martes, 31 de agosto de 2010

Los pueblos del Pallars Jussà temen que la Autopista Eléctrica Peñalba-Monzón-Isona dificulte la repoblación del territorio

Vista de Cotiella desde Pueyo de Marguillén (Fotografía de Manolo Enjuanes tomada de http://pueyo.wordpress.com)

Éste es el titular con el que hoy mismo, coincidiendo con nuestra reunión de esta tarde en Tremp (ver entrada anterior), el diario Segre (http://www.segre.com) titula un concienzudo reportaje de Anna Farràs, quien ha recorrido la zona afectada por la Autopista Eléctrica en el Pallars Jussà, entrevistando a alcaldes y afectados y descubriendo que incluso habría habitantes de la zona que acabarían marchándose si la infraestructura llegara a llevarse a cabo.
Una noticia, en fin, más que preocupante que, no obstante, no nos pilla por sorpresa pues venimos advirtiendo desde la misma refundación de nuestra Plataforma que, sin duda, será una de las consecuencias de este despropósito llamado Autopista Eléctrica, que pone en entredicho las políticas encaminadas a apoyar al mundo rural y luchar contra la despoblación en las comarcas pirenaicas. Ya lo advertían hace tiempo también en Aragón nuestros compañeros de Pueyo de Marguillén, y es que, hoy por hoy, las comarcas de La Ribagorza y el Pallars Jussà (dos de las afectadas por la Autopista Eléctrica), tras haber sufrido históricamente un expolio brutal (véanse si no los pantanos y líneas eléctricas que ya tienen que sufrir) que las ha llevado a un preocupante abandono de sus pueblos, no tienen más recursos económicos que el propio Medio Ambiente (traducible en actividades agropecuarias y de turismo rural) y sólo pueden esperar una recuperación de sus pueblos merced a la llegada de población atraída por la biodiversidad y el magnífico estado de conservación de algunas de sus sierras.
En definitiva, el reportaje debe hacer reaccionar a nuestros representantes políticos (que en su día se opusieron a la Autopista Eléctrica y respaldaron sólo las líneas de alta tensión sostenibles social y medioambientalmente) para que hagan todo lo que esté en sus manos para frenar lo que podría ser la puntilla definitiva para un buen número de pueblos de La Ribagorza y el Pallars Jussà. ¿Hacen falta, en fin, más pruebas acerca del rechazo social a la línea? ¿Es posible plantearse siquiera que una línea de 400.000 voltios sea sostenible ambientalmente en estos territorios?
Dejando a parte consideraciones ambientales y sanitarias (gravísimas, sin duda) y centrándonos sólo en las meramente económicas, cabe preguntarse también: ¿es aceptable que red Eléctrica de España, que debería haber desmantelado las torres de Alta Tensión de la Aragón-Cazaril gracias a la indemnización multimillonaria del Gobierno francés pretenda reutilizarlas con fines únicamente especulativos (las líneas de 400.000 voltios sólo sirven para transportar electricidad a grandes distancias) acabando así con la economía de un gran número de familias y con el patrimonio y el futuro de gran parte de los pueblos de la zona? Ético no es, por supuesto, y sólo por ello debería ser ilegal en un país en el que se dice que la soberanía está en manos del pueblo.
La verdad es que si algún día un despropósito así alcanzase la categoría de "interés público" sería como para irse, pero no simplemente de nuestros últimos pueblos, sino de este país al que, parafraseando la canción, sólo le interesan de nuestros territorios las montañas, el agua y la electricidad.



¿Sobramos también La Ribagorza y el Pallars Jussà?

Aquest és el titular amb que avui mateix, coincidint amb la nostra reunió d'aquesta tarda a Tremp (veure entrada anterior) el diari Segre (http://www.segre.com/) titula un conscienciós reportatge d'Anna Farràs, que ha recorregut la zona afectada per l'Autopista Elèctrica en el Pallars Jussà, entrevistant alcaldes i afectats i descobrint que fins i tot hi hauria habitants de la zona que acabarien marxant si la infraestructura arribés a portar-se a terme.  
Una notícia, finalment, més que preocupant que, tot i això, no ens agafa per sorpresa ja que ho haviem advertit des de la mateixa refundació de la nostra Plataforma que, sens dubte, serà una de les conseqüències d'aquest despropòsit  anomenat Autopista Elèctrica, que posa en dubte les polítiques encaminades a recolzar al món rural i lluitar contra la despoblació de les comarques pirinenques. Ja ho advertien fa temps també a l'Aragó els nostres companys de Pueyo de Marguillén, i és que, ara per ara, les comarques de La Ribagorça i el Pallars Jussà (dues de les afectades per l'Autopista Elèctrica), després d'haver sofert històricament un espoli brutal (veure si no els pantans i línies elèctriques que ja han de suportar) que les ha portat a un preocupant abandonament dels seus pobles, no tenen més recursos econòmics que el propi Medi Ambient (traduïble en activitats agropecuàries i de turisme rural) i només poden esperar una recuperació dels seus pobles a mercè de l'arribada de població atreta per la biodiversitat i el magnífic estat de conservació d'algunes de les seves serralades.
En definitiva, el reportatge ha de fer reaccionar els nostres representants polítics (que en el seu dia es van oposar a l'Autopista  Elèctrica i van recolzar només les línies d'alta tensió sostenibles socialment i mediambientalment) perquè facin tot el que estigui al seu abast per frenar el que podria ser el cop de gràcia definitiu per a un bon nombre de pobles de La Ribagorça i el Pallars Jussà. Calen finalment, més proves sobre el rebuig social de la línia? És possible plantejar-se si més no que una línia de 400.000 volts sigui sostenible ambientalment en aquests territoris?
Deixant de banda consideracions ambientals i sanitàries (gravíssimes, sens dubte) i centrant-se només en les merament econòmiques, podem preguntar-nos també: és acceptable que Red Eléctrica de España, que hauria d'haver desmantellat les torres d'Alta Tensió de l'Aragó-Cazaril gràcies a la indemnització multimilionària del Govern francès pretengui reutilitzar-les amb finalitats únicament especulatius (les línies de 400.000 volts només serveixen per transportar electricitat en grans distàncies) acabant així amb l'economia d'un gran nombre de famílies i amb el patrimoni i el futur de gran part dels pobles de la zona? Ètic no ho és, sens dubte, i només per això hauria de ser il·legal en un país en el qual es diu que la sobirania està a les mans del poble.
Veritablement si algun dia un despropòsit així assolís la categoria d'"interès públic" seria com per anar-se'n, però no simplement dels nostres últims pobles, sinó d'aquest país al qual, parafrasejant la cançó, només li interessen dels nostres territoris les muntanyes, l'aigua i l'electricitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada