Como podéis ver en el recorte de prensa del diario Segre (que tomamos del blog Notícies de La Terreta), hasta la propia Iglesia rechaza el trazado elegido por Red Eléctrica de España para la Autopista Eléctrica Peñalba-El Arnero (Monzón)-Isona por las afecciones que tendría para su patrimonio, en concreto, para la ermita de Sant Gregori y la iglesia de Santa María de Mur, ambas en el municipio de Castell de Mur, uno de los más afectados por el citado trazado, como demuestra el Informe elaborado por Ecologistas en Acción, del que también se hace eco el diario Segre.
El Obispado de Urgell, en las alegaciones que ha presentado, pide que el trazado se aleje de estos importantes monumentos, de extraordinario valor patrimonial. Hace bien, por supuesto, la Iglesia en defender su propio patrimonio, pero, a la vista de las declaraciones de este mismo obispado, que recoge la noticia del diario Segre, su postura nos parece un tanto egoísta, pues lo único que exige es el alejamiento del trazado, sin rechazar el propio proyecto de Autopista Eléctrica, es decir, en palabras llanas, y siguiendo el lamentable ejemplo del alcalde de Tremp, "que sufran otros lo que nosotros no queremos".
En efecto, como puede leerse en la noticia a la que venimos refiriéndonos (y la situación puede trasladarse a gran parte del territorio afectado por la Autopista Eléctrica), muchas pequeñas poblaciones (en particular en el municipio de Castell de Mur) vienen haciendo un gran esfuerzo por poner en valor su patrimonio histórico-cultural (por ejemplo, eliminando cables eléctricos y telefónicos, invirtiendo en su restauración, etc.). Así, las afecciones de la Autopista Eléctrica a este riquísimo patrimonio, deben medirse en términos económicos, suponiendo el proyecto de Red Eléctrica de España un duro varapalo para la economía local y las posibilidades de desarrollo del mundo rural en las comarcas prepirenaicas afectadas.
Algunos casos que nos vienen ahora a la mente son los del rico patrimonio cultural de las sierras de la Carrodilla o el Castillo de Laguarres, patrimonio que se vería seriamente afectado por una infraestructura creada únicamente para multiplicar los beneficios de la empresa promotora a expensas de la exigua riqueza de estas tierras, una vez más sacrificadas en favor de un "progreso" mal entendido que disfrutarán otros mientras los de siempre tenemos que seguir abandonando nuestros pueblos y viendo cómo se dilapida nuestro acervo cultural.
¿Lo defenderán en este caso los partidos políticos mayoritarios en Aragón con la misma vehemencia que defienden la devolución de los bienes de origen aragonés que se encuentran en el Museo Diocesano de Lleida?
Restos de la ermita de San Martín, en el municipio de Capella. Al abandono que sufren, se uniría ahora la cercana presencia de la Autopista Eléctrica, cuyo trazado previsto sobrevolaría esta zona de la sierra del Castillo de Laguarres, afectando de cerca también a Portaespana y la ruta senderística GR-1 o "Sendero Histórico". (Fotografía de Carlos Bozalongo, procedente del blog El Arte de la Frontera, en la que se da cuenta de la visita a la ermita de San Martín del profesor emérito de la Universidad de Niza Claude Gaignebet).
Com podeu veure en el retall de premsa del diari Segre (que agafem del blog Notícies de la Terreta), fins a la pròpia Església rebutja el traçat triat per Red Eléctrica de España per a l'Autopista Elèctrica Peñalba-El Arnero (Montsó)-Isona per les afeccions que tindria per al seu patrimoni, en concret, per a l'ermita de Sant Gregori i l'església de Santa Maria de Mur, ambdues en el municipi de Castell de Mur, un dels més afectats per l'esmentat traçat, com demostra l'Informe elaborat per Ecologistas en Acción, del que també es fa ressò el diari Segre.
