 |
| En realidad, por más que se repita, una mentira sigue siendo siempre una mentira. |
Leemos en un artículo publicado en el periódico de la energía, "Las interconexiones energéticas, moneda de cambio entre España y la UE para cumplir con los objetivos 2030", que "El ministro de Energía, Turismo y Agenda Digital, Álvaro Nadal, ha insistido en que sin interconexiones energéticas, Europa no puede pedir que España haga mucho esfuerzo en cumplir con los objetivos del Acuerdo de París". Además (¡cómo no!), exige más dinero a Bruselas (¿sobre qué base y qué estudios?): "la falta de esas interconexiones representan un sobrecoste de unos 1.200 millones de euros anuales".
Sin embargo y pese a la victoria de Macron, parece que Francia no tiene prisa aún (aunque no diga estar en desacuerdo): "España recibe una nueva bofetada de Francia por las interconexiones".
Como ya viene siendo habitual, la presión del Gobierno español se sustenta en una falacia, la presunción de que España es una isla energética, mentira que se ha impuesto en la opinión pública por el procedimiento goebbeliano de repetirla una y otra vez hasta convertirla en una "verdad" incuestionable.
Basta, sin embargo, con observar el siguiente mapa de intercambios eléctricos entre Francia y España para comprobar que España tiene ya un muy razonable nivel de interconexión eléctrica con Francia, algo que ya demostramos en la "Nota de lectura" sobre el informe de TRACTEBEL-Engineering, para la Dirección General de Energía de la Comisión Europea, Study on the benefits of additional electricity interconnections between Iberian peninsula and rest of Europe, en el que vimos cómo se pretende "justificar" la necesidad de más interconexiones falseando la tasa de interconexión por el método de calcularla mediante la ratio capacidad de interconexión eléctrica / generación instalada (que ofrece resultados artificialmente bajos al existir en España una sobrecapacidad del 130 % de generación instalada) y usando, además, proyecciones para el 2030 basadas en la burbuja de los años 90 y 2000 (en contra, por tanto, del objetivo europeo de reducir el consumo energético en un 27% en 2030).
 |
| Haced click en la imagen para ampliarla. |
¿Por qué, entonces, tanto empeño en lograr más y más interconexiones cuando estas no son necesarias para los fines que supuestamente habrían de cumplir? Sin duda por el interés comercial del oligopolio energético de importar más energía nuclear desde Francia y lograr la creación de un mercado único de la energía que les permita especular en bolsa con los kilovatios (aunque para ello deban destrozar aún más el Pirineo). La reciente noticia en la que el ex Ministro Soria reconocía que "Las eléctricas venían al Ministerio con los Reales Decretos ya redactados" deja bien claro que no son los intereses de España los que guían la actual política energética. Pero esto es lo que pasa, claro está, cuando se privatiza un sector estratégico.
Por nuestra parte, ante la continua ofensiva de "nuestro" Gobierno para aumentar el número de interconexiones, nos reafirmamos en lo que recientemente expusimos en Huesca en el siguiente comunicado de prensa:
La pressió del Govern espanyol a la Unió Europea per aconseguir més i més interconnexions elèctriques i gasístiques segueix creixent i adquireix ara tints d'autèntic xantatge.
Llegim en un article publicat a el periódico de la energía "Las interconexiones energéticas, moneda de cambio entre España y la UE para cumplir con los objetivos 2030", que "El ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, ha insistit en què sense interconnexions energètiques, Europa no pot demanar que Espanya faci molt esforç en complir amb els objectius de l'Acord de París". A més (com no!), exigeix més diners a Brussel·les (sobre quina base i quins estudis?): "La manca d'aquestes interconnexions representen un sobrecost d'uns 1.200 milions d'euros anuals".
No obstant això i malgrat la victòria de Macron, sembla que França no té pressa encara (encara que no digui estar en desacord): "España recibe una nueva bofetada de Francia por las interconexiones".
Com ja és habitual, la pressió del Govern espanyol se sustenta en una fal·làcia, la presumpció que Espanya és una illa energètica, mentida que s'ha imposat en l'opinió pública pel procediment goebbelià de repetir-la una i altra vegada fins a convertir-la en una "veritat" inqüestionable.
Només cal, però, observar el següent mapa d'intercanvis elèctrics entre França i Espanya per comprovar que Espanya té ja un molt raonable nivell d'interconnexió elèctrica amb França, cosa que ja vam demostrar a la "Nota de lectura" sobre l'informe de TRACTEBEL- Engineering, per a la Direcció General d'Energia de la Comissió Europea, Study on the benefits of additional electricity interconnections between Iberian peninsula and rest of Europe, en el qual vam veure com es pretén "justificar" la necessitat de més interconnexions falsejant la taxa d'interconnexió per el mètode de calcular mitjançant la ràtio capacitat d'interconnexió elèctrica / generació instal·lada (que ofereix resultats artificialment baixos a l'existir a Espanya una sobrecapacitat del 130 % de generació instal·lada) i usant, a més, projeccions per al 2030 basades en la bombolla dels anys 90 i 2000 (en contra, per tant, de l'objectiu europeu de reduir el consum energètic en un 27% en 2030).
Per què, llavors, tanta obstinació a aconseguir més i més interconnexions quan aquestes no són necessàries per als fins que suposadament haurien de complir? Sens dubte per l'interès comercial de l'oligopoli energètic d'importar més energia nuclear des de França i aconseguir la creació d'un mercat únic de l'energia que els permeti especular en borsa amb els quilowatts (encara que per això hagin de destrossar el Pirineu). La recent notícia en la qual l'ex ministre Soria reconeixia que "Les elèctriques venien al Ministeri amb els reials decrets ja redactats" deixa ben clar que no són els interessos d'Espanya els que guien l'actual política energètica. Però això és el que passa, és clar, quan es privatitza un sector estratègic.
Per la nostra banda, davant la contínua ofensiva del "nostre" Govern per augmentar el nombre d'interconnexions, ens reafirmem en el que recentment vam exposar a Osca en el següent comunicat de premsa (veure més amunt).
Com ja és habitual, la pressió del Govern espanyol se sustenta en una fal·làcia, la presumpció que Espanya és una illa energètica, mentida que s'ha imposat en l'opinió pública pel procediment goebbelià de repetir-la una i altra vegada fins a convertir-la en una "veritat" inqüestionable.
Només cal, però, observar el següent mapa d'intercanvis elèctrics entre França i Espanya per comprovar que Espanya té ja un molt raonable nivell d'interconnexió elèctrica amb França, cosa que ja vam demostrar a la "Nota de lectura" sobre l'informe de TRACTEBEL- Engineering, per a la Direcció General d'Energia de la Comissió Europea, Study on the benefits of additional electricity interconnections between Iberian peninsula and rest of Europe, en el qual vam veure com es pretén "justificar" la necessitat de més interconnexions falsejant la taxa d'interconnexió per el mètode de calcular mitjançant la ràtio capacitat d'interconnexió elèctrica / generació instal·lada (que ofereix resultats artificialment baixos a l'existir a Espanya una sobrecapacitat del 130 % de generació instal·lada) i usant, a més, projeccions per al 2030 basades en la bombolla dels anys 90 i 2000 (en contra, per tant, de l'objectiu europeu de reduir el consum energètic en un 27% en 2030).
Per què, llavors, tanta obstinació a aconseguir més i més interconnexions quan aquestes no són necessàries per als fins que suposadament haurien de complir? Sens dubte per l'interès comercial de l'oligopoli energètic d'importar més energia nuclear des de França i aconseguir la creació d'un mercat únic de l'energia que els permeti especular en borsa amb els quilowatts (encara que per això hagin de destrossar el Pirineu). La recent notícia en la qual l'ex ministre Soria reconeixia que "Les elèctriques venien al Ministeri amb els reials decrets ja redactats" deixa ben clar que no són els interessos d'Espanya els que guien l'actual política energètica. Però això és el que passa, és clar, quan es privatitza un sector estratègic.
Per la nostra banda, davant la contínua ofensiva del "nostre" Govern per augmentar el nombre d'interconnexions, ens reafirmem en el que recentment vam exposar a Osca en el següent comunicat de premsa (veure més amunt).
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario