Réquiem por un águila real electrocutada

Nuestros compañeros de La Terreta, informaban en su blog el pasado jueves (acompañando la noticia de un triste reportaje fotográfico) de la electrocución de un águila real en una zona próxima al Tossal de Torogó, donde se cruzan dos líneas eléctricas de baja tensión y avisaban, en la misma entrada del blog, de la noticia de la electrocución de un buitre leonado, también bajo una línea de baja tensión, en este caso en las inmediaciones de Aulás.
La noticia, terrible por el hecho de tratarse de dos especies protegidas y emblemáticas, indicadores de la riqueza de nuestro medio natural, no nos pilla, por supuesto, por sorpresa. El reportaje fotográfico con el que acompañamos estas líneas (tomado de La Terreta Eléctrica) demuestra que las razones por las que nos oponemos a los proyectos de REESA (la Autopista Eléctrica Peñalba-Monzón-Isona y el "recrecimiento" de la línea Foradada del Toscar-Pobla de Segur) no son en absoluto falacias (al contrario de lo que ocurre con los argumentos utilizados por REESA para defender sus lucrativos proyectos) ni fruto de un alarmismo injustificado. Ahí están las pruebas tangibles de las afecciones características de una línea eléctrica, que aumentan exponencialmente en el caso de las llamadas Autopistas Eléctricas o líneas de Muy Alta Tensión.
Pero más allá del hecho lamentable de la pérdida de dos ejemplares de especies protegidas (y por tanto de parte de nuestro patrimonio y bien común) la noticia nos lleva a una reflexión sobre los costes de las instalaciones eléctricas y la necesidad de una nueva cultura de la energía.


En efecto, ante el macabro espectáculo del águila electrocutada cabe preguntarse quién va a compensar a los ciudadanos de la pérdida de este animal (pues como queda dicho es parte de nuestro patrimonio) y, en particular, quién va a compensar a los habitantes de La Terreta, a quienes esta pérdida (aunque a veces no se sea consciente de este extremo) afecta de manera especial en la medida en que el medio natural es (como ocurre también en La Ribagorza y el resto del Pallars) su principal recurso económico. ¿Va a pagar REESA el coste de esta pérdida? Mucho nos tememos que no será así, del mismo modo que tampoco lo será cuando de lo que se trate es de un incendio forestal (no son pocos los causados por chispas generadas por líneas eléctricas) o de la muerte de un niño por leucemia. Sin duda, pues, el negocio de Red Eléctrica de España es el mejor ejemplo de un negocio redondo. Analicémoslo con detalle.
La actual Red Eléctrica de España S. A. nació por efecto de una privatización salvaje (como muchas otras empresas que todos conocemos) que bien podría considerarse más que privatización un auténtico saqueo, lleno además de puntos oscuros que, en su día, motivaron denuncias muy graves. En definitiva, obtuvo una posición de auténtico monopolio (lo que deja en entredicho la "necesidad" de esa mal llamada "liberalización") a precio de ganga y a cargo de las arcas públicas, esto es, de nuestro dinero.
Pero una vez conseguido semejante chollo (basta ver las últimas cifras de beneficios de la empresa, de las que presume en su propia web), ¿qué ha hecho esta empresa de carácter estratégico con el patrimonio "expoliado"? Pues como todos podemos ver día a día, a imitación de otros sectores como la telefonía o los transportes ferroviarios, dejar morir las infraestructuras menos rentables y dedicarse a la construcción de otras que sirven exclusivamente para multiplicar sus beneficios económicos. En efecto, al modo de lo que ha pasado con RENFE (supresión de líneas que vertebraban el territorio para invertir en AVEs que sólo dan servicio a una minoría privilegiada de ciudadanos) REESA y otras empresas del sector eléctrico priorizan la construcción de Autopistas Eléctricas o líneas de Muy Alta Tensión (400.000 v.), que sólo sirven para transportar electricidad allí donde pueden venderla al mejor precio y con la menor pérdida posible (de ahí el aumento de tensión) mientras dejan de mantener las menos rentables.
A las pruebas nos remitimos: resulta sangrante ver cómo, por ejemplo, en el municipio de Graus o el de Benabarre, esto es, en medio de una comarca que sacrificó sus propios pueblos para producir electricidad para el resto de España, se suceden los cortes de luz a la mínima inclemencia meteorológica, y, al mismo tiempo, se planea desde las altas esferas sacrificar unos cuantos pueblos más (gran parte del sur de esta comarca) para hacer pasar por ella una gigantesca infraestructura de 400.000 v. que sólo reportará beneficios a quienes van a comerciar con la energía que discurrirá por su mortíferos cables. O, volviendo al águila real de las fotografías, al tiempo que se planifica multiplicar sin estudio de impacto ambiental la capacidad de transporte de una línea, como la de Foradada del Toscar, que pasa a escaso 4 metros de casas habitadas, se dejan sin ningún tipo de medida para evitar electrocuciones de aves protegidas otras líneas como las que causaron la muerte de rapaces que aquí venimos denunciando.
Lo dicho, un negocio redondo: los ciudadanos corremos con los gastos y los costes (hasta ponemos nuestras vidas en juego) para que otros especulen y obtengan beneficios astronómicos sin invertir nada para evitar los costes medioambientales y para la salud pública, todo, por supuesto, con el beneplácito y la cobertura de nuestros alcaldes y los medios de comunicación de masas, que ocultan la información que debería ser pública, apoyan sus planes y airean, sin ningún tipo de vergüenza, falacias tan evidentes como que los proyectos de REESA son de interés común.
Si se refieren a que el interés más común hoy en día es el de obtener beneficio expoliando a los de siempre, llevan razón.

