sábado, 14 de noviembre de 2009

Miembros de la Plataforma han vuelto a presentar hoy sendas quejas ante el Justicia de Aragón y el Defensor del Pueblo

La sombra de la Aragón-Cazaril aún se proyecta sobre los campos de La Ribagorza

Como ya sabréis por anteriores entradas varias asociaciones pertenecientes o vinculadas a la Plataforma Unitaria Contra la Autopista Eléctrica presentaron este verano una queja ante el Justicia de Aragón contra el Ayuntamiento de Graus, el Gobierno de Aragón y el Gobierno de España por su dejación de funciones en relación con el desmantelamiento de las antiguas torres de la Aragón-Cazaril, una de las razones que, desde nuestro punto de vista, han llevado a REESA a recuperar su viejo proyecto de Autopista Eléctrica Graus-Isona, reconvertido ahora en la Peñalba-Monzón-Isona.
La queja, como ya os dijimos, fue remitida por el Justicia al Defensor del Pueblo al entender que excedía sus competencias (debido a que se presentaba contra el Gobierno de España) y éste nos respondió, recientemente, solicitándonos cierta documentación, que por error no se había adjuntado, para poder admitir a trámite la citada queja.
Pues bien, como no hay mal que por bien no venga, aprovechando la necesidad de completar la documentación exigida para fundamentar nuestra argumentación (de la que podéis informaros en una entrada anterior), se ha dividido la queja en dos de manera que esta misma mañana se ha remitido de nuevo al Justicia la presentada contra el Ayuntamiento de Graus y el gobierno aragonés, y se ha enviado al Defensor del Pueblo la documentación que nos solicitaba, rehaciendo la queja que, en su caso, se dirige contra el gobierno español.
Seguiremos informando de los resultados de esta iniciativa.

Com ja sabreu per anteriors entrades diverses associacions pertanyents o vinculades a la Plataforma Unitària Contra l'Autopista Elèctrica van presentar aquest estiu una queixa davant el Justícia d'Aragó contra l'Ajuntament de Graus, el Govern d'Aragó i el Govern d'Espanya pel seu abandó de funcions en relació amb el desmantellament de les antigues torres de l'Aragó-Cazaril, una de les raons que, des del nostre punt de vista, han dut a REESA a recuperar el seu vell projecte d'Autopista Elèctrica Graus-Isona, reconvertit ara en la Peñalba-Montsó-Isona.
La queixa, com ja us vam dir, va ser remesa pel justícia al Defensor del Poble en entendre que excedia les seves competències (degut al fet que es presentava contra el Govern d'Espanya) i aquest ens va respondre, recentment, sol·licitant-nos certa documentació, que per error no s'havia adjuntat, per a poder admetre a tràmit la citada queixa.
Doncs bé, com "no hi ha mal que per bé no vingui", aprofitant la necessitat de completar la documentació exigida per a fonamentar la nostra argumentació (de la qual podeu informar-vos en una entrada anterior), s'ha dividit la queixa en dues de manera que avui s'ha remès de nou al Justícia la presentada contra l'Ajuntament de Graus i el govern aragonès, i s'ha enviat al Defensor del Poble la documentació que ens sol·licitava, refent la queixa que, si escau, es dirigeix contra el govern espanyol.
Seguirem informant dels resultats d'aquesta iniciativa.

martes, 10 de noviembre de 2009

Proyecto de Ejecución: Aumento de la capacidad de transporte de la línea eléctrica a 220 Kv Foradada del Toscar-Pobla de Segur


Como decíamos en anteriores entradas, resulta indignante la política informativa de las administraciones públicas (que deberían estar ante todo al servicio de los ciudadanos a los que representan y sirven) y de la empresa monopolizadora del transporte eléctrico en España, REESA, que, sistemáticamente oculta sus proyectos a los ciudadanos afectados por ellos, impidiendo así el ejercicio de los más básicos derechos democráticos. Lo vimos ya con el proyecto de la Autopista Eléctrica Peñalba-Monzón-Isona y lo hemos vuelto a sufrir con el nuevo proyecto de REESA de aumentar la potencia de su línea Foradada del Toscar-Pobla de Segur. Por ello, la Plataforma Unitaria contra la Autopista Eléctrica ha hecho desde su refundación el máximo esfuerzo en difundir toda la información que cae en nuestras manos. Lo hacemos ahora con el proyecto de "Aumento de la capacidad de transporte de la línea eléctrica a 220 Kv Pobla de Segur - T de Foradada" (sic), que podéis descargar del enlace que dejamos al pie de esta entrada. Os dejamos también, de paso, con un artículo de opinión de nuestro compañero José Ramón, que pone los puntos sobre las íes acerca de la política de desinformación a la que nos referíamos, que debería cubrir de vergüenza a una empresa y a unos servidores públicos de un país que se pretende "democrático".

