Torres de alta tensión de la Aragón-Cazaril, aún en pie en las cercanías de Pueyo de Marguillén y La Puebla del Mon (Huesca)
Vaya por delante que nos alegramos profundamente de la sentencia del Supremo que ha echado abajo un tramo de 10 kilómetros del tendido eléctrico que REESA estaba instalando entre Penagos y Güeñes (Cantabria / Vizcaya), obligándola a desmantelar además 24 torres ya ancladas en suelo protegido. Nos alegra, sobre todo, por solidaridad con nuestros compañeros y porque hacemos nuestra su victoria (son parte de los dos millones de afectados por REESA en el norte de España), porque es un triunfo de la razón y la justicia y porque el contenido de la sentencia (que podéis conocer a través de la noticia publicada en elcorreo.com y en el blog de nuestros compañeros de NOTTA) demuestra, como venimos defendiendo en este medio, que REESA es una empresa que actúa en todos los lugares de manera absolutamente arbitraria, ignorando el espíritu de nuestras leyes y movida exclusivamente por su afán de lucro.
Eso no quita, no obstante, para que esta magnífica noticia (que nos está indicando uno de los caminos que debemos seguir en nuestra lucha contra REESA) nos indigne, por otra parte, debido al agravio comparativo que supone con nuestra situación, especialmente en territorio aragonés, donde dos sentencias del Supremo (la que daba por inexistente la línea Aragón-Cazaril en mayo de 1999 y la que anulaba la Graus-Sallente en octubre de 2005) no han servido ni para desmantelar las torres de la primera de estas líneas, que aún destruyen, absolutamente para nada, los paisajes del Cinca Medio y La Ribagorza, ni para evitar, como venimos denunciando en estos días, que REESA intente aprovecharse de estas torres "alegales" (por decirlo suavemente) reeditando la Graus-Sallente (con la estratagema de cambiarle el nombre por Peñalba-Monzón-Isona), ignorando además un compromiso del gobierno español con la UE en el sentido de que nunca se volvería a elegir ese trazado, anulado por el Supremo por razones semejantes a las de la sentencia que acaba con 10 kilómetros de la línea Penagos-Güeñes (véase la última rueda de prensa de nuestros compañeros de CHA para una información más precisa).
¿Qué diferencia hay entre Cantabria, Vizcaya y Aragón? ¿Será cosa de nuestros gobernantes? (quizá lo sepamos algún día, aunque de momento, dejan pasar el tiempo, siempre a su favor, sin dignarse a responder a las iniciativas parlamentarias que en su día les hicieron, con respecto a estos asuntos, nuestros compañeros de CHA).
Vagi per davant que ens alegrem profundament de la sentència del Suprem que ha "tirat per terra" un tram de 10 quilòmetres de l'estesa elèctrica que REESA estava instal·lant entre Penagos i Güeñes (Cantàbria / Biscaia), obligant-la a desmantellar a més 24 torres ja ancorades en sòl protegit. Ens alegra, sobretot, per solidaritat amb els nostres companys i perquè fem nostra la seva victòria (són part dels dos milions d'afectats per REESA en el nord d'Espanya), perquè és un triomf de la raó i la justícia i perquè el contingut de la sentència (que podeu conèixer a través de la notícia publicada en elcorreo.com i en el blog dels nostres companys de NOTTA) demostra, com anem defensant en aquest mitjà, que REESA és una empresa que actua en tots els llocs de manera absolutament arbitrària, ignorant l'esperit de les nostres lleis i moguda exclusivament pel seu afany de lucre.
Això no treu no obstant, què aquesta magnífica notícia (que ens està indicant un dels camins que hem de seguir en la nostra lluita contra REESA) ens indigni, d'altra banda, a causa del greuge comparatiu que suposa amb la nostra situació, especialment en territori aragonès, on dues sentències del Suprem (la que donava per inexistent la línia Aragó-Cazaril al maig de 1999 i la que anul·lava la Graus-Sallente a l'octubre de 2005) no han servit ni per desmantellar les torres de la primera d'aquestes línies, que encara destrueixen, absolutament per res, els paisatges del Cinca Medio i La Ribargorça, ni per evitar, com estem denunciant en aquests dies, que REESA intenti aprofitar-se d'aquestes torres "alegals" (per dir-ho suaument) reeditant la Graus-Sallente (amb l'estratègia de canviar-li el nom per Peñalba-Monzón-Isona), ignorant a més un compromís del govern espanyol amb la UE en el sentit que mai es tornaria a triar aquest traçat, anul·lat pel Suprem per raons semblants a les de la sentència que acaba amb 10 quilòmetres de la línia Penagos-Güeñes (vegeu l'última roda de premsa dels nostres companys de CHA per a una informació més precisa).
Quina diferència hi ha entre Cantàbria, Biscaia i Aragó? Serà cosa dels nostres governants? (potser ho sabrem algun dia, encara que de moment, deixen passar el temps, sempre al seu favor, sense dignar-se a respondre a les iniciatives parlamentàries que en el seu moment els van fer, pel que fa a aquests assumptes, els nostres companys de CHA).