Incluye las declaraciones de nuestro portavoz en Aragón Eduardo Pueyo, aunque, como él nos comunica, de una manera limitada. Pinchad en la imagen para su ampliación.
Inclou les declaracions del nostre portaveu a Aragó Eduardo Pueyo,  encara que, com ell ens comunica, d'una manera limitada. Punxeu en la  imatge per a la seva ampliació.
jueves, 30 de septiembre de 2010
domingo, 26 de septiembre de 2010
Red Eléctrica de España trata de colarnos la Graus-Sallente a pesar de las afirmaciones del Gobierno
Torres del antiguo proyecto Aragón-Cazaril (que REESA quiso reutilizar para la Graus-Sallente y quiere volver a reutilizar para la Peñalba-Monzón-Isona) en las cercanías de Aguinaliu y Torres del Obispo (Huesca)
Por dos veces y de manera oficial, primero ante la Comisión Europea y después en el Parlamento español, el Gobierno de España afirmó que la línea de alta tensión Graus-Sallente había sido sustituida por una línea con un trazado “completamente distinto”.
Pero la aparición del antiguo trazado de la Graus-Sallente en el estudio previo de impacto ambiental de línea Peñalba-Monzón-Isona, ha sorprendido desagradable y amenazadoramente a cuantos nos venimos oponiendo a una infraestructura que incidirá muy negativamente en el paisaje, el desarrollo y la salud de nuestra comarca.
Como es bien sabido, la LAT Graus-Sallente fue anulada por el Tribunal Supremo el 19 de octubre de 2005 en recurso de casación interpuesto por las asociaciones IPCENA de Lleida y de la Asociación de Amigos, Vecinos y Residentes de Torres del Obispo.
Por parte de la Mancomunidad de la Ribagorza Oriental se dirigió una queja a la Unión Europea contra la mencionada línea por el impacto negativo que iba a producir sobre el paisaje, vegetación, monumentos y salud de los habitantes de  la Serra de Llaguarres. A consecuencia de la tramitación  de la queja, el gobierno español aseguró a la Comisión Europea que la LAT Graus-Sallente había sido sustituida por la "Línea Peñalba-Monzón-Salas de Pallars, desde la subestación de Peñalba hasta una nueva subestación en el término de Salas de Pallars. Según las autoridades españolas, este nuevo trazado evita los Lugares de Importancia Comunitaria que motivaron las denuncias a la línea Graus-Isona al utilizar un trazado completamente distinto del anterior". Así puede leerse en la respuesta de la Dirección General de Medio Ambiente “ Dirección D-Programa LIFE y Protección Civil”, E. Aplicación del Derecho Comunitario”, Bruselas, 9 de febrero de 2004.
De la misma manera se manifestó el Gobierno en respuesta al diputado de Chunta Aragonesista José Antonio Labordeta en el Parlamento español, el 13 de septiembre de 2004, con estas palabras:
"El trazado de la línea Graus-Isona, autorizado por Resolución de la Dirección General de la Energía de 20 de mayo de 1999, ha sido ya descartado. Para la conexión entre Aragón y Cataluña a 400 kv, se ha redefinido un nuevo trazado considerando la construcción de una nueva subestación en el término municipal de Monzón…"
Pues bien, el trazado “completamente distinto” se ha convertido en un trazado “completamente idéntico” en el estudio previo de impacto ambiental presentado por el Ministerio de Medio Ambiente en noviembre de 2008 de manera restringida a determinados ayuntamiento y asociaciones, información de la que han sido excluidas las asociaciones territorialmente afectadas como las anteriormente citadas de Lleida y Torres del Obispo (Huesca), a pesar de haber ganado el recurso de casación ante el Tribunal Supremo.  En fecha de 11 de diciembre de 2008, las asociaciones mencionadas solicitaron dicha información, sin haber obtenido respuesta del Ministerio de Medio Ambiente, por lo que elevaron queja al Defensor del Pueblo. Esta Institución se dirigió al Ministerio solicitando la entrega de dicha documentación sin que hasta la fecha se nos haya facilitado.
