Foto histórica (que ya publicamos con anterioridad en este blog) de la presentación en público del Consorcio de La Ribagorza. Como puede verse, por desgracia, el conflicto contra la línea de Muy Alta Tensión (o Autopista Eléctrica) sigue hipotecando el futuro de esta comarca. Hoy, como ayer, la creación de un Consorcio, supondrá la unión de todas las fuerzas (sociedad civil, grupos políticos de todo signo, asociaciones, instituciones locales...) en defensa de nuestra tierra y nuestros pueblos.
En el anterior post establecíamos una comparación entre el caso de nuestras tierras pirenaicas, sobreexplotadas por pantanos y líneas de alta tensión, y la situación actual en la Patagonia chilena. Pues bien, lo que es igual en el espacio, por desgracia, también lo es en el tiempo.
Os dejamos a continuación, para comprobarlo, con las imágenes del número primero y único (1990-2000) de la revista COMARCA: Publicación informativa de la Asociación anti-pantano de Comunet, que nos ha enviado un compañero. No son imágenes de mucha calidad (haced click en ellas para ampliarlas), pero lo compensa el valor testimonial del documento, que demuestra, como decimos en el titular, que nada ha cambiado en estas tierras desde hace décadas. Seguimos con nuestro futuro hipotecado y con una insoportable inseguridad jurídica que lastra todas nuestras posibilidades de desarrollo. Seguimos, en fin, por desgracia, bajo la amenaza permanente de la autopista eléctrica Aragón-Cazaril —transmutada por arte de la propaganda en Peñalba-El Arnero (Monzón)-Isona— y de los proyectos de pantanos con los que se siguen sepultando las mejores de nuestras tierras.
¿Pararán algún día de expoliarnos? Quizá cuando ya no quede vivo ninguno de nuestros pueblos.
No será, sin embargo, porque nos dejemos. Tomad buena nota de las ideas expuestas en las páginas de esta revista histórica pues, como sabéis, al igual que entonces, estamos en estos días trabajando para la creación de un nuevo Consorcio con el que enfrentarnos a quienes sólo quieren de nosotros agua, montañas y electricidad.
Entonces vencimos. Volveremos a hacerlo.
¡AUTOPISTA ELÉCTRICA NO!
¡PUEBLOS VIVOS!
¡PUEBLOS VIVOS!
En l'anterior post establíem una comparació entre el cas de les nostres terres pirinenques, sobreexplotades per pantans i línies d'alta tensió, i la situació actual en la Patagonia xilena. Doncs bé, el que és igual en l'espai, per desgràcia, també ho és en el temps.
Us deixem a continuació, per comprovar-ho, amb les imatges del nombre primer i únic (1990-2000) de la revesteixi COMARCA: Publicación informativa de la Asociación anti-pantano de Comunet, que ens ha enviat un company. No són imatges de molta qualitat (feu clic en elles per ampliar-les), però ho compensa el valor testimonial del document, que demostra, com diem en el titular, que gens ha canviat en aquestes terres des de fa dècades. Seguim amb el nostre futur hipotecat i amb una insuportable inseguretat jurídica que llastra totes les nostres possibilitats de desenvolupament. Seguim, en fi, per desgràcia, sota l'amenaça permanent de l'autopista elèctrica Aragón-Cazaril —transmutada per art de la propaganda en Peñalba-El Arnero (Montsó)-Isona— i dels projectes de pantans amb els quals se segueixen sepultant les millors de les nostres terres.
Pararan algun dia d'espoliar-nos? Potser quan ja no quedi viu cap dels nostres pobles.
No serà, no obstant això, perquè ens deixem. Preneu bona nota de les idees exposades a les pàgines d'aquesta revista històrica doncs, com sabeu, igual que llavors, estem en aquests dies treballant per a la creació d'un nou Consorci amb el qual enfrontar-nos a els qui només volen de nosaltres aigua, muntanyes i electricitat.
Llavors vam vèncer. Tornarem a fer-ho.
Us deixem a continuació, per comprovar-ho, amb les imatges del nombre primer i únic (1990-2000) de la revesteixi COMARCA: Publicación informativa de la Asociación anti-pantano de Comunet, que ens ha enviat un company. No són imatges de molta qualitat (feu clic en elles per ampliar-les), però ho compensa el valor testimonial del document, que demostra, com diem en el titular, que gens ha canviat en aquestes terres des de fa dècades. Seguim amb el nostre futur hipotecat i amb una insuportable inseguretat jurídica que llastra totes les nostres possibilitats de desenvolupament. Seguim, en fi, per desgràcia, sota l'amenaça permanent de l'autopista elèctrica Aragón-Cazaril —transmutada per art de la propaganda en Peñalba-El Arnero (Montsó)-Isona— i dels projectes de pantans amb els quals se segueixen sepultant les millors de les nostres terres.
Pararan algun dia d'espoliar-nos? Potser quan ja no quedi viu cap dels nostres pobles.
No serà, no obstant això, perquè ens deixem. Preneu bona nota de les idees exposades a les pàgines d'aquesta revista històrica doncs, com sabeu, igual que llavors, estem en aquests dies treballant per a la creació d'un nou Consorci amb el qual enfrontar-nos a els qui només volen de nosaltres aigua, muntanyes i electricitat.
Llavors vam vèncer. Tornarem a fer-ho.
AUTOPISTA ELÈCTRICA NO!
POBLES VIUS!
POBLES VIUS!
No hay comentarios:
Publicar un comentario