La Casa de la Cultura de Benabarre fue el escenario de la primera de las actividades propuestas. El pasado viernes día 14 y ante una veintena de asistentes, el profesor de la Universidad Politécnica de Madrid y Premio Nacional de Medio Ambiente Pedro Costa Morata ofreció una charla sobre la contaminación electromagnética y la realidad de las autopistas eléctricas, que fue seguida de un debate con los asistentes. Costa es un destacado activista medioambiental, divulgador de los riesgos de la nuclearización en los años 70 del pasado siglo y en la actualidad uno de los mayores expertos españoles en contaminación electromagnética.
En relación con el proyecto de la Autopista Eléctrica Peñalba-Monzón-Isona, que, como sabéis, tuvo un antecedente a finales del pasado siglo y principios de éste con el proyecto de interconexión conocido entonces como Aragón-Cazaril, Costa señaló que estos conflictos que se dilatan en el tiempo “tienden a erosionar” a quienes se implican en una lucha “siempre desigual”, aunque señaló que siempre que se gana tiempo “se gana futuro”. Sobre la contaminación electromagnética que generan las líneas eléctricas, el conferenciante apuntó que éstas son un elemento activo que genera su propia energía creando fuerzas sobre la materia viva. “No tiene ningún fundamento científico decir que no hay que preocuparse por las campos electromagnéticos”, abundó Pedro Costa, destacando el enorme peso político y económico de los lobbys eléctricos en la toma de decisiones en Europa.
El conferenciante señaló además que el sistema eléctrico en nuestro país ejemplifica el dicho castellano de que “ande o no ande, el burro grande” y comentó que este incremento de las dimensiones de los tendidos incrementa exponencialmente la fragilidad y la vulnerabilidad del sistema, “mucho mayor todavía con el control centralizado informáticamente”, por todo lo cual se mostró enormemente crítico con lo que definió como “ideología del mallado”. Frente a esta, apostó por aproximar el consumo a las zonas de producción “lo que reduce radicalmente la necesidad de transporte”, recordando que cada 100 kilómetros una línea de alta tensión pierde en torno al 10% de la energía transportada.
El programa se retomó el sábado día 15 en la Casa de la Cultura de Graus, escenario de una Mesa Redonda en la que intervinieron varios miembros de la Plataforma junto a los alcaldes de Fonz y de Benabarre. En ella se abordó, entre otros asuntos, el reciente encuentro en Lérida de los representantes públicos de La Ribagorza, La Litera y el Pallars con los portavoces de REESA para conocer el estado actual del proyecto. Se recordó también la historia del proyecto con sus múltiples variaciones, sentencias judiciales contrarias, trazados abandonados y retomados y una permanente sensación de amenaza sobre los territorios afectados, hipotecando sus posibilidades de desarrollo, basadas principalmente, como se recordó en la mesa, en el patrimonio natural.
De la mesa redonda surgió un ofrecimiento de colaboración de la Plataforma con los representantes públicos y con la sociedad en general y una decidida apuesta por la unidad de acción en una jornada marcada por el deseo de colaboración entre todos los agentes sociales implicados. “Si estamos ante unos pueblos envejecidos y despoblados cuya única solución para darles vida y futuro es que venga gente joven de fuera a repoblar; quién va a venir a un paisaje herido por los tendidos eléctricos y más que potencialmente peligroso”, concluía uno de los asistentes que participó en el debate tras la intervención de los presentes en la mesa.
Tras este espacio de debate e información pública, la Plataforma programó en la misma Casa de la Cultura, como ya sabéis, un concierto con la actuación del Albert Cubero Trío, una formación integrada por Albert Cubero a la guitarra, Carlos Vidal al bajo y Luigi García a la batería. Son músicos residentes en la zona, con una larga trayectoria profesional e intérpretes de una música en clave jazzística muy personal y con un indudable dominio técnico que encandiló a los numerosos asistentes.
Además de estos actos, y aunque no estuviera recogido en la convocatoria, el programa de actividades se prolongó el domingo día 16 durante la celebración de la Redolada de este año en dos de las localidades directamente amenazadas por el proyecto de REESA, La Puebla del Mon y Pueyo de Marguillén. En esta última, permaneció abierto durante toda la jornada el salón Municipal, que, como sabéis, cuenta con un mural informativo sobre la Autopista Eléctrica y la lucha de nuestra Plataforma, de manera que quienes lo desearon pudieron informarse sobre los pormenores del proyecto de tendido eléctrico y su incidencia en el territorio ribagorzano.
Com ja sabeu, el passat cap de setmana la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica va organitzar diferents activitats de tipus informatiu, reivindicatiu i cultural per a tractar de conscienciar als habitants de La Ribargorça dels perills que amenacen aquest territori altaragonés en el cas que tiri endavant el projecte de l'empresa Red Eléctrica de España (REESA) d'una Autopista Elèctrica (400.000 V.) entre les localitats de Peñalba, Montsó i Isona.
