N.B.: En nuestra asamblea del pasado 8 de noviembre nos centramos, fundamentalmente, en la preparación del Àgora pallaresa, que se llevaba a cabo los días 9 y 10. Aparte de este asunto, el único acuerdo fue el de fijar la fecha de celebración de nuestra próxima asamblea (que de nuevo será no presencial) el viernes 13 de diciembre a las 18 horas (se informará del enlace para acceder a la videoconferencia en nuestro Grupo de Google durante la semana previa). A continuación, os dejamos con una breve crónica de la citada Àgora pallaresa, agradeciendo el gran trabajo realizado por las compañeras organizadoras de este evento.
N.B.: A la nostra assemblea del passat 8 de novembre ens vam centrar, fonamentalment, en la preparació de l'Àgora pallaresa, que es duia a terme els dies 9 i 10. A banda d'aquest assumpte, l'únic acord va ser el de fixar la data de celebració de la nostra propera assemblea (que de nou serà no presencial) el divendres 13 de desembre a les 18 hores (s'informarà de l'enllaç per accedir a la videoconferència al nostre Grup de Google durant la setmana prèvia). A continuació us deixem amb una breu crònica de l'Àgora pallaresa esmentada, agraint el gran treball realitzat per les companyes organitzadores d'aquest esdeveniment.
Les jornades del 9 i 10 de novembre van desenvolupar-se amb moltes ganes i una bona participació a les Antigues Escoles de Vilamitjana.
El matí de dissabte va iniciar-se la trobada amb una benvinguda i posada en context de les jornades que es durien a terme a la vegada que es va actualitzar la situació sobre la lluita contra la MAT [Valsalada – Laluenga – Isona ] (añadir si queremos el enlace a las entradas donde se hablo de lo del soterrament de la linia y del contencioso administrativo) i de la situació en la que es troben diverses de les propostes de projectes de Centrals fotovoltàiques al Pallars.
Seguimament van començar les ponències de l’eix d’espoli en el qual l’abordatge es feia des de les resistències ecofeminsites.
Van parlar les companyes de la ODG [Observatòri del Deute en la Globalització] les quals apuntàren que les lògiques estractives s’estan duent a tereme arreu del globus, però que sobretot l’impacte i espoli més salvatge està sent a diversos terrioris del sud global, on les defensores estant arribant a ser assassinades vers una impunitat internacional que fa la vista grossa ja que els beneficis passen per sobre de la vida [humana i de la Natura]. Per això apuntaven un seguit de punt concrets per abordar des de l’ecofeminisme una resposta col·lectiva.
Després va agafar el relleu a la intervenció la divulgadora Brigitte Vasallo, la qual va apuntar, partint de la seva experiència personal en la lluita contra els molins eòlics al seu poble natal a Galiza, com les lluites per defensar la terra són quelcom que requereixen avui dia si o si una resposta. Que són lluites on s'aglutinen tot tipus de persona i que per tant hem de poder articular-nos des del fer i no des del ser, trencant amb posicions identitàries. Una batallada guanyada, el relat d'una victòria i les seves múltiples respostes per aconesguir-la.
Com a últimes ponents van agafar la paraula les companyes Taqui Warmis (que vol dir dones que caminen en aimara) de Bolivia, les quals van colpir-nos amb un contundent discurs decolonial en el qual apuntaven com la cosmovisió occidental-racionalista que tenim en la qual diferenciem la natura i el territori de l'ésser humà ens situava en un punt de partida erroni i en una perspectiva i cultura de la mort. La lluita del cos-territori entesa com una reivindicació de la pluralitat de la vida i de com el nostre cos és el primer territori i és indisasociable de tot allò que ens rodeja. Ens senyalaven com una manera de trencar amb les lògiques estractives era el respecte i el honor a la gent gran i les nostres ancestres i, per tant, la memòria històrica.
Després d'aquestes grans intervencions vam passar a fer grups de debat al voltant de les quatre preguntes que hi havia al dossier:
- En les nostres accions (quotidianes, econòmiques, activistes,...) de quina manera podríem subvertir la mirada capitalista que tenim impregnada.