DESINFORMACIÓN PÚBLICA
La información pública de proyectos que originan afecciones al territorio era presentada a información pública. Al ciudadano se le comunicaba vía boletines oficiales, tablones de anuncios municipales, prensa, etc. para que dispusiera de dicha información y pudiera emitir durante cierto plazo su parecer mediante la correspondiente alegación. Era la norma de la administración hasta ahora. Sin embargo, en los últimos tiempos tres proyectos que afectan a nuestro territorio han sido escamoteados al público mediante el trámite de la “información restringida o reservada” a determinados colectivos o instituciones, sustrayéndola a la población y, lo más grave, coartando el derecho de recurrir el proyecto en cuestión.
En el asunto de las minicentrales del Ésera únicamente han sido informados ayuntamientos y asociaciones de regantes. El estudio de impacto ambiental de la autopista eléctrica Monzón-Isona ha sido comunicado únicamente a ayuntamientos y grupos ecologistas seleccionados en provincias tan alejadas de la línea como Madrid o Barcelona, pero sin derecho a hacerlo público como “información pública” para extender el derecho a presentar alegaciones, quedando al margen las asociaciones que recurrieron el trazado anulado. Por último, que sepamos, de la “mejora” del tramo eléctrico entre Foradada y La Pobla de Segur, para pasar de 230 kv a 400kv, sólo se ha informado a los ayuntamientos, quienes lo han despachado secretamente por el procedimiento de unas alegaciones genéricas que facilita la Diputación, como trascendió en el acto convocado por la Plataforma en Arén.
Es evidente que ésta es la nueva política de participación que trata de imponer el actual Ministerio de Medio Ambiente. Información reservada a colectivos alejados geográficamente del proyecto y a dóciles instituciones abonadas al secretismo y a la actuación a espaldas de los administrados. Se supone que así lo harán hasta que un recurso contra este escamoteo llegue al Supremo y restaure el derecho elemental a la participación democrática en proyectos de la administración que tan directamente afectan a la población. (Así sucedió con el derecho a la solicitud de ejecución de sentencias por afectados no recurrentes, finalmente reconocido por sentencia del Supremo). En el caso de esta última línea, cuyos cables prácticamente sobrevuelan algunas casas, no se enteraron del proyecto hasta percibir la presencia de los operarios y de las máquinas.
Con el actual sistema participativo la línea Graus-Isona habría transitado plácidamente por el trámite administrativo y ahora estaría aprobada. Ningún ayuntamiento la recurrió. A la Plataforma le ha costado 2.000 €, provisión de fondos hasta ahora, presentar una solicitud al Ministerio de Medio Ambiente para poder acceder “oficialmente” en el referido estudio de impacto ambiental. Hasta ahora no ha respondido, abriéndonos la vía del recurso de alzada, etc., etc.
Es evidente que estamos sufriendo un gravísimo recorte de las libertades democráticas y del derecho a la participación y a la defensa de nuestros intereses como ciudadanos y como afectados que ven su salud, su paisaje y las condiciones ambientales seriamente amenazadas por proyectos difícilmente justificables y justificados.
ENLACE PARA DESCARGA:

Proyecto de Ejecución: Aumento de la capacidad de transporte de la línea eléctrica a 220 Kv Foradada del Toscar-Pobla de Segur

Com dèiem en anteriors entrades, resulta indignant la política informativa de les administracions públiques (que haurien d'estar abans de res al servei dels ciutadans als quals representen i serveixen) i de l'empresa monopolizadora del transport elèctric a Espanya, REESA, que, sistemàticament oculta els seus projectes als ciutadans afectats, impedint així l'exercici dels més bàsics drets democràtics. Ho varem veure ja amb el projecte de l'Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona i ho hem tornat a sofrir amb el nou projecte de REESA d'augmentar la potència de la seva línia Foradada del Toscar-Pobla de Segur. Per això, la Plataforma Unitària contra l'Autopista Elèctrica ha fet des de la seva refundació el màxim esforç per difondre tota la informació que cau en les nostres mans. Ho fem ara amb el projecte de "Augment de la capacitat de transport de la línia elèctrica a 220 Kv Pobla de Segur - T de Foradada" (sic), que podeu descarregar de l'enllaç que deixem al peu d'aquesta entrada. Us vam deixar també, de passada, un article d'opinió del nostre company José Ramón, que posa els punts sobre les ís sobre la política de desinformació a la qual ens referíem, que hauria d'omplir de vergonya a una empresa i a uns servidors públics d'un país que es pretén "democràtic".


DESINFORMACIÓ PÚBLICA
La informació pública de projectes que originen afeccions al territori era presentada a informació pública. Al ciutadà se li comunicava via butlletins oficials, taulers d'anuncis municipals, premsa, etc. perquè disposés d'aquesta informació i pogués emetre durant un cert termini el seu parer mitjançant la corresponent al·legació. Era la norma de l'administració fins a ara. Tot i això, en els últims temps tres projectes que afecten al nostre territori han estat escamotejats al públic mitjançant el tràmit de la informació restringida o reservada? a determinats col·lectius o institucions, sostraient-la a la població i, el més greu, coartant el dret de recórrer el projecte en qüestió.
En l'assumpte de les minicentrales del Ésera únicament han estat informats ajuntaments i associacions de regante. L'estudi d'impacte ambiental de l'autopista elèctrica Montsó-Isona ha estat comunicat únicament a ajuntaments i grups ecologistes seleccionats en províncies tan allunyades de la línia com Madrid o Barcelona, però sense dret a fer-ho públic com "informació pública" per extendre el dret a presentar al·legacions, quedant al marge les associacions que van recórrer el traçat anul·lat. Finalment, que sapiguem, de la "millora" del tram elèctric entre Foradada i La Pobla de Segur, per a passar de 230 kv a 400kv, només se'n ha informat als ajuntaments, que ho han despatxat secretament pel procediment d'unes al·legacions genèriques que facilita la Diputació, com va transcendir en l'acte convocat per la Plataforma en Arén.
És evident que aquesta és la nova política de participació que tracta d'imposar l'actual Ministeri de Medi ambient. Informació reservada a col·lectius allunyats geogràficament del projecte i a dòcils institucions abonades al secretisme i a l'actuació d'esquenes als administrats. Se suposa que així ho faran fins que un recurs contra aquest escamoteig arribi al Suprem i restauri el dret elemental a la participació democràtica en projectes de l'administració que tan directament afecten a la població. (Així va succeir amb el dret a la sol·licitud d'execució de sentències per afectats no recurrents, finalment reconegut per sentència del Suprem). En el cas d'aquesta última línia, els cables de la qual pràcticament sobrevolen algunes cases, no es van assabentar del projecte fins a percebre la presència dels operaris i de les màquines.
Amb l'actual sistema participatiu la línia Graus-Isona hauria transitat plàcidament pel tràmit administratiu i ara estaria aprovada. Cap ajuntament la va recórrer. A la Plataforma li ha costat 2.000 €, provisió de fons fins a ara, presentar una sol·licitud al Ministeri de Medi ambient per a poder accedir "oficialment" en el referit estudi d'impacte ambiental. Fins a ara no ha respost, obrint-nos la via del recurs d'alçada, etc., etc.
És evident que estem sofrint una gravísima retallada de les llibertats democràtiques i del dret a la participació i a la defensa dels nostres interessos com ciutadans i com afectats que veuen la seva salut, el seu paisatge i les condicions ambientals seriosament amenaçades per projectes difícilment justificables i justificats.


ENLLAÇ PER A DESCÀRREGA:

Proyecto de Ejecución: Aumento de la capacidad de transporte de la línea eléctrica a 220 Kv Foradada del Toscar-Pobla de Segur

lunes, 9 de noviembre de 2009

Más datos sobre la línea Foradada del Toscar-Pobla de Segur

Nuestros compañeros de La Terreta, en lucha, como toda la Plataforma, contra el proyecto de REESA de aumentar la capacidad de transporte de la línea Foradada del Toscar-Pobla de Segur, que parece anunciar una nueva Autopista Eléctrica en nuestras tierras, siguen en su empeño de obtener toda la información al respecto, pese a los intentos de las distintas administraciones de ocultar a la ciudadanía en general y a los afectados en particular toda información sobre este asunto.
En particular, según nos informan, el pasado viernes, se reunieron con su alcalde, confirmándose, por desgracia, nuestros peores augurios y obteniendo, en definitiva, una sensación de auténtico desencanto. La información que obtuvieron del alcalde, de manera resumida, es la siguiente:
  1. Negó las oscuras intenciones del proyecto de ampliación de REESA a 400.000 v. Según dijo, la memoria del proyecto presentado es de mejoras de la instalación. No obstante, más tarde, leyendo él mismo las alegaciones presentadas a REESA, suscritas también por él, en un punto de las mismas se citaba el aumento de la potencia y sus consecuencias sobre la salud de los habitantes de los núcleos afectados. Cada uno que estraiga sus propias conclusiones.
  2. Pidió disculpas, con la boca muy pequeña, por no habernos informado de la existencia del proyecto, que tenían desde julio. Cada uno que estraiga también sus propias conclusiones.
  3. También se disculpó, con la boca aún más pequeña, por haber ignorado a la sociedad civil y haber presentado sus alegaciones al proyecto sin contar con ninguno de los afectados de La Terreta y de la Conca d'Alt. Cada uno que estraiga, igualmente, sus propias conclusiones.
  4. Ante el planteamiento de que REESA tuviera que solicitar informe de impacto ambiental por una transformación de la línea en Autopista Eléctrica, dijo que "de eso nada", sino todo lo contrario y, siguiendo la línea del alcalde de Areny, explicó que los de REESA tienen barra libre para hacer lo que les dé la gana ya que es un proyecto de interés nacional y les supera como administración local.
  5. Nuestras demandas, según el alcalde, son parecidas, a saber:
  • NO a la ampliación/mejoras de la línea.
  • Desplazamiento de la línea de núcleos habitados según normativa europea.
  • Informe de impacto ambiental al ser una ampliación de la potencia de la línea a Autopista Eléctrica.
  • Soterrar total o parcialmente la línea.
  • No utilizar caminos públicos para uso de maquinaria pesada. Llevar las torres con helicoptero.
Además, se llegó a los siguientes acuerdos:
  1. Nos pasará informe de la SEO- Bird Life, para que conozcamos las medidas sugeridas para minimizar accidentes de las aves.
  2. Nos pasará las alegaciones presentadas por el Ayuntamiento a REESA.
  3. Nos informará del periodo de comunicación pública por parte del organismo competente (caben muchas dudas al respecto, dados los antecedentes).
  4. Nos facilitará los teléfonos de los alcaldes de los municipios afectados.
  5. El Ayuntamiento de Tremp estará en la convocatoria de alcaldes.
Por parte de nuestros compañeros de La Terreta se anuncian además las siguientes acciones:
  1. Una ronda urgente de asambleas informativas por los pueblos y aldeas de La Terreta (antes de ayer, sábado, se llevaron a cabo una en Espluga de Serra, convocándose a las 19.00 en el Centro Social a las gentes de Los Massos, Espluga de Serra y Aulas).
  2. Para esta semana, aprovechando la Fiesta Mayor en Aulas, se pondrá una mesa informativa en la que se recogerán firmas contra el proyecto (falta la confirmación de la gente del pueblo)

Els nostres companys de La Terreta, en lluita, com tota la Plataforma, contra el projecte de REESA d'augmentar la capacitat de transport de la línia Foradada del Toscar-Pobla de Segur, que sembla anunciar una nova Autopista Elèctrica en les nostres terres, segueixen en la seva obstinació d'obtenir tota la informació referent a això, malgrat els intents de les diferents administracions d'ocultar a la ciutadania en general i als afectats en particular tota informació sobre aquest assumpte.
En particular, segons ens informen, divendres passat, es van reunir amb el seu alcalde, confirmant-se, per desgràcia, els nostres pitjors auguris i obtenint, en definitiva, una sensació d'autèntic desencantament. La informació que van obtenir de l'alcalde, de manera resumida, és la següent:

