. Concretamente,
.
.
, que está en también en La Pobla. En los actos se contará con el apoyo de miembros de nuestra plataforma, que mostrarán su rechazo al citado proyecto de repotenciación de la LAT Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.
A continuación os dejamos, además, con la NOTA DE PRENSA que nuestros compañeros y compañeras emitieron ayer y con el texto del escrito que se va a entregar a las instituciones antes citadas.
NOTA DE PRENSA DE LA PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA L’AUTOPISTA ELÈCTRICA EN EL PALLARS
Tremp, 13 de maig de 2017
La Plataforma s’organitza contra el recreixement de la línia elèctrica de Foradada a La Pobla de Segur, promogut per Red Eléctrica Española (REE)
Ahir al vespre es va realitzar una assemblea de la Plataforma contra l’autopista elèctrica a Tremp, que va comptar amb la presència d’una vintena de persones procedents de diferents pobles i municipis de la comarca del Pallars Jussà. L’objectiu de la trobada va ser posar en comú la situació del projecte de recreixement de la línia elèctrica de Foradada a la Pobla de Segur, el promotor del qual és Red Eléctrica Espanyola, i organitzar accions de lluita social i col·lectiva per aturar l’obra.
A tall d’antecedents, el passat 7 d’abril, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya feia pública la RESOLUCIÓ TES/707/2017, de 16 de febrer, per la qual es feia públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte d’augment de capacitat de transport de la línia elèctrica aèria a 220 kV T Foradada - la Pobla de Segur, als termes municipals de Conca de Dalt, Tremp i la Pobla de Segur.
Segons això, el Departament de Territori i Sostenibilitat, resolia amb la qualificació de FAVORABLE de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte de REE, però acceptant que la pròpia DIA ometia informació respecte la distància de la línia i dels suports a determinats nuclis i cases habitades, per exemple.
Des de la Plataforma no s’entén com la Generalitat ha pogut aprovar la DIA, quan el propi Departament considera que hi ha determinats aspectes que no han estat prou desenvolupats i estudiats.
Per tot això, el proper dimecres dia 17 de maig la Plataforma registrarà als 3 ajuntaments afectats i al Consell Comarcal del Pallars Jussà peticions perquè les corresponents administracions es posicionin respecte a l’aprovació de la DIA.
A més, es van posar sobre la taula determinades accions socials de protesta per tal de donar a conèixer a la societat del Pallars la problemàtica general que hi ha darrera del recreixement de línies elèctriques.
ESCRITO DE NUESTRA PLATAFORMA PARA LOS AYUNTAMIENTOS AFECTADOS Y EL CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ
La Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica representa a un buen número de organizaciones sociales, de amplio espectro, que desde hace años vienen defendiendo, en un frente común, los intereses de vecinos y vecinas afectados por proyectos energéticos de compañías que, ajenas a nuestros territorios, quieren hacer uso de ellos en detrimento de los primeros, con el único fin de lucrarse económicamente. Por esta razón, nos ponemos en contacto con usted con la finalidad de solicitar su amparo y colaboración.
A saber:
En el BOE número 167 de 14 de julio de 2015, páginas 30917 a 30918, se publicó el anuncio de información pública del Estudio de Impacto Ambiental de la línea eléctrica aérea a 220 kV La Pobla-Escalona y su adenda , en su tramo La Pobla -T de Foradada, que afecta a las provincias de Huesca y Lleida. Posteriormente, el 7 de abril de 2017, se publicó en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Núm. 7346, la RESOLUCIÓ TES/707/2017, de 16 de febrer, per la qual es fa públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte d’augment de capacitat de transport de la línia elèctrica aèria a 220 kV T Foradada - la Pobla de Segur, als termes municipals de Conca de Dalt, Tremp i la Pobla de Segur.
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, resolvió una Declaración de Impacto Ambiental —D.I.A.— FAVORABLE a este proyecto de Red Eléctrica de España. S.A.U. (REE).
Parece que no han sido suficiente para la Generalitat de Catalunya los cientos de alegaciones presentadas por los afectados a este proyecto de REE. Buena parte de ellas presentadas no sólo por la sociedad civil legalmente organizada, sino por las propias corporaciones municipales afectadas directamente y por cientos de ciudadanos a título individual.
