La MAT i Ascó, el mateix modelLa MAT i la central nuclear d'Ascó formen part del mateix model energètic. Un model obsolet controlat per poques multinacionals i que esdeveniments com ara el de Fukushima han desacreditat totalment.
El darrer divendres d'aquest juliol, el Consell de Ministres espanyol va aprovar el dictamen mediambiental del segon tram de la MAT entre Vilanna i Santa Llogaia. Una aprovació que, contràriament al que pensa molta gent, no implica la concessió d'un permís immediat d'obres. També el Consell de Seguretat Nuclear va autoritzar l'allargament de la vida de la central nuclear d'Ascó en deu anys, abans que la UE determinés que les centrals havien de passar unes proves de resistència abans d'autoritzar qualsevol prolongació de la seva vida útil.
Amb el primer tram de la MAT i la subestació elèctrica de Vilanna ara ja en marxa, la gent pot comprovar com funciona i quantes torres elèctriques per a noves línies s'estan aixecant. Unes noves línies que sortiran de Vilanna.
Ara que s'han fet al·legacions pel tercer tram soterrat entre Santa Llogaia i Baixàs, des de Madrid desestimen tot el gruix central d'arguments pel soterrament del segon tram que van presentar el CILMA i l'AMMAT. Només volen sentir parlar de tram aeri. Aquest llenguatge és també emprat des de Barcelona pel nou govern d'Artur Mas.
Per a principi de setembre hi ha concertada una trobada entre l'AMMAT i els responsables d'Energia de la Generalitat que servirà per veure si hi ha diàleg, tot i que temem que les decisions ja estiguin preses des de dalt.
Des dels col·lectius contraris a la MAT, dubtem que uns consells comarcals i una Diputació en les mateixes mans polítiques s'alcin contra el Pare Ubú.
A més, el diàleg està concertat prèviament. No volen parlar amb tothom i anomenen diàleg a les trobades amb alguns agents prèviament seleccionats. Una situació molt diferent de la que es dóna a la Catalunya del Nord. Precisament hem pogut participar en aquest diàleg entre les autoritats nord-catalanes i els col·lectius contraris a la MAT del nord del país, i han quedat perplexos del que aquí es diu diàleg.
Permetre un debat seriós sobre tot el que envolta la MAT no és una decisió tècnica ni econòmica. És només política. Establiria un precedent per a futures infraestructures i per aquí no hi passen.
S'han fet multitud d'estudis tècnics, econòmics i mediambientals i s'han avaluat els costos de les diferents opcions. Tot això s'ha enviat a Madrid o a Brussel·les, però no hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir.
Hi ha molts interessos pel mig disfressats d'“utilitat pública”. Els lobbies energètics poden intoxicar l'opinió pública amb les justificacions que ells pretenen. Amb els milions de beneficis diaris, poden fer dir a professors “emèrits” que per Girona no passa cap línia de 400 kW, o que el soterrament costa més de 30 vegades que el tram aeri.
D'exemples n'hi ha un munt. Per exemple que en una reconeguda empresa que assessora el govern hi treballa gent que estava dins l'anterior executiu tripartit i que defensava el soterrament. Però és veu que amb en Mario Monti eren unes raons, i ara en són unes “altres”.
La MAT i Ascó representen el mateix model energètic. Un model amb grans llocs de producció d'energia i transportada amb grans pèrdues per línies MAT. Grans centres controlats per les mateixes empreses. Tot és un monopoli amb fortes connexions polítiques. Si no, només cal mirar qui ha fitxat recentment per a Endesa. Ni més ni menys que David Madí, un dels homes de confiança del president Artur Mas quan aquest era cap de l'oposició.
Davant tot això hi ha un altre model possible. Un de proximitat i controlat per una altra gent. Un model energètic que fomenta l'estalvi i la generació distribuïda. Un model que fa gestió de la demanda sense línies MAT i que impulsa les energies renovables.
El model actual és obsolet. Només cal recordar el que va passar aquest març al Japó per adonar-se que hi ha uns perills molt severs amb l'energia nuclear, els seus residus i l'emmagatzematge d'aquests. Alemanya ja ha pres la decisió de posar fi a l'era nuclear. Sense una planificació global ben feta des de l'inici i amb tothom –no només amb els negociants– no ens en sortirem. Es podrà imposar, però amb un alt i perillós trencament social. Temps al temps.Joan Martí
Portaveu de la Plataforma No a la MAT
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/449702-la-mat-i-asco-el-mateix-model.html05/09/2011
No podemos estar más de acuerdo con lo expresado en el texto. Efectivamente, como ya se señala en el informe de Ecologistas en Acción sobre la Autopista Eléctrica Peñalba-El Arnero-Isona (de idénticas características que la línea de Muy Alta Tensión —MAT— de Girona), las líneas de 400.000 voltios sirven únicamente para transportar electricidad a grandes distancias con la menor pérdida posible, siendo poco menos que ridículos los argumentos con los que Red Eléctrica de España y algunos de nuestros gobernantes pretenden defender la necesidad del proyecto que amenaza nuestras tierras:
"Hay que remarcar que las líneas de 400 kV. se diseñan para transportar energía a grandes distancias, con las menores pérdidas posibles. Así, su objetivo es el transporte de energía entre las grandes centrales productoras de energía y las metrópolis, o sea, desde las centrales nucleares a las zonas urbanas con concentraciones de varios millones de habitantes. No existen en nuestra zona, ni centrales capaces de generar esas potencias, ni núcleos de población millonarios donde consumirlas".
También nuestros compañeros de la Sierra de Guadarrama, afectados por un proyecto de línea de Muy Alta Tensión o Autopista Eléctrica (400 kV.), consideran en un folleto informativo que este tipo de líneas sirven a un modelo energético privatizado y centralizado de producción y comercialización de la electricidad. (Haced click en la imagen para ampliarla). (Fuente: http://salvemossierra.blogspot.com/2011/02/hemos-publicado-un-folleto-sobre-la.html).Cerramos así el círculo que abríamos de nuevo hace poco acerca de la necesidad de esta línea o, mejor dicho, de este tipo de líneas, con las que Red Eléctrica de España está mallando toda la Península, hasta el punto de estar ya cerca de duplicar las dimensiones de la red eléctrica de 400 kV. española en relación con los países de nuestro entorno (véase: http://autopistaelectricano.blogspot.com/2011/08/red-electrica-de-espana-sobredimensiona.html). Ahora tenemos ya parte de esa respuesta que decíamos no querer oír (pues no nos hace falta confirmar una vez más lo que ya sabemos). En efecto, y aunque suene a algo increible (por la desfachatez que supone), el empeño de Red Eléctrica de España en construir líneas de 400 kV., en contra de la actual política europea, que apuesta por la generación distribuida, se explicaría en la necesidad de una red centralizada (algo inherente al modelo basado en la producción de electricidad por centrales nucleares), sin descartar que el propio hecho de construir líneas de estas características se haya convertido en la principal fuente de beneficios de esta empresa (compárense las tablas publicadas en el post al que os dirigimos).
En fin. El actual debate sobre la energía nuclear, abierto por la catástrofe sufrida en Japón, debería llevar no sólo al cierre de unas centrales que ponen en grave peligro a millones de personas (y ojalá que nunca vuelvan a ocurrir accidentes como los de Fukushima); igualmente, debería conllevar la anulación de unos proyectos de líneas que solo sirven a los intereses de quienes defienden este tipo de centrales (perfectamente sustituibles por otras fuentes de energía, como ya se está observando en otros países europeos, en los que el cierre de centrales nucleares no ha supuesto ningún problema de abastecimiento).
No es, por supuesto, de recibo que se ponga en peligro el futuro de comarcas enteras simplemente para aumentar los beneficios de una empresa. No lo es tampoco que los de siempre tengamos que pagar con el abandono de nuestros pueblos y formas de vida para que pasen por aquí unos cables que, estad bien seguros, no dejarán ni uno solo de los voltios que transportan en las tierras que van a arrasar.
Els nostres companys de NO A la MAT, han publicat en la seva web un excel·lent article en el qual posen de manifest que el model energètic al que serveix el mallat de la xarxa amb línies de 400 kV. és exactament el mateix que defensa el manteniment de l'energia nuclear:
La MAT i Ascó, el mateix modelLa MAT i la central nuclear d'Ascó formen part del mateix model energètic. Un model obsolet controlat per poques multinacionals i que esdeveniments com ara el de Fukushima han desacreditat totalment.
El darrer divendres d'aquest juliol, el Consell de Ministres espanyol va aprovar el dictamen mediambiental del segon tram de la MAT entre Vilanna i Santa Llogaia. Una aprovació que, contràriament al que pensa molta gent, no implica la concessió d'un permís immediat d'obres. També el Consell de Seguretat Nuclear va autoritzar l'allargament de la vida de la central nuclear d'Ascó en deu anys, abans que la UE determinés que les centrals havien de passar unes proves de resistència abans d'autoritzar qualsevol prolongació de la seva vida útil.