Sólo nos queda preguntar: ¿hay seguridad jurídica e institucional en este país?, ¿existe coordinación ministerial?, ¿el Gobierno puede mentir impunemente a la Comisión Europea?, ¿y a los diputados en el Parlamento?
José Ramón Doz (publicado en El Gallet). 
Dues vegades i de manera oficial, primer davant la Comissió Europea i  després al Parlament espanyol, el Govern d'Espanya va afirmar que la  línia d'alta tensió Graus-Sallente havia estat substituïda per una  línia amb un traçat “completament diferent”.
Però l'aparició de  l'antic traçat de la Graus-Sallente en l'estudi previ d'impacte  ambiental de línia Peñalba-Montsó-Isona, ha sorprès desagradable i  amenaçadorament a tots els que ens hem oposant a una infraestructura que  incidirà molt negativament en el paisatge, el desenvolupament i la salut  de la nostra comarca.
Com és ben sabut, la LAT Graus-Sallente  va ser anul·lada pel Tribunal Suprem el 19 d'octubre de 2005 en recurs  de cassació interposat per les associacions IPCENA de Lleida i de  l'Associació d'Amics, Veïns i Residents de Torres del Bisbe.
Per  part de la Mancomunitat de la Ribargorça Oriental es va dirigir una  queixa a la Unió Europea contra l'esmentada línia per l'impacte negatiu  que produïa sobre el paisatge, vegetació, monuments i salut dels  habitants de la Serra de Llaguarres. A conseqüència de la tramitació  de la queixa, el govern espanyol va assegurar a la Comissió Europea que  la LAT Graus-Sallente havia estat substituïda per la "Línia Peñalba-Montsó-Salàs de Pallars, des de la subestació de Peñalba fins a  una nova subestació en el terme de Salàs de Pallars. Segons les  autoritats espanyoles, aquest nou traçat evita els Llocs d'Importància  Comunitària que van motivar les denúncies a la línia Graus-Isona en  utilitzar un traçat completament diferent de l'anterior". Així pot  llegir-se en la resposta de la Direcció general de Medi ambient “ Adreça  D-Programa LIFE i Protecció Civil”, I. Aplicació del Dret Comunitari”,  Brussel·les, 9 de febrer de 2004.
De la mateixa manera es va  manifestar el Govern en resposta al diputat de Chunta Aragonesista  José Antonio Labordeta al Parlament espanyol, el 13 de setembre de  2004, amb aquestes paraules:
"El traçat de la línia Graus-Isona, autoritzat per Resolució de la Direcció general de  l'Energia de 20 de maig de 1999, ha estat ja descartat. Per a la  connexió entre Aragó i Catalunya a 400 kv, s'ha redefinit un nou traçat  considerant la construcció d'una nova subestació en el terme municipal  de Montsó…"
Doncs bé, el traçat “completament diferent” s'ha  convertit en un traçat “completament idèntic” en l'estudi previ  d'impacte ambiental presentat pel Ministeri de Medi ambient al novembre  de 2008 de manera restringida a determinats ajuntament i associacions,  informació de la qual han estat excloses les associacions  territorialment afectades com les anteriorment citades de Lleida i  Torres del Obispo (Osca), malgrat haver guanyat el recurs de cassació  davant el Tribunal Suprem. En data d'11 de desembre de 2008, les  associacions esmentades van sol·licitar aquesta informació, sense haver  obtingut resposta del Ministeri de Medi ambient, per la qual cosa van  elevar queixa al Defensor del Poble. Aquesta Institució es va dirigir al  Ministeri sol·licitant el lliurament d'aquesta documentació sense que  fins avui se'ns hagi facilitat.
Només ens queda preguntar: hi ha  seguretat jurídica i institucional en aquest país?, existeix coordinació  ministerial?, el Govern pot mentir impunement a la Comissió Europea?, i  als diputats al Parlament?
José Ramón Doz (publicat en El Gallet).  
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)

 
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Entradas
Entradas
 
 
 