La D.I.A. favorable del Departament de Territori y Sostenibilitat es un despropósito, porque deja en evidencia grandes inconsistencias del citado proyecto. La fundamental es el desinterés por los núcleos habitados por los que transita el trazado de la línea y cómo estas afectan a la salud de sus habitantes. Y es tal su desinterés, que dan la D.I.A. favorable a falta de "información detallada sobre los núcleos existentes en un radio de 100 metros del eje longitudinal de la línea" y si estas distancias cumplen el condicionado técnico de distancias de seguridad.
Si al citado Departament le falta información, es su responsabilidad cotejar la veracidad del Estudio de Impacto Ambiental de REE, y actuar, en consecuencia, con una DIA DESFAVORABLE. Le enumeramos algunos:
- Según la propia documentación presentada por el promotor, REE, el Estudio de Impacto Ambiental (EIA) contiene errores en sus mediciones con respecto a las distancias a núcleos habitados y casas aisladas.
- En el EIA, el promotor ofrece una relación de distancias a núcleos habitados que deben revisarse, ya que se estaría incumpliendo con las exigencias legales de distancias a núcleos habitados al que le obliga el RD 223/2008, artículo 5.12, "Paso por zonas".
- El EIA desdibuja y omite datos relativos a zonas habitadas que no aparecen en el mismo, lo cual hace pensar en una posible omisión deliberada para evitar justificar irregularidades técnicas del proyecto a su paso por el resto de zonas habitadas.
- Los recrecimientos de los apoyos que el promotor propone coinciden con núcleos habitados y casas aisladas en Catalunya y Aragón.
- La D.I.A. recoge las valoraciones del promotor sobre la inocuidad de los campos electromágneticos sobre la salud humana. Es sabido y notorio la gran controversia científica al respecto. Por esa razón, sí tan benévolos son los campos electromágneticos, ¿por qué los estados articulan normativas más restrictivas, empezando por el Estado Español? A saber: RD 223/2008 Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías seguridad LAT. En base a la Resolución del Parlamento Europeo, de 2 de abril de 2009 (Resolución del Parlamento Europeo, de 2 de abril de 2009, sobre las consideraciones sanitarias relacionadas con los campos electromagnéticos (2008/2211(INI))):
- "...la controversia en la comunidad científica sobre los posibles riesgos para la salud debidos a los CEM se ha incrementado desde el 12 de julio de 1999, fecha en que se establecieron los límites de exposición del público a los CEM…",
- y en este sentido, la Ley General de Salud Pública 33/2011, de 4 de octubre, en su artículo 3, "De los principios generales de acción en salud pública", punto D, consagra, el Principio de Precaución:
- "Artículo 3. De los principios generales de acción en salud pública.: Las Administraciones públicas y los sujetos privados, en sus actuaciones de salud pública y acciones sobre la salud colectiva, estarán sujetos a los siguientes principios: [...] d) Principio de precaución. La existencia de indicios fundados de una posible afectación grave de la salud de la población, aun cuando hubiera incertidumbre científica sobre el carácter del riesgo, determinará la cesación, prohibición o limitación de la actividad sobre la que concurran."
- No ofrece alternativas para separar la línea de núcleos habitados y casas aisladas. Se puede afirmar que se trata de una estrategia fraudulenta para cumplimentar el mandato de la Ley 21/2013, de Evaluación Ambiental, en su artículo 35 pues no se presentan alternativas para evitar los principales impactos: graves afecciones a la salud, e impacto socioeconómico negativo para las poblaciones que atraviesa, e importantísimos impactos a la Red Natura 2000 (se pone en peligro los objetivos de conservación de estos espacios), a las aves y a los hábitats de interés comunitario.