  1. Va negar les fosques intencions del projecte d'ampliació de REESA a 400.000 v. Segons va dir, la memòria del projecte presentat és de millores de la instal·lació. No obstant això, més tard, llegint ell mateix les al·legacions presentades a REESA, subscrites també per ell, en un punt de les mateixes se citava l'augment de la potència i les seves conseqüències sobre la salut dels habitants dels nuclis afectats. Cadascun que estraiga les seves pròpies conclusions.
  2. Va demanar disculpes, amb la boca molt petita, per no haver-nos informat de l'existència del projecte, que tenien des de juliol. Cadascun que estraiga també les seves pròpies conclusions.
  3. També es va disculpar, amb la boca encara més petita, per haver ignorat a la societat civil i haver presentat les seves al·legacions al projecte sense contar amb cap dels afectats de La Terreta i de la Conca d'Alt. Cadascun que estraiga, igualment, les seves pròpies conclusions.
  4. Davant el plantejament que REESA hagués de sol·licitar informe d'impacte ambiental per una transformació de la línia en Autopista Elèctrica, va dir que "d'això gens", sinó tot el contrari i, seguint la línia de l'alcalde de Areny, va explicar que els de REESA tenen barra lliure per a fer el que els doni la gana ja que és un projecte d'interès nacional i els supera com administració local.
  5. Les nostres demandes, segons l'alcalde, són semblants, a saber:
  • NO a l'ampliació/millores de la línia.
  • Desplaçament de la línia de nuclis habitats segons normativa europea.
  • Informe d'impacte ambiental al ser una ampliació de la potència de la línia a Autopista Elèctrica.
  • Soterrar total o parcialment la línia.
  • No utilitzar camins públics per a ús de maquinària pesada. Dur les torres amb helicoptero.
A més, es va arribar als següents acords:

  1. Ens passarà informe de la SEU- Bird Life, perquè coneguem les mesures suggerides per a minimitzar accidents de les aus.
  2. Ens passarà les al·legacions presentades per l'Ajuntament a REESA.
  3. Ens informarà del període de comunicació pública per part de l'organisme competent (caben molts dubtes referent a això, donats els antecedents).
  4. Ens facilitarà els telèfons dels alcaldes dels municipis afectats.
  5. L'Ajuntament de Tremp estarà en la convocatòria d'alcaldes.
Per part dels nostres companys de La Terreta s'anuncien a més les següents accions:

  1. Una ronda urgent d'assemblees informatives pels pobles i llogarets de La Terreta (abans d'ahir, dissabte, es van portar a terme una a Espluga de Serra, convocant-se a les 19.00 en el Centre Social a les gents dels Massos, Espluga de Serra i Aules).
  2. Per a aquesta setmana, aprofitant la Festa Major en Aules, es posarà una taula informativa en la qual es recolliran signatures contra el projecte (falta la confirmació de la gent del poble).

