sólo 4 resultan realmente afectados por las distintas alternativas de trazado de la línea de alta tensión planteadas por REDESA. Todo ello prueba, en definitiva, nuestra convicción de que se busca utilizar los datos del número de municipios opuestos a la autopista eléctrica para dar a entender que son una minoría cuando, en realidad, son la práctica totalidad de los realmente afectados.
Igualmente, en la reunión se debatió al respecto de la ayuda ofrecida por la Diputación de Huesca y del posicionamiento del Gobierno de Aragón, con datos que dan a entender que su "oposición" al proyecto de autopista eléctrica no está del todo clara, de lo que informaremos en el momento en que tengamos datos más precisos.
En cuanto a las cuestiones organizativas, en la reunión se apostó por iniciar una campaña de información y sensibilización de la población de los territorios afectados mediante charlas informativas y otras acciones, de las que se irá informando puntualmente en este blog. En relación con esto, se apostó también por reforzar nuestros medios de comunicación (como el presente blog) para contrarrestar las estrategias de REDESA a las que antes aludíamos.
Por último, cumpliendo con nuestros objetivos, se nombraron los portavoces de la Plataforma, que serán, para el territorio aragonés, Jesús Sampériz y Eduardo Pueyo y, para Catalunya, Lluís Oliva y Armand Simon, y también, como anunciábamos, se atendió a las preguntas formuladas por los medios de prensa que se personaron durante la reunión (ya que esta se alargó hasta más allá de las 19 horas), a los que se informó de la constitución de la Plataforma y de las razones que nos llevan a oponernos a este proyecto de línea de "muy" alta tensión entre Monzón e Isona (expuestas en el manifiesto de Tremp), resaltando su carácter innecesario y antieconómico y las amenazas para el medio ambiente y la salud de los habitantes de los territorios afectados, cuyo futuro queda seriamente comprometido ante los planes de REDESA.
Com us anunciàvem en l'anterior entrada, ahir dissabte 17 de gener, ens reunim els membres de la Plataforma unitària contra l'autopista elèctrica en el magnífic marc de l'Ajuntament de Fonz (Osca).
L'objectiu principal de la reunió era nomenar diversos portaveus per a la Plataforma (amb la finalitat de poder atendre de manera més eficaç les demandes d'informació dels mitjans de comunicació), encara que es pretenia també reactivar les tasques d'organització després del període nadalenc i, de la mateixa manera que en la reunió fundacional de Tremp, realitzar una roda de premsa per a adonar de la nostra situació actual als mitjans de comunicació aragonesos. No obstant això, la reunió va servir també per a traçar la nostra estratègia en aquest moment de relativa calma després de la presentació d'objeccions en la fase de consultes, el que va servir, de passada, per a un interessant debat sobre l'estratègia de Red Eléctrica de España (REDESA) i el posicionament dels municipis afectats i dels diferents partits polítics amb representació en ells.
Referent a això, hem d'assenyalar en primer lloc el nostre agraïment a l'Ajuntament de Fonz per acollir aquesta reunió, així com pel fet que s'hagi adherit en dates recents a la Plataforma (adhesió que es va aconseguir malgrat l'oposició del PP i contant amb l'abstenció del PSOE, el que resulta bastant esclarecedor a l'hora de valorar la postura d'aquests partits en relació amb el projecte de REDESA). En aquest mateix sentit, la reunió va començar amb un debat sobre les objeccions presentades pels ajuntaments afectats, que va deixar sobre la taula dades que han de dur a una reflexió sobre l'estratègia de REDESA per a assolir els seus objectius. En efecte, s'ha observat que el nombre de municipis als quals s'ha informat per part del Ministeri de Medi ambient en aquesta fase de consultes (un total de 76) només es justifica pel fet que REDESA ha traçat l'àrea d'impacte a partir d'una quadrícula sencera de la cartografia utilitzada en el "Document inicial". D'aquesta manera, han quedat inclosos termes municipals que, en realitat, no estan afectats pels projectes inclosos en aquest "Document inicial" (que es reduïxen, en essència, a la creació d'una segona subestació elèctrica a Montsó i a la connexió entri Peñalba, Montsó i la futura subestació d'Isona mitjançant una línia de 400 Kv). La nostra conclusió és que es pretén transmetre a l'opinió pública que l'oposició en la zona afectada és molt petita doncs, lògicament, només els municipis realment afectats han presentat objeccions en aquesta fase, el que ja ha estat aprofitat per alguns mitjans de premsa amb titulars en els quals es ressaltava que només 18 ajuntaments aragonesos han presentat "al·legacions" contra la línia d'alta tensió. En relació amb això, la Plataforma unitària contra l'autopista elèctrica desitja puntualitzar que la dada no és exacte doncs els 18 municipis dels quals s'ha parlat són només els quals han presentat les seves objeccions a través de la Diputació d'Osca o han sol·licitat ajuda a aquest organisme. Però a més, com diem, el contrast entre el nombre d'ajuntaments als quals s'ha informat (76) i el dels quals poden resultar realment afectats resulta, com poc, sorprenent, com demostra el fet que en el territori català, tal com van apuntar els companys de Lleida, s'hagi informat a 14 municipis dels quals només 4 resulten realment afectats per les diferents alternatives de traçat de la línia d'alta tensió plantejades per REDESA. Tot això prova, en definitiva, la nostra convicció que es busca utilitzar les dades del nombre de municipis oposats a l'autopista elèctrica per a donar a entendre que són una minoria quan, en realitat, són la pràctica totalitat dels realment afectats.
Igualment, en la reunió es va debatre referent a l'ajuda oferta per la Diputació d'Osca i del posicionament del Govern d'Aragó, amb dades que donen a entendre que la seva "oposició" al projecte d'autopista elèctrica no està del tot clara, del que informarem en el moment que tinguem dades més precises.
Quant a les qüestions organitzatives, en la reunió es va apostar per iniciar una campanya d'informació i sensibilització de la població dels territoris afectats mitjançant xerrades informatives i altres accions, de les quals s'anirà informant puntualment en aquest blog. En relació amb això, es va apostar també per reforçar els nostres mitjans de comunicació (com el present blog) per a contrarestar les estratègies de REDESA a les quals abans al·ludíem. Finalment, complint amb els nostres objectius, es van nomenar els portaveus de la Plataforma, que seran, per al territori aragonès, Jesús Sampériz i Eduardo Pueyo i, per a Catalunya, Lluís Oliva i Armand Simon, i també, com anunciàvem, es va atendre a les preguntes formulades pels mitjans de premsa que es van personar durant la reunió (ja que aquesta es va allargar fins a més enllà de les 19 hores), als quals es va informar de la constitució de la Plataforma i de les raons que ens duen a oposar-nos a aquest projecte de línia de "molt" alta tensió entre Montsó i Isona (exposades en el manifest de Tremp), ressaltant el seu caràcter innecessari i antieconómico i les amenaces per al medi ambient i la salut dels habitants dels territoris afectats, el futur dels quals queda seriosament compromès davant els plans de REDESA.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario