Propuesta de Resolución para presentar en los ayuntamientos (texto en catalán)

De acuerdo con lo que decíamos en la anterior entrada, aquí tenéis el texto de la "Propuesta de Resolución" en catalán. Eso sí, está adaptado para Aragón. Para presentarlo en Catalunya, haría falta modificar las referencias legales y adaptarlas a la legislación propia.

D'acord amb el que dèiem en l'anterior entrada, aquí teniu el text de la "Proposta de Resolució" en català. Això sí, està adaptat per a Aragó. Per a presentar-lo a Catalunya, caldria modificar les referències legals i adaptar-les a la legislació pròpia.

En ......................, portaveu del Grup de (Partit Polític) a l’Ajuntament de ................., a instàncies de les Associacions, Entitats i Partits Polítics que componen la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica Monsó-Isona i a l'empara de l'article 122.1 de la Llei 7/1999, de 9 d'abril, d'Administració Local d'Aragó, presenta la següent Proposta de Resolució:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

Respecte al projecte de “Red Eléctrica de España” (REESA) de construcció de l'Autopista Elèctrica Penyalba-Montsó-Isona (línia de molt alta tensió de 400.000 V.), el possible traçat de la qual (d'acord amb les alternatives proposades per REESA) és coincident en part amb el que va resultar anul·lat de facto per la sentència ferma del Tribunal Suprem (TS) de 19 de maig de 1999 (que estimava inexistent l'antiga Aragó-Cazaril) i pràcticament en la seva totalitat amb el que va ser desestimat en sentència ferma del TS de 19 d'octubre de 2005 (que considerava inexistent el traçat de la Graus-Sallente, hereva de l'Aragó-Cazaril).

Així mateix, afegir que la primera de les esmentades sentències va ser el resultat d'un contenciós administratiu promogut en el seu dia pel Govern d'Aragó. A més, poc abans que es dictés la sentència que anul·lava el traçat de la Graus-Sallente, el Govern espanyol va informar a la Comissió Europea que havia descartat el traçat Graus- Isona, proposant com a alternativa la connexió entre Peñalba i Salàs de Pallars (aquesta informació va ser proporcionada a la Comissió Europea pel Govern Central en interessar-se la primera pel projecte de REESA arran d'una queixa presentada per la Mancomunitat de la Ribagorça Oriental i l'ajuntament de Tolba, desestimant la Comissió Europea la queixa en constatar-se que el traçat Graus-Isona ja no existia). A més a més, s’ha d’afegir, que les Corts d'Aragó, a través d'una moció dimanant de la interpel·lació 67/08 del Diputat SR. Bizén Fuster Santaliestra, aprovada el passat 19 de febrer de 2009, va rebutjar per unanimitat el projecte de REESA de construcció de l'Autopista Elèctrica Penyalba-Montsón-Isona, així com, en general, tota infraestructura d'aquestes característiques que no sigui sostenible socialment i mediambientalment (com de fet succeeix amb la Penyalba-Montsón- Isona en vista del gran rebuig social que ha suscitat).

Així mateix, considerem una permanent amenaça les torres d'alta tensió construïdes per a l'Aragó-Cazaril entre Castelnou (Terol) i Lierp (Osca), que actualment romanen dempeus (constituint un greu i permanent atemptat contra el patrimoni paisatgístic de la zona) i que, malgrat tot el dit anteriorment, pretén ser reutilitzat per REESA en els traçats proposats per a la Peñalba-Monzón-Isona. Sobre això, cal recordar que l'esmentada sentència del TS de 19 de maig de 1999 va comportar una substanciosa indemnització del Govern francès, en concepte de danys i perjudicis, a REESA per l'anul·lació del seu projecte Aragó-Cazaril, indemnització que havia de servir per al compliment efectiu de l'esmentada sentència i, per tant, per el desmantellament de les infraestructures ja construïdes i la reversió de serveis i terrenys ocupats per a la construcció de l'Aragó-Cazaril.

Igualment, cal afegir que les Corts d'Aragó van aprovar una proposició no de llei el 7 d'octubre de 1999 que exigia el compliment ferm de la sentència del TS de 19 de maig de 1999, incloent la demolició de les infraestructures construïdes, la reversió de serveis i terrenys ocupats, la revocació de la declaració d'utilitat pública de l'esmentada infraestructura i el requeriment al Govern central perquè anul·lés el projecte Graus-Sallente per motius coincidents amb els quals exposem en aquesta moció en sol·licitar l'anul·lació de la Peñalba-Monzón-Isona.

En dates recents, hem sigut coneixedors d'un nou projecte de REESA per augmentar la capacitat de transport de la línia d'alta tensió entre Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, que suposa la reconversió d'aquesta línia (sense que existeixi estudi d'impacte ambiental) en una nova Autopista Elèctrica insostenible mediambientalment i socialment (d'acord amb el rebuig manifestat per la població afectada), per la qual cosa contravindria la voluntat del poble aragonès expressada unànimement pels seus representants en les Corts d'Aragó en la ja esmentada moció de 19 de febrer de 2009.

Els dos projectes de REESA fins a aquí esmentats, a més d'insostenibles social i mediambientalment, són innecessaris i antieconòmics i, per tant, mancats d'utilitat pública, com es dedueix del fet del qual es tracti de línies de transport elèctric d'una altíssima tensió (útils exclusivament per al transport d'electricitat en grans distàncies i, en conseqüència, per a l'afany de lucre de l'empresa que les ha projectat i defensat amb arguments que s'han demostrat fal·laços en vista del protocol que va firmar REESA amb la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme del Govern d'Aragó el 16 de juliol de 2009). Sobre això, manifestem, igualment, la nostra preocupació pel fet que es converteixi a les comarques altoaragonesas i catalanes afectades en servitud de pas per a una infraestructura que no deixarà cap benefici al territori pel qual discorre i que, al contrari, hipotecarà les seves possibilitats de desenvolupament (basades en el patrimoni natural), generarà una enorme contaminació electromagnètica i afectarà en conseqüència i de manera molt negativa al Medi Ambient, a la salut de les persones, a les explotacions agropecuàries i al desenvolupament rural. Tot això, en unes terres tradicionalment desfavorides i que han demostrat més que de sobres la seva solidaritat amb l'estat, suportant ja una gran càrrega d'infraestructures d'aquestes característiques (línies d'alta tensió, pantans...).

Creiem, també que en el projecte d'augment de la capacitat de transport de la línia d'alta tensió Foradada del Toscar-La Pobla de Segur no es compleixen les distàncies de seguretat respecte als nuclis habitats pels que transita ja que el traçat actual no es modifica, però sí ho fa la infraestructura (canvi del tipus de cable, recreixement i fonamentació de 31 suports, es retensen vans i es poda poblat d'arbres entre vans). Per tant considerem que aquesta és una obra de grans dimensions i per tant una nova infraestructura per a la que, en tot cas, es fa necessari que l'Administració Central, segons el RD1/2008 al seu Annex I, exigeixi Informe d'Impacte Ambiental a REESA. Per això que les autoritats autonòmiques i centrals han d'adoptar el principi de precaució, avalat per la resolució presa pel Consell Europeu l'any 2000, el qual considera que és absolutament necessària la protecció dels ciutadans de la Comunitat contra els efectes nocius per a la salut o potencialment nocius a llarg termini, que se sap poden resultar de l'exposició a camps electromagnètics i considera que els Estats membres han de determinar les distàncies de seguretat mínimes d'aquestes infraestructures.
En conseqüència, es presenta la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1. - El Ple de l’Ajuntament de ....................... rebutja la nova construcció de l'esmentada infraestructura elèctrica Penyalba-Montszó-Isona per tot el descrit anteriorment.

2. - El Ple de l’Ajuntament de ...................... en compliment amb la legalitat vigent i en coherència amb les sentències citades anteriorment, que malgrat ser fermes no s'han executat en la seva integritat, sol·licita a REESA la demolició de les torres d'alta tensió construïdes per a l'Aragó-Cazaril entre Castelnou (Terol) i Lierp (Osca).

3. - Igualment, El Ple de l’Ajuntament de ................. sol·licita al Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí, l'anul·lació del projecte de REESA d'augment de capacitat de transport de la línia d'alta tensió entre Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.

4. - L'esmentada Corporació, pels motius exposats, insta al Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí, segons el RD1/2008 al seu Annex I, que exigeixi Informe d'Impacte Ambiental a REESA de la línia d'alta tensió Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, adoptant el principi de precaució, avalat per la resolució presa pel Consell Europeu l'any 2000.

5. - Així mateix, l'Ajuntament de ........................ recolza tota aquella iniciativa que comporti mesures protectores en la línia d'alta tensió Foradada del Toscar-La Pobla de Segur, però no l'augment de la capacitat de càrrega de transport ja que l'esmentat projecte no presenta una anàlisi justificat de la seva idoneïtat davant altres alternatives que contribueixin a la millora d'una xarxa, que en cap moment no s'ha objectivat com a insuficient o que deixi un subministrament poc fiable o de qualitat baixa a les zones que malla.

6. - El Ple de l’Ajuntament de ................ sol·licita a les administracions i al Parlament Autonòmic que mostrin la seva total negativa als projectes d'augment de la capacitat de càrrega de transport en línies d'Alta Tensió o la construcció de línies de 400.000 V. en zones pirinenques o pre-pirenenques amb una enorme fragilitat demogràfica, econòmica i mediambiental com són la Ribagorza, la zona nord del Cinca Medio i el Pallars.

7. - Que l’Ajuntament de ........................ sol·liciti, una reunió dels alcaldes afectats amb la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica, tal com es va acordar en la reunió del passat 31 d'octubre de 2009 celebrada a Areny de Noguera, en la qual hi hagi reciprocitat entre les dues parts per informar i es creï un front comú amb informació, transparència i diàleg.

8. - Exigim, finalment, a les diferents corporacions locals, comarcals, provincials i autonòmiques l'accés immediat a la informació i la difusió d'aquest tipus de projectes a la resta de la societat i, especialment, entre la població afectada per ells, ja que, en relació amb els dos projectes de REESA als quals ens hem referit anteriorment, ha hagut d'informar-se pels seus propis mitjans, quedant indefensa davant de la falta de transparència i la desinformació afavorida últimament per l'ús de pràctiques que considerem antidemocràtiques.