- Quines propostes per al canvi de model de gestió ecosocial podrien impulsar-se posant al centre la vida i no el benefici econòmic?
- Quins coneixements i models de vida legitimem i perquè? Quines opcions tenim per a no agreujar pràctiques injustes, insostenibles i desiguals que no violin els drets humans?
- Com les polítiques ambientals, que presenten com a vàlida una compensació econòmica a canvi de la destrucció del territori, ens malmeten com a comunitat?
Passada una estona, vam fer un bolcatge conjunt de les idees principals que havien sortit als petits grups.
Amb el cap ben plè de idees, refelxions i emocions vam fer una pausa per dinar.
Després que ens donés el solet i omplissim la panxa, vam continuar la sessió de la tarda titulada front la individualització infraestructures i vincles des del comú.
En aquesta taula va començar la ponència un company del projecte Reconstruim el comunal i Fundació Emprius que ens va fer tot un recorregut històric dels recursos i terres comunlas sobre tot a l'estat espanyol i la evolució dels usos que s'hi havien anat duent a terme a la vegada que les expropiacions en algunes reformes i moments de desposessions dels valors d'allò comunal. Va tornar a sortir i posar-se al centra la importància de la memòria històrica per tal de poder pensar en imaginaris que s'han encarregat d'esborrar a la vegada que ser capaces de fer un gir a la concepció de la tradició; aquest terme que s'ha quedat la dreta amb una connotació casposa, per tal de poder honrar, com havien dit les companyes Taqui Warmis, els aprenentatges de les nostres avantpassades i les seves formes de vida més enllà del capitalisme i les seves lògiques de debastació.
Va agafar després d'ell la paraula un company del projecte La Cabra Catalana i de Cultures trobades, a Vilanova de Meià, el qual ens va compartir la seva trajectòria en les seves accions i propostes de recuperació tant de varietats de llavors antigues i autòtcones (vers els trangènics i la hegemonitació de productes), com de espècies com la cabra catalana que estava en perill d'extinsió.
Els terrenys comunals on pasturen, on es troben, on han anat contruint al llarg de més de 20 anys un projecte que parteix d'una formulació diferent a l'alienació a la que socialment ens aboquen per a fer una aposta col·lectiva que perdura i de la qual hi ha molt aprenentatges.
Per últim, un company va compartir els recursos i propostes del projecte de la Xarxa d'Estrucuctures Populars, companyes de les quals no van poder assistir presencialment.
Després de les ponències hi va haver una part de poder compartir experiències concretes de gestions comunals i comunitàries entre les quals van sortir des dos grups de Ausolans/tornalloms [rotacions de treballs col·lectius ja sigui en propietats peronals com d'usos comuns]; un a la Conca dellà i un al Baix Pallars; La xarxa d'artesanes que s'havia creat a Tremp al voltant d'una botiga compartida.
aquestes exeriències van despertar les ganes d'intervenir i poder col·lectivitzar pensament i propostes i es va fer una plenària en comptes dels petits grups que es tenien pensats i al ser una mica menys persones que al matí es va generar una dinàmica participativa tot i ser un grup gran on van sortir diverses propostes.
Finalment vam concloure la jornada amb un soparet i algun beure per anar baixant revolucions i poder pair tota la informació del dia!
Diumenge va ser un format diferents i vam començar fent una mica de repas d'allò amb el que ens haviem quedat del dia anterior, també per a poder fer un traspàs ja que moltes de les persones no havien pogut assitir.
Es va obrir un torn de materialització de propostes per tal de poder anar concretant tota aquella teoria en accions i iniciatives per començar a desenvolupar. un cop en van sortir diverses, es va fer una dinàmica de sondeig en la que poder visibilitzar i comprometre's en una selecció d'elles i començar a treballar-hi les quals són:
- Continuar pensant i fent resistència als projectes d'espoli energètic com la MAT, plaques. PUCAE resisteix.
- Un grup d'estudi i investigació dels terrenys comunals a la vegada que un mapa de recursos existents al nostre territori fora dels circuits institucionals.
- Una xarxa d'aliments / grup d'abastiment. La lluita continua! Front la seva política de mort, defensem la vida!
La lluita continua! Front la seva política de mort, defensem la vida!
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario