Una sentencia contra REESA reconoce la competencia de los ayuntamientos en materia urbanística

Torres de alta tensión de la antigua línea Aragón-Cazaril, "inexistente" según sentencia del Tribunal Supremo de 19 de mayo de 1999, en las cercanías del embalse de Barasona

ABC informaba ayer de la sentencia de un Juzgado de lo Contencioso-Administrativo en virtud de la cual se desestimaba el recurso que Red Eléctrica de España había presentado contra la licencia concedida por el Ayuntamiento de Paterna (Valencia), que le obligaba a reponer 3 árboles por cada uno de los 3.046 ejemplares talados desde 2007 bajo las líneas de alta tensión en el bosque de La Vallesa.
La citada sentencia, de la que os podéis informar con más detalle en la edición digital del citado diario, insiste en que la licencia del ayuntamiento valenciano no invade las competencias de la Generalitat, tal como pretendía REESA, aclarando que, si bien el Estado tiene competencia exclusiva sobre la autorización de las instalaciones eléctricas en más de una comunidad autónoma o cuando la energía se transporte al extranjero, "ello no impide que concurran otras administraciones en el marco de sus competencias", ya sean autonómicas o locales.
Esta afirmación (en una sentencia que, obviamente, sienta jurisprudencia) nos da toda la razón en relación con la tesis que venimos defendiendo desde la creación de nuestra Plataforma acerca de que los ayuntamientos en los que se ubican las torres de la antigua línea Aragón-Cazaril son perfectamente competentes para proceder al desmonte de estas viejas infraestructuras, que aún se mantienen en pie pese a la desestimación de este antiguo proyecto de REESA, vulnerando, por tanto, la ordenación urbanística, dado que a día de hoy no tienen ninguna utilidad. Queda pues en el aire la pregunta de por qué entonces los ayuntamientos en los que tales torres se ubican (y muy en particular el de Graus) ni siquiera han solicitado su desmonte y han respondido siempre a nuestras reiteradas solicitudes para el desmonte de las infraestructuras de la línea Aragón-Cazaril argumentando que no tienen capacidad para ello. ¿Desconocen sus propias competencias? ¿No tienen el suficiente coraje para tomar tal decisión? ¿Ocultan algo?...
Hay que recordar aquí que, pese a las pretensiones de REESA, que considera en sus mapas a esta línea de viejas torres como "línea parcialmente construida", el antiguo proyecto de conexión entre España y Francia a 400 Kv, conocido como línea Aragón-Cazaril, fue declarado "inexistente" en sentencia del Tribunal Supremo de 19 de mayo de 1999 y que la citada empresa recibió del gobierno francés (que fue quien paralizó el proyecto) una millonaria indemnización que, en buena lógica, debería haberse destinado al desmonte de las torres instaladas, absolutamente inútiles tras la desestimación del proyecto y que, pese a ello siguen tras más de una década produciendo un importante impacto paisajístico en una tierra que tiene en el Medio Ambiente, precisamente, uno de sus más importantes recursos económicos. ¿Hacen falta más argumentos para proceder ya a eliminar estos gigantes de acero de más de 50 metros de altura?
Como sabéis, precisamente la semana pasada, la Plataforma presentaba un escrito ante los ayuntamientos de Graus y Benabarre solicitándoles formalmente que se opusiesen a las actuaciones iniciadas por REESA en el territorio haciendo valer su papel de garantes de la ley (en especial en materia urbanística) en el territorio. Tal petición, que mañana, como ya adelantábamos en una anterior entrada, se hará extensiva a los ayuntamientos de Capella y Tolva, llevaba aparejada en el caso del consistorio grausino la enésima petición de que se solicitase o procediese al desmonte de las antiguas infraestructuras de la Aragón-Cazaril, apoyando nuestra solicitud en el mismo argumento en el que se basa la sentencia de la que os informábamos más arriba. ¿Nos harán caso ahora? ¿Tendremos que aprovechar la jurisprudencia de esta sentencia para hacerles llegar nuestra solicitud a través de los tribunales?
Desde luego nosotros no vamos a esperar más, haciéndole el juego a REESA, que, como sabéis, pretende reutilizar las torres de la Aragón-Cazaril para su nuevo proyecto de Autopista Eléctrica.
¿Le interesaría a esta empresa llevar sus cables de 400 Kv a través de nuestros montes si no pudiese reutilizar esas viejas infraestructuras que siguen proclamando día a día la precariedad de nuestro Estado de Derecho?


ABC informava ahir de la sentència d'un Jutjat del Contenciós-Administratiu en virtut de la qual es desestimava el recurs que Red Eléctrica de España havia presentat contra la llicència concedida per l'Ajuntament de Paterna (València), que l'obligava a replantar 3 arbres per cadascun dels 3.046 exemplars talats des de 2007 sota les línies d'alta tensió en el bosc de la Vallesa.
La citada sentència, de la qual us podeu informar amb més detall en l'edició digital del citat diari, insisteix que la llicència de l'ajuntament valencià no envaeix les competències de la Generalitat, tal com pretenia REESA, aclarint que, si bé l'Estat té competències  exclusives sobre l'autorització de les instal·lacions elèctriques en més d'una comunitat autònoma o quan l'energia es transporti a l'estranger, "això no impedeix que concorrin altres administracions en el marc de les seves competències", ja siguin autonòmiques o locals.
Aquesta afirmació (en una sentència que, òbviament, senta jurisprudència) ens dóna tota la raó en relació amb la tesi que estem defensant des de la creació de la nostra Plataforma sobre que els ajuntaments en que se situen les torres de l'antiga línia Aragó-Cazaril són perfectament competents per procedir al desmantellament d'aquestes velles infraestructures, que encara es mantenen d'empeus malgrat la desestimació d'aquest antic projecte de REESA, vulnerant, per tant, l'ordenació urbanística, atès que a dia d'avui no tenen cap utilitat. Queda doncs en l'aire la pregunta de per què aleshores els ajuntaments en que se situen aquestes torres  (i molt en particular el de Graus) ni tan sols han sol·licitat el seu desmantellament i han respost sempre a les nostres reiterades sol·licituds pel desmunt de les infraestructures de la línia Aragó-Cazaril argumentant que no tenen capacitat per a això. Desconeixen les seves pròpies competències? No tenen el suficient coratge per prendre tal decisió? Oculten alguna cosa?...
Cal recordar aquí que, malgrat les pretensions de REESA, que considera en els seus mapes a aquesta línia de velles torres com a "línia parcialment construïda", l'antic projecte de connexió entre Espanya i França a 400 Kv, conegut com a línia Aragó-Cazaril, va ser declarat "inexistent" en sentència del Tribunal Suprem de 19 de maig de 1999 i que la citada empresa va rebre del govern francès (que va ser qui va paralitzar el projecte) una milionària indemnització que, en bona lògica, hauria d'haver-se destinat a desmantellar les torres instal·lades, absolutament inútils després de la desestimació del projecte i que, malgrat això segueixen després de més d'una dècada produint un important impacte paisatgístic en una terra que té en el Medi Ambient, precisament, un dels seus més importants recursos econòmics. Fan falta més arguments per procedir ja a eliminar aquests gegants d'acer de més de 50 metres d'altura?
Com sabeu, precisament la setmana passada, la Plataforma presentava un escrit davant els ajuntaments de Graus i Benavarri sol·licitant-los formalment que s'oposessin a les actuacions iniciades per REESA al territori fent valer el seu paper de garants de la llei (especialment en matèria urbanística) al territori. Tal petició, que demà, com ja avançàvem en una anterior entrada, es farà extensiva als ajuntaments de Capella i Tolba, portava adjunt, en el cas del consistori grausino l'enèsima petició que es sol·licités o procedís a desmantellar les antigues infraestructures de l'Aragó-Cazaril, recolzant la nostra sol·licitud en el mateix argument en que es basa la sentència de la qual us informàvem més amunt. Ens faran cas ara? Haurem d'aprofitar la jurisprudència d'aquesta sentència per fer-los arribar la nostra sol·licitud a través dels tribunals?
Per descomptat nosaltres no esperarem més, fent-li el joc a REESA, que, com sabeu, pretén reutilitzar les torres de l'Aragó-Cazaril per al seu nou projecte d'Autopista Elèctrica.
Li interessaria a aquesta empresa portar els seus cables de 400 Kv a través de les nostres muntanyes si no pogués reutilitzar aquestes velles infraestructures que segueixen proclamant dia a dia la precarietat del nostre Estat de Dret?