A vueltas con la evacuación de la energía eólica

Observamos en estos días con cierta preocupación, por decirlo suavemente, cómo los medios de comunicación —en lo que parece una auténtica campaña o estrategia de formación de opinión— vuelven a airear el ya famoso argumento de Red Eléctrica de España de la necesidad de crear nuevas autopistas eléctricas, como la Peñalba-Monzón-Isona, para mejorar la evacuación de la energía eólica.
Ya hemos demostrado fehacientemente que semejante argumento es una falacia con la que la empresa monopolizadora del transporte de energía eléctrica en España trata de esconder sus afanes especulativos bajo el bonito discurso de la promoción de las energías renovables y no deberíamos seguir su juego, tratando de refutar un falso argumento —como si éste fuera el debate que nos ocupa—, si no fuera porque hay titulares capaces de indignar y sublevar al más templado. Nos referimos en particular a las palabras de Enrique López, Presidente de la Asociación de Promotores Eólicos de Aragón, con las que se da título a la entrevista que publicaba ayer domingo El Periódico de Aragón bajo el título "El sector eólico vive un drama en Aragón por el parón que sufre".
No queremos decir, por supuesto, que el titular en sí o que la opinión del señor Enrique López sea falsa. Aceptemos que es cierto que el sector eólico está sufriendo un parón en Aragón, incluso que eso sea vivido como "un drama" por los empresarios del sector, que, eso sí, en años pasados debieron de vivir un auténtico "idilio", a la vista de cómo están nuestros montes sembrados de esos desaforados gigantes que, en definitiva, son los molinos eólicos o a la vista de cómo en algunos lugares el sector ha favorecido pelotazos y corrupción sin límite. De acuerdo. Pero, ¿cuáles son las razones a las que el señor López atribuye el parón? Nada más y nada menos que a la falta de desarrollo del Protocolo que en septiembre de 2008 firmó Red Eléctrica de España y el Gobierno de Aragón. Ahí está pues lo indignante, la ecuación mágica que convierte la opinión interesada del representante de un sector económico en consigna para consumo de la opinión pública y en coartada para defender lo indefendible. Esto es, si nos oponemos a las autopistas eléctricas estamos oponiéndonos al desarrollo de Aragón y a la salida de la crisis. ¡Toma ya!
En fin, desmontemos una vez más el falso argumento:
  • Conforme a los datos contenidos en el famoso Protocolo firmado entre REESA y el Gobierno de Aragón, la Autopista Eléctrica Peñalba-Monzón-Isona sólo evacuaría 40 MW de energía eólica, esto es, se trataría de la línea que evacuaría menor cantidad de energía eólica con una diferencia abismal con el resto de infraestructuras programadas.
  • La energía eólica, como todas las energías renovables, permitiría —si hubiera voluntad política para ello— una cultura de la energía mucho menos dañina con el medio ambiente y las posibilidades de desarrollo local ya que podría generarse en el lugar donde va a ser utilizada, minimizando así las afecciones derivadas del transporte de energía eléctrica —que supone siempre una pérdida—. Es lo que se ha dado en llamar "Generación distribuida", un modelo energético mucho más racional (tanto en lo económico como en lo medioambiental), pero que sospechamos que no interesa a monopolios del tipo de REESA, que aprovechan su privilegiada situación para especular con el transporte y la venta de energía eléctrica a larga distancia —para lo cual es imprescindible aumentar la tensión de las líneas al máximo posible, evitando así las pérdidas económicas, aunque ello implique problemas serios en relación con la salud de las personas afectadas y la destrucción del patrimonio natural—.
