- Alegar en el proceso de participación pública para dejar constancia de las más que sólidas razones por las que nos oponemos al proyecto de Autopista Eléctrica Peñalba-Arnero-Isona, que ya no figura en la planificación explícitamente, pero que sigue constando como posible alternativa de conexión entre Aragón y Catalunya. Pretendemos así recalcar que el rechazo social del que se hace eco la documentación de la planificación de la red eléctrica no es fruto de un capricho, sino de las severas afecciones sociales y medioambientales que generaría este injustificable megaproyecto. Además, tenemos presente que la planificación de la red eléctrica está sometiéndose a participación pública, por lo que no es totalmente descartable que pueda ser tomada en cuenta en último término (recordemos que el actual Vicepresidente de Aragón, Arturo Aliaga, ha sido uno de sus principales valedores). También incidiremos en estas alegaciones, que esperamos tener preparadas para presentarlas ante la asamblea este próximo viernes, en la más que reiterada exigencia de demolición de las antiguas pilonas de la Aragón-Cazaril, puesto que ya no están insertas en ningún proyecto (y, por tanto, no es admisible en modo alguno que sigan en pie, más aún después de haber sido objeto de indemnización por Francia); puesto que, sin fin alguno, generan un severo impacto visual-paisajístico, y, sobre todo, porque mientras sigan en pie, como siempre hemos defendido, no nos creeremos que se ha descartado definitivamente el proyecto de Autopista Eléctrica.
- Seguir luchando, concentrando esfuerzos, contra los proyectos de repotenciación de las líneas de alta tensión del eje Escalona-Foradada del Toscar-Pobla de Segur, antesala de la interconexión por el Pirineo aragonés, y vinculado también a las megacentrales fotovoltaicas que amenazan con asolar (nunca mejor dicho) nuestro territorio.
- Instar al mayor número de entidades que integran nuestra plataforma, así como al Consorcio Ribagorza Siglo XXI para que suscriban y presenten igualmente las alegaciones que estamos elaborando.
- Añadimos que, con posterioridad a nuestra asamblea, uno de nuestros compañeros se ha integrado en un grupo de trabajo de la Alianza Energía y Territorio (ALIENTE), en el que participan además compañeros y compañeras de nuestra Red de Apoyo Mutuo en respuesta a los Megaproyectos Energéticos, para elaborar unas alegaciones de carácter más general y amplio y centradas en los proyectos de interconexión eléctrica.
Us faig una mica de resum sobre la trobada a Isona sobre debat de energies renovables. Varen assistir unes 100 persones. Va ser molt interessant i els ponents, al meu parer, molt ben triats ja que tots venien de diferents ambients per aportar amplis punts de vista. Armand de la nostra plataforma, també present a la taula.
PRIMERA PART
Sergi Saladié, molt experimentat en els problemes de energia, explicava sobre tipologies i problemes de totes les renovables, tant eólica, com solar com térmica, com també nuclear. Ell és de Vandellós i allà les tenen totes, O sigui que ho coneix molt bé.
Es queixava que aquestes energies estan només dominades per les grans empreses com Naturgy, Iberdrola, Endesa y ara el lobby de Acciona, que totes estan en el Íbex 35 i que el mercat de energia està copsat per elles. De la facturació que fan aquestes empreses només es queda un 3,4 % en l'administració local com a benefici per la zona i que només el 0,7 % de la població treballa en les instal·lacions construïdes allà.
El 80% són pobles petits i en zones de despoblació, això vol dir feblesa política i de força de lluita si es que no es rebelem, que és el que volen aquestes companyies.
Que Espanya se salta a la torera la llei del 2017 sobre canvi climàtic sobre el lloc a on instal·lar, ja que la llei europea es explícita al dir que s ha de tenir consens amb els veïns de la zona al dir a on es volen, fer instal·lacions raonables i en llocs degradats de la zona a on no es tingui impacte ambiental ni generi conflicte. Ens va explicar un cas de un petit poble a Alemanya a on tenien tot tipus de energia i ho aprofitaven tot, inclòs feien biomassa i es autoabadstien i venien els excedents de energia, tot aixo els hi suposa va a 4,5 millions € de rendibilitat. Un exemple a seguir.
Jaume Pedrós, de Linyola, de Unió de Pagesos ens va aportar la visió sobre el impacta al camp i als pagesos en general però sobre la plana de Lleida per parlar de problemes que ell coneix de aprop.
Ens deia sobre la seva experiència que el sistema de viure del pagés s'ha de conservar, els valors de la terra i la cultura del viure, que les multinacionals tenen el poder polític i no compten amb els ajuntaments. Aquests desplegament es fan tot a corre-cuita, amb un desplegament ordenat i sense pensar en el impacte que tindrà en el futur, que el que genera és despoblament per el abandonament dels camps quan el que s'hauria de fer és fixar la gent al territori. Que els ajuntaments la força que tenen i que estan fent per negar-se a aquests moviments és la denegació de llicència per construirles i modificar el POUM a on es digui clarament que no n'hi hagin. Que ells tenen la experiència del tractament de purins i de una planta que cremava residus, que els hi varen incrementar molt el volum, que generava treball a 30 veïns i que una vegada cobrades les ajudes i subvencions, ara la tanquen. Que el preu del kw que paguem és el preu més elevat posible perquè es fa per subasta al preu més alt, per això tenim el preu més alt de tota Europa.
El tercer ponent venia de Les Garrigues i ens explicava que ells tenen previst allà que els instal·lin 300 molins de vent i 1.200 ha de plaques fotovoltaiques, representant una superfície de 45 km de llarg, que aixo generarà 15 vegades més de energia que la que necessiten i que aquest és el model energètic que ens volem posar en el futur.
Que explicava el perquè al Empordà que sempre hi ha vent no hi han molins..., simplement perquè els veïns varen aplicar tots els seus esforços i força perquè no s'instal·lessin. Al Montsant al Priorat a on també s'hi varen oposar. Són 2 exemples a on la forta companyia que volia aquell territori no ho va conseguir i no ho varen instal·lar, ja va desistir i scen van a altres zones que no siguin tan conflictives.
SEGONA PART
Irene González parlava de sobirania energètica i de com hauria de ser la transició cap a les renovables. S'hauria de fomentar el autoconsum primer i que les visions fossin dels ciutadans i no de lobbies possiblement estrangers que ara són aquí i després s'en van.
Que els municipis són els que han de decidir qué fer amb el seu territori i no trobar-s'ho imposat com ara és fa. S'ha de fer una política democràtica energètica i de justícia social per excloure la pobresa energètica, que ara no interessa a cap polític perque la informació pública està manipulada i es desconeixen les dades que haurien de ser públiques i que no interessa als lobbies que la població sàpiga. No es fan auditories públiques i per tant les dades reals s'amaguen. També va parlar del desequilibri de energies entre territoris.
També la política mediambiental queda desacreditada.
Para finalizar, recordándoos que podéis seguirnos también en nuestro grupo de Facebook, donde informamos ahora con mayor asiduidad, os informamos de que en la asamblea de este próximo viernes volveremos a tener el mismo orden del día de la anterior (esperando, como os decíamos, tener ya un borrador de las alegaciones a las que antes nos referíamos para valorarlo y consensuarlo).
Como colofón, añadimos a este post unos escritos sobre el conflicto con las megacentrales fotovoltaicas en el Pallars Jussà de nuestro compañero Josep Feria.
Haced clic en la imagen para ampliarla. |