Els nostres companys de La Terreta, informaven en el seu blog dijous passat (acompanyant la notícia d'un trist reportatge fotogràfic) de l'electrocució d'una àguila reial en una zona prpera al Tossal de Torogó, on es creuen dues línies elèctriques de baixa tensió i avisaven, en la mateixa entrada del blog, de la notícia de l'electrocució d'un voltor negre, també sota una línia de baixa tensió, en aquest cas pels voltants d’Aulás.
La notícia, terrible pel fet de tractar-se de dues espècies protegides i emblemàtiques, indicadors de la riquesa del nostre medi natural, no ens agafa, per descomptat, per sorpresa. El reportatge fotogràfic amb el qual acompanyem aquestes línies (pres de La Terreta Elèctrica) demostra que les raons per les quals ens oposem als projectes de REESA (l'Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona i el "recreixement" de la línia Foradada del Toscar-Pobla de Segur) no són en absolut fal·làcies (al contrari del que passa amb els arguments utilitzats per REESA per a defensar els seus lucratius projectes) ni fruit d'un alarmisme injustificat. Aquí hi ha les proves tangibles de les afeccions característiques d'una línia elèctrica, que augmenten exponencialment en el cas de les anomenades Autopistes Elèctriques o línies de Molt Alta Tensió. Però més enllà del fet lamentable de la pèrdua de dos exemplars d'espècies protegides (i per tant de part del nostre patrimoni i bé comú) la notícia ens duu a una reflexió sobre els costos de les instal·lacions elèctriques i la necessitat d'una nova cultura de l'energia.

En efecte, davant el macabre espectacle de l'àguila electrocutada cal preguntar-se qui compensarà als ciutadans de la pèrdua d'aquest animal (doncs com hem dit és part del nostre patrimoni) i, en particular, qui compensarà als habitants de La Terreta, a qui aquesta pèrdua (encara que de vegades no se sigui conscient d'aquest extrem) afecta de manera especial en la mesura que el medi natural és (com passa també en La Ribargorça i la resta del Pallars) el seu principal recurs econòmic. Pagarà REESA el cost d'aquesta pèrdua? Molt ens temem que no serà així, de la mateixa manera que tampoc ho serà quan del que es tracti és d'un incendi forestal (no són pocs els causats per espurnes generades per línies elèctriques) o de la mort d'un nen per leucèmia. Sens dubte, doncs, el negoci de Red Eléctrica de España és el millor exemple d'un negoci rodó. Analitzem-lo amb detall.
L'actual Red Eléctrica de España S. A. va néixer per efecte d'una privatització salvatge (com moltes altres empreses que tots coneixem) que bé podria considerar-se més que privatització un autèntic saqueig, ple a més de punts foscs que, en el seu moment, van motivar denúncies molt greus. En definitiva, va obtenir una posició d'autèntic monopoli (el que deixa en dubte la "necessitat" d'aquesta mal anomenada "liberalització") a preu de ganga i a càrrec de les arques públiques, així doncs, dels nostres diners.
Però un cop aconseguida aquesta ganga (cal veure les últimes xifres de beneficis de l'empresa, de les quals presumeix en la seva pròpia web), què ha fet aquesta empresa de caràcter estratègic amb el patrimoni "espoliat"? Doncs com tots podem veure dia a dia, a imitació d'altres sectors com la telefonia o els transports ferroviaris, deixar morir les infraestructures menys rendibles i dedicar-se a la construcció d'unes altres que serveixen exclusivament per a multiplicar els seus beneficis econòmics. En efecte, similar amb el que ha passat amb RENFE (supressió de línies que vertebraven el territori per a invertir en AVE’s que només donen servei a una minoria privilegiada de ciutadans) REESA i altres empreses del sector elèctric prioritzen la construcció d'Autopistes Elèctriques o línies de Molt Alta Tensió (400.000 v.), que només serveixen per a transportar electricitat allà on poden vendre-la al millor preu i amb la menor pèrdua possible (d'aquí l'augment de tensió) mentre deixen de mantenir les menys rendibles.
Ens remetem a les proves: resulta sagnant veure com, per exemple, en el municipi de Graus o el de Benavarri, això és, enmig d'una comarca que va sacrificar els seus propis pobles per a produir electricitat per a la resta d'Espanya, se succeeixen els talls de corrent a la mínima inclemència meteorològica, i, al mateix temps, es planeja des de les altes esferes sacrificar uns quants pobles més (gran part del sud d'aquesta comarca) per a fer passar per ella una gegantesca infraestructura de 400.000 v. que només reportarà beneficis als qui volen comerciar amb l'energia que discorrerà pels seus cables assassins. O, tornant a l'àguila real de les fotografies, al mateix temps que es planifica multiplicar sense estudi d'impacte ambiental la capacitat de transport d'una línia, com la de Foradada del Toscar, que passa a escassos 4 metres de cases habitades, es deixen sense cap tipus de mesura per a evitar electrocucions d'aus protegides altres línies com les que van causar la mort d’aus rapinyaires que aquí denunciem.
El que s'ha dit, un negoci rodó: els ciutadans assumeixen les despeses i els costos (fins i tot posem les nostres vides en joc) perquè uns altres especulin i obtinguin beneficis astronòmics sense invertir gens per a evitar els costos mediambientals i per a la salut pública, tot, per descomptat, amb el beneplàcit i la cobertura dels nostres alcaldes i els mitjans de comunicació de masses, que oculten la informació que hauria de ser pública, donen suport als seus plans i airegen, sense cap tipus de vergonya, fal·làcies tan evidents com que els projectes de REESA són d'interès comú.
Si es refereixen que l'interès més comú avui dia és el d'obtenir benefici espoliant als de sempre, tenen raó.