  • El trazado de la Autopista Eléctrica Peñalba-Monzón-Isona, parece hecho a medida para el transporte de energía desde las zonas productoras a aquellas que tienen más demanda, pero, ignorando las directrices de la Unión Europea, contamina electromagnéticamente zonas que no son ni productoras ni receptoras. En ello, demuestra, por cierto, una mínima sensibilidad con la población y los territorios afectados, a los que se elige como víctimas en razón de su escasez y envejecimiento, es decir, de su escaso peso electoral.
  • Con todo lo anterior, puede deducirse que las autopistas eléctricas del tipo de la Peñalba-Monzón-Isona, no son necesarias si se atiende a una política energética racional y guiada por el bien común. Sólo sirven para aumentar el beneficio económico de los que monopolizan el transporte eléctrico.
Pero hay algunos detalles más de esta entrevista —convertida en una especie de noticia gracias a su titular— que nos indignan profundamente pues parecen propios de una visión del desarrollo económico de tipo despótico. En efecto, de las palabras del señor López parece deducirse que el sector que preside tenía un conocimiento del protocolo firmado por Red Eléctrica de España con el Gobierno de Aragón que los ciudadanos de esta comunidad no tuvieron hasta que no se consiguió, por vía parlamentaria, hacer público su contenido. ¿Quiere decir esto que los empresarios de este sector tienen más derecho que el resto de los aragoneses a conocer los planes y la política de nuestro Gobierno? ¿Es que nuestro Gobierno sólo gobierna para ciertos ciudadanos y se permite establecer con ellos y a espaldas del resto protocolos que deberían ser sometidos a la opinión pública dadas las gravísimas afecciones que para el Medio Ambiente, el Desarrollo Rural y la Salud Pública tienen las infraestructuras de transporte eléctrico? ¿Desconoce el señor López que los representantes de los aragoneses en las Cortes de Aragón, incluidos los suyos y los que sustentan el Gobierno, se opusieron unánimente a la Autopista Eléctrica Monzón-Isona? Pero además: conforme a las palabras con las que finaliza el señor López su entrevista, se diría que oponerse a sus lucrativos planes es tanto como poner trabas a la salida de la crisis y al desarrollo de nuestra comunidad. ¿Se puede concebir mayor soberbia? ¿No es éste el mismo discurso colonialista de siempre, que cifra las posibilidades de desarrollo de nuestra comunidad en los sacrificios de los mismos, esto es, en desposeer a los más desfavorecidos de sus últimos recursos económicos? ¿Es que el desarrollo de Aragón no debería ser el desarrollo de todos los aragoneses y no sólo de los que han adquirido esa especie de privilegio que supone ser, sin necesidad de la aprobación de la mayoría, representantes de un sector estratégico?
No sabemos bien, la verdad, qué es lo que el sector eólico considera vivir un drama, pero los habitantes de las comarcas afectadas por el proyecto de la Autopista Eléctrica Monzón-Isona sí sabemos lo que es vivir un esperpento cotidiano gracias a nuestros políticos y nuestros empresarios decimonónicos y, por supuesto, estamos viviendo literalmente una tragedia desde el día en que se puso fecha de defunción a nuestros pueblos, víctimas propiciatorias de un sistema que aún cree que se puede salir de la crisis repitiendo los errores que nos llevaron a ella.

Observem en aquests dies amb certa preocupació, per dir-lo suaument, com els mitjans de comunicació —en el que sembla una autèntica campanya o estratègia de formació d'opinió— tornen a airejar el ja famós argument de Red Eléctrica de España de la necessitat de crear noves autopistes elèctriques, com la Peñalba-Montsó-Isona, per a millorar l'evacuació de l'energia eòlica.
Ja hem demostrat feacientemente que semblant argument és una fal·làcia amb la qual l'empresa monopolizadora del transport d'energia elèctrica a Espanya tracta d'amagar els seus afanys especulatius sota el bonic discurs de la promoció de les energies renovables i no hauríem de seguir el seu joc, tractant de refutar un fals argument —com si aquest anés el debat que ens ocupa—, si no fora perquè hi ha titulars capaços d'indignar i revoltar al més temperat. Ens referim en particular a les paraules d'Enrique López, President de la Asociación de Promotores Eólicos de Aragón, amb les quals es dóna títol a l'entrevista que publicava ahir diumenge
El Periódico de Aragón sota el títol "El sector eólico vive un drama en Aragón por el parón que sufre".
No volem dir, per descomptat, que el titular en si o que l'opinió del senyor Enrique López sigui falsa. Acceptem que és cert que el sector eòlic està sofrint un parón a Aragó, fins i tot que això sigui viscut com "un drama" pels empresaris del sector, que, això sí, en anys passats van deure viure un autèntic "idil·li", a la vista de com estan les nostres monts sembrats d'aquests desaforados gegants que, en definitiva, són els molins eòlics o a la vista de com en alguns llocs el sector ha afavorit pelotazos i corrupció sense límit. D'acord. Però, quins són les raons a les quals el senyor López atribuïx el parón? Ni més ni menys que a la falta de desenvolupament del Protocol que al setembre de 2008 va signar Red Eléctrica de España i el Govern d'Aragó. Aquí està doncs l'indignant, l'equació màgica que converteix l'opinió interessada del representant d'un sector econòmic en consigna per a consum de l'opinió pública i en coartada per a defensar el indefendible. Això és, si ens oposem a les autopistes elèctriques estem oposant-nos al desenvolupament d'Aragó i a la sortida de la crisi.
En fi, desmuntem una vegada més el fals argument:
  • Conforme a les dades contingudes en el famós Protocol signat entre REESA i el Govern d'Aragó, l'Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona només evacuaria 40 MW d'energia eòlica, això és, es tractaria de la línia que evacuaria menor quantitat d'energia eòlica amb una diferència abismal amb la resta d'infraestructures programades.
  • L'energia eòlica, com totes les energies renovables, permetria —si hagués voluntat política per a això— una cultura de l'energia molt menys nociva amb el medi ambient i les possibilitats de desenvolupament local ja que podria generar-se en el lloc on va a ser utilitzada, minimitzant així les afeccions derivades del transport d'energia elèctrica —que suposa sempre una pèrdua—. És el que s'ha donat a cridar "Generació distribuïda", un model energètic molt més racional (tant en l'econòmic com en el mediambiental), però que vam sospitar que no interessa a monopolis del tipus de REESA, que aprofiten la seva privilegiada situació per a especular amb el transport i la venda d'energia elèctrica a llarga distància —per a això és imprescindible augmentar la tensió de les línies al màxim possible, evitant així les pèrdues econòmiques, encara que això impliqui problemes seriosos en relació amb la salut de les persones afectades i la destrucció del patrimoni natural—.
  • El traçat de l'Autopista Elèctrica Peñalba-Montsó-Isona, sembla fet a mesura per al transport d'energia des de les zones productores a aquelles que tenen més demanda, però, ignorant les directrius de la Unió Europea, contamina electromagnèticament zones que no són ni productores ni receptores. En això, demostra, per cert, una mínima sensibilitat amb la població i els territoris afectats, als quals es tria com víctimes en raó de la seva escassesa i envelliment, és a dir, del seu escàs pes electoral.
  • Amb tot l'anterior, pot deduir-se que les autopistes elèctriques del tipus de la Peñalba-Montsó-Isona, no són necessàries si s'atén a una política energètica racional i guiada pel bé comú. Només serveixen per a augmentar el benefici econòmic dels quals monopolitzen el transport elèctric.
Però hi ha alguns detalls més d'aquesta entrevista —convertida en una espècie de notícia gràcies al seu titular— que ens indignen profundament doncs semblen propis d'una visió del desenvolupament econòmic de tipus despòtic. En efecte, de les paraules del senyor López sembla deduir-se que el sector que presideix tenia un coneixement del protocol signat per Red Eléctrica de España amb el Govern d'Aragó que els ciutadans d'aquesta comunitat no van tenir fins que no es va aconseguir, per via parlamentària, fer públic el seu contingut. Vol dir això que els empresaris d'aquest sector tenen més dret que la resta dels aragonesos a conèixer els plans i la política del nostre Govern? És que el nostre Govern només governa per a certs ciutadans i es permet establir amb ells i a esquena de la resta protocols que haurien de ser sotmesos a l'opinió pública donades les gravísimas afeccions que per al Medi Ambient, el Desenvolupament Rural i la Salut Pública tenen les infraestructures de transport elèctric? Desconeix el senyor López que els representants dels aragonesos en les Corts d'Aragó, inclosos els seus i els quals sustenten el Govern, es van oposar unánimente a l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona? Però a més: conforme a les paraules amb les quals finalitza el senyor López la seva entrevista, es diria que oposar-se als seus lucratius plans és tant com posar traves a la sortida de la crisi i al desenvolupament de la nostra comunitat. Es pot concebre major superba? No és aquest el mateix discurs colonialista de sempre, que xifra les possibilitats de desenvolupament de la nostra comunitat en els sacrificis dels mateixos, això és, a desposseir als més desfavorits dels seus últims recursos econòmics? És que el desenvolupament d'Aragó no hauria de ser el desenvolupament de tots els aragonesos i no només dels quals han adquirit aquesta espècie de privilegi que suposa ser, sense necessitat de l'aprovació de la majoria, representants d'un sector estratègic?
No sabem bé, la veritat, que és el que el sector eòlic considera
viure un drama, però els habitants de les comarques afectades pel projecte de l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona, sí sabem el que és viure un esperpento quotidià gràcies als nostres polítics i els nostres empresaris vuitcentistes i, per descomptat, estem vivint literalment una tragèdia des del dia que es va posar data de defunció als nostres pobles, víctimes propiciatorias d'un sistema que encara creu que es pot sortir de la crisi repetint els errors que ens van dur a ella.