- Al respecto de la seguridad para las personas, hay que tener en cuenta que, según la Instrucción Técnica ITC-LAT-07 que acompaña al RD 223/2008 Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías seguridad LAT, la durabilidad de los apoyos de las nuevas líneas se diseña para la vida útil de las líneas aéreas, que en la actualidad se considera de 40 años. Pese a las numerosas ocasiones en que el promotor reitera que la línea se acoge al Decreto 3151/1968 por el que se aprueba el Reglamento de Líneas Aéreas de Alta Tensión (hasta 19 veces en el Anejo 1) y no al RD 223/2008, no es menos cierto que en el caso de que así fuera (hasta la propia Generalitat lo duda, pues, a través de su Departament de Medi Ambient i Habitatge, exige el cumplimiento de la legislación actual), y dado que la construcción de esta línea se realizó hace más de medio siglo (en agosto de 1959 se cumplen, en ese mes, 56 años), en una época en la que los avances técnicos y los materiales eran muy inferiores a los actuales y se diseñó su trazado muy próximo a algunos núcleos (en algunos casos a menos de 10 m de las edificaciones), se evidencian los graves riesgos de seguridad para las personas de dicha instalación. Esta situación se agrava mediante este proyecto pues se pretende recrecer algunas torres y, a pesar de reforzar su estructura inferior y la de sus apoyos, se mantiene toda la parte superior de la misma, que, dada su antigüedad, crea dudas razonables sobre la resistencia de sus materiales.
Sin ánimo de extendernos más en nuestra exposición de motivos, sí queremos manifestar que el proyecto de aumento de la capacidad de transporte de la LAT Foradada del Toscar-La Pobla de Segur está vinculado, como se puede comprobar en el informe de ENTSO-E Regional Investment Plan 2015 - RG CSW - Final, con el proyecto de Interconexión Eléctrica con Francia a través del Pirineo aragonés (lo confirma también el ANUNCIO del Instituto Aragonés de Gestión Ambiental, por el que se pone en público conocimiento la tramitación del procedimiento administrativo de evaluación de impacto ambiental simplificada del Proyecto de repotenciación de las líneas aéreas de transporte de energía eléctrica a 220 kV Escalona-T Foradada y Escalona-T Escalona, promovido por Red Eléctrica de España, SAU. Expediente INAGA 500201/01/2017/640, publicado en el Boletín Oficial de Aragón el pasado viernes 5 de mayo). Del citado informe se colige que REE pretende mallar el territorio y reforzar la interconexión citada con los proyectos de repotenciación de las líneas de alta tensión: LAT Moralets-Pont de Suert, LAT Escalona-Forada del Toscar-La Pobla de Segur y LAT Pont-Isona // Pobla-Isona, así como con el proyecto de Autopista Eléctrica o MAT Peñalba-Arnero-Isona, que aparece de nuevo en la planificación de la red eléctrica española y en el citado informe de ENTSO-E para el periodo posterior a 2020 (aunque la construcción de las subestaciones de El Arnero, en Monzón, e Isona, en Figuerola d'Orcau, aparece prevista para el periodo 2015-2020).
Por todo lo anterior, solicitamos a [...]:
- Una reunión en la que poder explicarles la problemática a la que nos enfrentamos.
- Un posicionamiento claro de oposición a los intereses especulativos de REE. No sólo con este proyecto, sino con todos aquellos que conforman la trama de construcción de una Autopista Eléctrica Pirenaica de Muy Alta Tensión, repotenciando líneas ya construidas de 220 kV, escamoteándose con ello de una legislación ambiental y electrotécnica más restrictiva.
- Consensuar un frente común para hacer frente a los procesos judiciales necesarios que paralicen la posible autorización administrativa del órgano sustantivo.
 |
| Asamblea de nuestros compañeros y compañeras del Pallars del pasado viernes 12 de mayo en Tremp. |
En l'assemblea dels nostres companys i companys del Pallars del passat divendres 12 de maig, que va comptar amb una nodrida assistència, es va acordar el lliurament d'escrits en contra del projecte de repotenciación de la LAT Foradada del Toscar-La Pobla de Segur als ajuntaments afectats i al Consell Comarcal del Pallars Jussà.
Els actes tindran lloc a Tremp i La Pobla de Segur dimecres que ve 17 de maig. Concretament, l'acte de Tremp es durà a terme a les 9,15 h. a la plaça de l'Ajuntament. Després s'anirà al Consell Comarcal del Pallars Jussà i a les 11,15 h. a la plaça de l'Ajuntament de La Pobla de Segur. Seguidament s'anirà al de la Conca de Dalt, que està en també a La Pobla. En els actes es comptarà amb el suport de membres de la nostra plataforma, que mostraran el seu rebuig al citat projecte de repotenciación de la LAT Foradada del Toscar-La Pobla de Segur.
D'altra banda, el dimecres 24 de maig a les 19 h. es durà a terme una nova assemblea de la nostra plataforma en el Pallars en el Centre Cívic TARRAQUET de Tremp, per a seguiment i per acordar futures accions. Quan s'acosti aquesta data convocarem l'assemblea des d'aquest blog.
A continuació us deixem, a més, amb la NOTA DE PREMSA que els nostres companys i companyes van emetre ahir i amb el text de l'escrit que es va a lliurar a les institucions abans citades.
NOTA DE PRENSA DE LA PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA L’AUTOPISTA ELÈCTRICA EN EL PALLARS
Tremp, 13 de maig de 2017
La Plataforma s’organitza contra el recreixement de la línia elèctrica de Foradada a La Pobla de Segur, promogut per Red Eléctrica Española (REE)
Ahir al vespre es va realitzar una assemblea de la Plataforma contra l’autopista elèctrica a Tremp, que va comptar amb la presència d’una vintena de persones procedents de diferents pobles i municipis de la comarca del Pallars Jussà. L’objectiu de la trobada va ser posar en comú la situació del projecte de recreixement de la línia elèctrica de Foradada a la Pobla de Segur, el promotor del qual és Red Eléctrica Espanyola, i organitzar accions de lluita social i col·lectiva per aturar l’obra.
A tall d’antecedents, el passat 7 d’abril, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya feia pública la RESOLUCIÓ TES/707/2017, de 16 de febrer, per la qual es feia públic l’Acord de declaració d’impacte ambiental del Projecte d’augment de capacitat de transport de la línia elèctrica aèria a 220 kV T Foradada - la Pobla de Segur, als termes municipals de Conca de Dalt, Tremp i la Pobla de Segur.
Segons això, el Departament de Territori i Sostenibilitat, resolia amb la qualificació de FAVORABLE de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte de REE, però acceptant que la pròpia DIA ometia informació respecte la distància de la línia i dels suports a determinats nuclis i cases habitades, per exemple.
Des de la Plataforma no s’entén com la Generalitat ha pogut aprovar la DIA, quan el propi Departament considera que hi ha determinats aspectes que no han estat prou desenvolupats i estudiats.
Per tot això, el proper dimecres dia 17 de maig la Plataforma registrarà als 3 ajuntaments afectats i al Consell Comarcal del Pallars Jussà peticions perquè les corresponents administracions es posicionin respecte a l’aprovació de la DIA.
A més, es van posar sobre la taula determinades accions socials de protesta per tal de donar a conèixer a la societat del Pallars la problemàtica general que hi ha darrera del recreixement de línies elèctriques.
ESCRIT DE LA NOSTRA PLATAFORMA PER ALS AJUNTAMENTS AFECTATS I EL CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ
La Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica representa a un bon nombre d'organitzacions socials, d'ampli espectre, que des de fa anys vénen defensant, en un front comú, els interessos de veïns i veïnes afectats per projectes energètics de companyies que, alienes als nostres territoris, volen fer ús d'ells en detriment dels primers, amb l'única finalitat de lucrarse econòmicament. Per aquesta raó, ens posem en contacte amb vostè amb la finalitat de sol·licitar la seva empara i col·laboració.
A saber:
En el BOE número 167 de 14 de juliol de 2015, pàgines 30917 a 30918, es va publicar l'anunci d'informació pública de l'Estudi d'Impacte Ambiental de la línia elèctrica aèria a 220 kV La Pobla-Escalona i la seva addenda, en el seu tram La Pobla-T de Foradada, que afecta a les províncies d'Osca i Lleida. Posteriorment, el 7 d'abril de 2017, es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Núm. 7346, la RESOLUCIÓ TES/707/2017, de 16 de febrer, per la qual és fa públic l’Acord de declaració d’impacti ambiental del Projecte d’augment de capacitat de transport de la línia elèctrica aèria a 220 kV T Foradada-La Pobla de Segur, als termes municipals de Conca de Dalt, Tremp i La Pobla de Segur.