La Casa de la Cultura de Benavarri va ser l'escenari de la primera de les activitats proposades. Divendres passat dia 14 i davant d'una vintena d'assistents, el professor de la Universitat Politècnica de Madrid i Premi Nacional de Medi ambient Pedro Costa Morata va oferir una xerrada sobre la contaminació electromagnètica i la realitat de les autopistes elèctriques, que va ser seguida d'un debat amb els assistents. Costa és un destacat activista mediambiental, divulgador dels riscos de la nuclearizació en els anys 70 del segle passat i en l'actualitat un dels majors experts espanyols en contaminació electromagnètica.
En relació amb el projecte de l'Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona, que, com sabeu, va tenir un antecedent a finals del segle passat i principis d'aquest amb el projecte d'interconnexió conegut llavors com Aragó-Cazaril, Costa va assenyalar que aquests conflictes que es dilaten en el temps "tendeixen a erosionar" els qui s'impliquen en una lluita "sempre desigual", encara que va assenyalar que sempre que es guanya temps "es guanya futur". Sobre la contaminació electromagnètica que generen les línies elèctriques, el conferenciant va apuntar que aquestes són un element actiu que genera la seva pròpia energia creant forces sobre la matèria viva. "No té cap fonament científic dir que no cal preocupar-se per les camps electromagnètics", va abundar Pedro Costa, destacant l'enorme pes polític i econòmic dels lobbys elèctrics en la presa de decisions a Europa.
El conferenciant va assenyalar a més que el sistema elèctric en el nostre país exemplifica aquesta dita castellana "ande o no ande, el burro grande" i va comentar que aquest increment de les dimensions de les esteses incrementa exponencialment la fragilitat i la vulnerabilitat del sistema, "molt més encara amb el control centralitzat informàticament", pel que es va mostrar enormement crític amb el que va definir com "ideologia del mallado". Front d'aquesta ideologia, va apostar per aproximar el consum a les zones de producció "el que reduïx radicalment la necessitat de transport", recordant que cada 100 quilòmetres una línia d'alta tensió perd entorn del 10% de l'energia transportada.
El programa es va reprendre el dissabte dia 15 en la Casa de la Cultura de Graus, escenari d'una Taula Rodona en la qual van intervenir diversos membres de la Plataforma al costat dels alcaldes de Fonz i de Benavarri. En ella es va abordar, entre d'altres assumptes, la recent trobada a Lleida dels representants públics de La Ribargorça, La Llitera i el Pallars amb els portaveus de REESA per a conèixer l'estat actual del projecte. Es va recordar també la història del projecte amb les seves múltiples variacions, sentències judicials contràries, traçats abandonats i represos i una permanent sensació d'amenaça sobre els territoris afectats, hipotecant les seves possibilitats de desenvolupament, basades principalment, com es va recordar en la taula, en el patrimoni natural.
De la taula rodona va sorgir un oferiment de col·laboració de la Plataforma amb els representants públics i amb la societat en general i una decidida aposta per la unitat d'acció en una jornada marcada pel desig de col·laboració entre tots els agents socials implicats. "Si estem davant uns pobles envellits i despoblats l'única solució dels quals, per a donar-los vida i futur, és que vingui gent jove de fora a repoblar-los; qui vindrà a un paisatge ferit per les esteses elèctriques i més que potencialment perillós", concloïa un dels assistents que va participar en el debat després de la intervenció dels presents en la taula.
Després d'aquest espai de debat i informació pública, la Plataforma va programar en la mateixa Casa de la Cultura, com ja sabeu, un concert amb l'actuació de l'Albert Cubero Trio, una formació integrada per Albert Cubero a la guitarra, Carlos Vidal al baix i Luigi García a la bateria. Són músics residents a la zona, amb una llarga trajectòria professional i intèrprets d'una música en clau jazzística molt personal i amb un indubtable domini tècnic que va enlluernar als nombrosos assistents.
A més d'aquests actes, i encara que no estigués recollit en la convocatòria, el programa d'activitats es va perllongar el diumenge dia 16 durant la celebració de la Redolada d'aquest any en dues de les localitats directament amenaçades pel projecte de REESA, La Puebla del Mon i Pueyo de Marguillén. En aquesta última, va romandre obert durant tota la jornada el saló Municipal, que, com sabeu, compte amb un mural informatiu sobre l'Autopista Elèctrica i la lluita de la nostra Plataforma, de manera que qui ho van desitjar van poder informar-se sobre els detalls del projecte d'estesa elèctrica i la seva incidència en el territori ribagorzano.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario