S'ha acabat el carnaval. Ja es treuen caretes i disfresses, ja comença
el circ. Amb la vella cantarella de que cal fer amb urgència la
necessària transició energètica, amb la grollera excusa de que ens està
obligant la directiva europea d’energia, i de que els terminis
finalitzen abans del 2030.
Un cop més ens toca ballar amb els interessos imponderables de les grans corporacions i ser el boc expiatori per a la voracitat sense límits d'alguns. Ens exigeixen que siguem les víctimes submises d'aquesta Transacció Energètica especulativa en benefici de la gran metròpoli, insaciable de recursos, que ens condemna a ser una colònia, amb l'explicita cooperació d'alguns professionals de la política servil al dictat dels seus amos. Per descomptat que la urgència només és una pantalla que tapa la seva cobdícia infinita. És absolutament fals que el que ens proposen sigui l’únic camí. Un altre model no només és possible i necessari, sinó que s'està posant en marxa a tot Europa: les comunitats energètiques de caràcter social i cooperativista són un fet consolidat i subvencionat a Alemanya, Holanda, França, Bèlgica, etc.
Si amb el franquisme ens van arruïnar i buidar el país, amb aquesta democràcia de paper cartó fan tanatoris, cementiris i s'embutxaquen les engrunes que els ofereixen els voltors financers. De pressa i corrent ens porten a l'escorxador, destrueixen els camps i els mitjans de vida, acaben de buidar els pobles i ens expulsen d'aquest país, sense miraments ni remordiments. Al mes de maig ens prometran el setè cel, però només veurem un negre infern.
Ha arribat l'hora de dir ben alt i clar, ja n'hi ha prou!. De caciquismes, de mentides i d'amenaces, farts estem de falses promeses, de belles paraules, que s'emporta el vent. Només el poble salva el poble. TOTS A UNA!. No volem Tanatoris bonics ni grans cementiris, volem un País Lliure de servituds, per un País Sobirà, volem decidir com viure, qui ser.
Per un Pallars per a totes i tots, no al neocolonialisme economicista d'un capitalisme depravat. Posem a totes les finestres i balcons crespons negres, sortim al carrer i cridem ben fort el nom dels nostres botxins i del seu seguici.
Ha arribat l'hora de dir ben alt i clar, ja n'hi ha prou!. De caciquismes, de mentides i d'amenaces, farts estem de falses promeses, de belles paraules, que s'emporta el vent. Només el poble salva el poble. TOTS A UNA!. No volem Tanatoris bonics ni grans cementiris, volem un País Lliure de servituds, per un País Sobirà, volem decidir com viure, qui ser.
Per un Pallars per a totes i tots, no al neocolonialisme economicista d'un capitalisme depravat. Posem a totes les finestres i balcons crespons negres, sortim al carrer i cridem ben fort el nom dels nostres botxins i del seu seguici.
No hay comentarios:
Publicar un comentario