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va resoldre una Declaració d'Impacte Ambiental —D.I.A.— FAVORABLE a aquest projecte de Red Eléctrica de España. S.A.U. (REE).
Sembla que no han estat suficient per la Generalitat de Catalunya els centenars d'al·legacions presentades pels afectats a aquest projecte de REE. Bona part d'elles presentades no només per la societat civil legalment organitzada, sinó per les pròpies corporacions municipals afectades directament i per centenars de ciutadans a títol individual.
La D.I.A. favorable del Departament de Territori i sostenibilitat és un despropòsit, perquè deixa en evidència grans inconsistències del citat projecte. La fonamental és el desinterès pels nuclis habitats pels quals transita el traçat de la línia i com aquestes afecten a la salut dels seus habitants. I és tal el seu desinterès, que donen la D.I.A. favorable mancant "informació detallada sobre els nuclis existents en un radi de 100 metres de l'eix longitudinal de la línia" i si aquestes distàncies compleixen el condicionat tècnic de distàncies de seguretat.
Si al citat Departament li falta informació, és la seva responsabilitat acarar la veracitat de l'Estudi d'Impacte Ambiental de REE, i actuar, en conseqüència, amb una DIA DESFAVORABLE. Li enumerem alguns:
- Segons la pròpia documentació presentada pel promotor, REE, l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) conté errors en els seus mesuraments pel que fa a les distàncies a nuclis habitats i cases aïllades.
- En el EIA, el promotor ofereix una relació de distàncies a nuclis habitats que han de revisar-se, ja que s'estaria incomplint amb les exigències legals de distàncies a nuclis habitats al que li obliga el RD 223/2008, article 5.12, "Pas per zones".
- El EIA desdibuixa i omet dades relatives a zones habitades que no apareixen en el mateix, la qual cosa fa pensar en una possible omissió deliberada per evitar justificar irregularitats tècniques del projecte al seu pas per la resta de zones habitades.
- Els recreixements dels suports que el promotor proposa coincideixen amb nuclis habitats i cases aïllades, a Catalunya i Aragó.
- La D.I.A. recull les valoracions del promotor sobre la innocuïtat dels camps electromágneticos sobre la salut humana. És sabut i notori la gran controvèrsia científica sobre aquest tema. Per aquesta raó, sí tan benèvols són els camps electromágneticos, per què els estats articulen normatives més restrictives, començant per l'Estat Español? A saber: RD 223/2008 Reglament sobre condicions tècniques i garanties seguretat LAT. Sobre la base de la Resolució del Parlament Europeu, de 2 d'abril de 2009 (Resolució del Parlament Europeu, de 2 d'abril de 2009, sobre les consideracions sanitàries relacionades amb els camps electromagnètics (2008/2211(INI)))):
- "...la controvèrsia en la comunitat científica sobre els possibles riscos per a la salut deguts als CEM s'ha incrementat des del 12 de juliol de 1999, data en què es van establir els límits d'exposició del públic als CEM…",
- i en aquest sentit, la Llei General de Salut Pública 33/2011, de 4 d'octubre, en el seu article 3," Dels principis generals d'acció en salut pública", punt D, consagra, el Principi de Precaució:
- "Article 3. Dels principis generals d'acció en salut pública. Les Administracions públiques i els subjectes privats, en les seves actuacions de salut pública i accions sobre la salut col·lectiva, estaran subjectes als següents principis: [...] d) Principi de precaució. L'existència d'indicis fundats d'una possible afectació greu de la salut de la població, tot i que hi hagués incertesa científica sobre el caràcter del risc, determinarà la cessació, prohibició o limitació de l'activitat sobre la qual concorrin."
- No ofereix alternatives per separar la línia de nuclis habitats i cases aïllades. Es pot afirmar que es tracta d'una estratègia fraudulenta per emplenar el mandat de la Llei 21/2013, d'Avaluació Ambiental, en el seu article 35 doncs no es presenten alternatives per evitar els principals impactes: greus afeccions a la salut, i impacte socioeconòmic negatiu per a les poblacions que travessa, i importantíssims impactes a la Xarxa Natura 2000 (es posa en perill els objectius de conservació d'aquests espais), a les aus i als hàbitats d'interès comunitari.
- Referent a la seguretat per a les persones, cal tenir en compte que, segons la Instrucció Tècnica ITC-LAT-07 que acompanya al RD 223/2008 Reglament sobre condicions tècniques i garanties seguretat LAT, la durabilitat dels suports de les noves línies es dissenya per a la vida útil de les línies aèries, que en l'actualitat es considera de 40 anys. Malgrat les nombroses ocasions en què el promotor reitera que la línia s'acull al Decret 3151/1968 pel qual s'aprova el Reglament de Línies Aèries d'Alta Tensió (fins a 19 vegades en l'Annex 1) i no al RD 223/2008, no és menys cert que en el cas que així fos (fins a la pròpia Generalitat ho dubta, doncs, a través del seu Departament de Medi Ambient i Habitatge, exigeix el compliment de la legislació actual), i atès que la construcció d'aquesta línia es va realitzar fa més de mig segle (a l'agost de 1959 es compleixen, en aquest mes, 56 anys), en una època en la qual els avanços tècnics i els materials eren molt inferiors als actuals i es va dissenyar el seu traçat molt proper a alguns nuclis (en alguns casos a menys de 10 m de les edificacions), s'evidencien els greus riscos de seguretat per a les persones d'aquesta instal·lació. Aquesta situació s'agreuja mitjançant aquest projecte doncs es pretén recréixer algunes torres i, malgrat reforçar la seva estructura inferior i la dels seus suports, es manté tota la part superior de la mateixa, que, a causa de la seva antiguitat, crea dubtes raonables sobre la resistència dels seus materials.
Sense ànim d'estendre'ns més en la nostra exposició de motius, sí volem manifestar que el projecte d'augment de la capacitat de transport de la LAT Foradada del Toscar-La Pobla de Segur està vinculat, com es pot comprovar en l'informe de ENTSO-E Regional Investment Pla 2015 - RG CSW - Final, amb el projecte d'Interconnexió Elèctrica amb França a través del Pirineus aragonès (ho confirma també l'ANUNCIO del Instituto Aragonés de Gestión Ambiental, por el que se pone en público conocimiento la tramitación del procedimiento administrativo de evaluación de impacto ambiental simplificada del Proyecto de repotenciación de las líneas aéreas de transporte de energía eléctrica a 220 kV Escalona-T Foradada y Escalona-T Escalona, promovido por Red Eléctrica de España, SAU. Expediente INAGA 500201/01/2017/640, publicat al Boletín Oficial de Aragón divendres passat 5 de maig). Del citat informe es colige que REE pretén mallar el territori i reforçar la interconnexió citada amb els projectes de repotenciació de les línies d'alta tensió: LAT Moralets-Pont de Suert, LAT Escalona-Forada del Toscar-La Pobla de Segur i LAT Pont-Isona // Pobla-Isona, així com amb el projecte d'Autopista Elèctrica o MAT Peñalba-Arnero-Isona, que apareix de nou a la planificació de la xarxa elèctrica espanyola i en el citat informe de ENTSO-E per al període posterior a 2020 (encara que la construcció de les subestacions del Arnero, a Montsó, i Isona, a Figuerola d'Orcau, apareix prevista per al període 2015-2020).
Per a major comprensió del problema li annexo al·legacions presentades.
Per tot l'anterior, sol·licitem a [...]:
- Una reunió en la qual poder explicar-los la problemàtica a la qual ens enfrontem.
- Un posicionament clar d'oposició als interessos especulatius de REE. No només amb aquest projecte, sinó amb tots aquells que conformen la trama de construcció d'una Autopista Elèctrica Pirinenca de Molt Alta Tensió, repotenciando línies ja construïdes de 220 kV, escamotejant-se amb això d'una legislació ambiental i electrotècnica més restrictiva.
- Consensuar un front comú per fer front als processos judicials necessaris que paralitzin la possible autorització administrativa de l'òrgan substantiu.
Entradas