El Bisbat d'Urgell, en les al·legacions que ha presentat, demana que el traçat s'allunyi d'aquests importants monuments, d'extraordinari valor patrimonial. Fa bé, per descomptat, l'Església a defensar el seu propi patrimoni, però, a la vista de les declaracions d'aquest mateix bisbat, que recull la notícia del diari Segre, la seva postura ens sembla una miqueta egoista, ja que l'única cosa que exigeix és l'allunyament del traçat, sense rebutjar el propi projecte d'Autopista Elèctrica, és a dir, ras i curt, i seguint el lamentable exemple de l'alcalde de Tremp, "que sofreixin uns altres el que nosaltres no volem".
En efecte, com es pot llegir en la notícia a la qual ens referiem (i la situació pot traslladar-se a gran part del territori afectat per l'Autopista Elèctrica), moltes petites poblacions (en particular en el municipi de Castell de Mur) estan fent un gran esforç per posar en valor el seu patrimoni històric-cultural (per exemple, eliminant cables elèctrics i telefònics, invertint en la seva restauració, etc.). Així, les afeccions de l'Autopista Elèctrica a aquest riquíssim patrimoni, han de mesurar-se en termes econòmics, suposant el projecte de Red Eléctrica de España una dura garrotada per a l'economia local i les possibilitats de desenvolupament del món rural a les comarques prepirinenques afectades.
Alguns casos que ens vénen ara a la ment són els de el ric patrimoni cultural de les serres de la Carrodilla o el Castell de Llaguarres, patrimoni que es veuria seriosament afectat per una infraestructura creada únicament per multiplicar els beneficis de l'empresa promotora a costa de la minsa riquesa d'aquestes terres, una vegada més sacrificades en favor d'un "progrés" mal entès que gaudiran uns altres mentre els de sempre hem de seguir abandonant els nostres pobles i veient com es dilapida el nostre patrimoni cultural.
Ho defensaran en aquest cas els partits polítics majoritaris a Aragó amb la mateixa vehemència que defensen la devolució dels béns d'origen aragonès que es troben en el Museu Diocesà de Lleida?
El Bisbat d'Urgell, en les al·legacions que ha presentat, demana que el traçat s'allunyi d'aquests importants monuments, d'extraordinari valor patrimonial. Fa bé, per descomptat, l'Església a defensar el seu propi patrimoni, però, a la vista de les declaracions d'aquest mateix bisbat, que recull la notícia del diari Segre, la seva postura ens sembla una miqueta egoista, ja que l'única cosa que exigeix és l'allunyament del traçat, sense rebutjar el propi projecte d'Autopista Elèctrica, és a dir, ras i curt, i seguint el lamentable exemple de l'alcalde de Tremp, "que sofreixin uns altres el que nosaltres no volem".
En efecte, com es pot llegir en la notícia a la qual ens referiem (i la situació pot traslladar-se a gran part del territori afectat per l'Autopista Elèctrica), moltes petites poblacions (en particular en el municipi de Castell de Mur) estan fent un gran esforç per posar en valor el seu patrimoni històric-cultural (per exemple, eliminant cables elèctrics i telefònics, invertint en la seva restauració, etc.). Així, les afeccions de l'Autopista Elèctrica a aquest riquíssim patrimoni, han de mesurar-se en termes econòmics, suposant el projecte de Red Eléctrica de España una dura garrotada per a l'economia local i les possibilitats de desenvolupament del món rural a les comarques prepirinenques afectades.
Alguns casos que ens vénen ara a la ment són els de el ric patrimoni cultural de les serres de la Carrodilla o el Castell de Llaguarres, patrimoni que es veuria seriosament afectat per una infraestructura creada únicament per multiplicar els beneficis de l'empresa promotora a costa de la minsa riquesa d'aquestes terres, una vegada més sacrificades en favor d'un "progrés" mal entès que gaudiran uns altres mentre els de sempre hem de seguir abandonant els nostres pobles i veient com es dilapida el nostre patrimoni cultural.
Ho defensaran en aquest cas els partits polítics majoritaris a Aragó amb la mateixa vehemència que defensen la devolució dels béns d'origen aragonès que es troben en el Museu Diocesà de Lleida?
No hay comentarios:
Publicar un comentario