Amb el primer tram de la MAT i la subestació elèctrica de Vilanna ara ja en marxa, la gent pot comprovar com funciona i quantes torres elèctriques per a noves línies s'estan aixecant. Unes noves línies que sortiran de Vilanna.
Ara que s'han fet al·legacions pel tercer tram soterrat entre Santa Llogaia i Baixàs, des de Madrid desestimen tot el gruix central d'arguments pel soterrament del segon tram que van presentar el CILMA i l'AMMAT. Només volen sentir parlar de tram aeri. Aquest llenguatge és també emprat des de Barcelona pel nou govern d'Artur Mas.
Per a principi de setembre hi ha concertada una trobada entre l'AMMAT i els responsables d'Energia de la Generalitat que servirà per veure si hi ha diàleg, tot i que temem que les decisions ja estiguin preses des de dalt.
Des dels col·lectius contraris a la MAT, dubtem que uns consells comarcals i una Diputació en les mateixes mans polítiques s'alcin contra el Pare Ubú.
A més, el diàleg està concertat prèviament. No volen parlar amb tothom i anomenen diàleg a les trobades amb alguns agents prèviament seleccionats. Una situació molt diferent de la que es dóna a la Catalunya del Nord. Precisament hem pogut participar en aquest diàleg entre les autoritats nord-catalanes i els col·lectius contraris a la MAT del nord del país, i han quedat perplexos del que aquí es diu diàleg.
Permetre un debat seriós sobre tot el que envolta la MAT no és una decisió tècnica ni econòmica. És només política. Establiria un precedent per a futures infraestructures i per aquí no hi passen.
S'han fet multitud d'estudis tècnics, econòmics i mediambientals i s'han avaluat els costos de les diferents opcions. Tot això s'ha enviat a Madrid o a Brussel·les, però no hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir.
Hi ha molts interessos pel mig disfressats d'“utilitat pública”. Els lobbies energètics poden intoxicar l'opinió pública amb les justificacions que ells pretenen. Amb els milions de beneficis diaris, poden fer dir a professors “emèrits” que per Girona no passa cap línia de 400 kW, o que el soterrament costa més de 30 vegades que el tram aeri.
D'exemples n'hi ha un munt. Per exemple que en una reconeguda empresa que assessora el govern hi treballa gent que estava dins l'anterior executiu tripartit i que defensava el soterrament. Però és veu que amb en Mario Monti eren unes raons, i ara en són unes “altres”.
La MAT i Ascó representen el mateix model energètic. Un model amb grans llocs de producció d'energia i transportada amb grans pèrdues per línies MAT. Grans centres controlats per les mateixes empreses. Tot és un monopoli amb fortes connexions polítiques. Si no, només cal mirar qui ha fitxat recentment per a Endesa. Ni més ni menys que David Madí, un dels homes de confiança del president Artur Mas quan aquest era cap de l'oposició.
Davant tot això hi ha un altre model possible. Un de proximitat i controlat per una altra gent. Un model energètic que fomenta l'estalvi i la generació distribuïda. Un model que fa gestió de la demanda sense línies MAT i que impulsa les energies renovables.
El model actual és obsolet. Només cal recordar el que va passar aquest març al Japó per adonar-se que hi ha uns perills molt severs amb l'energia nuclear, els seus residus i l'emmagatzematge d'aquests. Alemanya ja ha pres la decisió de posar fi a l'era nuclear. Sense una planificació global ben feta des de l'inici i amb tothom –no només amb els negociants– no ens en sortirem. Es podrà imposar, però amb un alt i perillós trencament social. Temps al temps.Joan Martí
Portaveu de la Plataforma No a la MAT
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/449702-la-mat-i-asco-el-mateix-model.html05/09/2011
No podem estar més d'acord amb l'expressat en el text. Efectivament, com ja s'assenyala en l'informe d'Ecologistas en Acción sobre l'Autopista Elèctrica Peñalba-El Arnero-Isona (d'idèntiques característiques que la línia de Molt Alta Tensió —MAT— de Girona), les línies de 400.000 volts serveixen únicament per transportar electricitat a grans distàncies amb la menor pèrdua possible, sent poc menys que ridículs els arguments amb els quals Red Eléctrica de España i alguns dels nostres governants pretenen defensar la necessitat del projecte que amenaça les nostres terres:
"Hay que remarcar que las líneas de 400 kV. se diseñan para transportar energía a grandes distancias, con las menores pérdidas posibles. Así, su objetivo es el transporte de energía entre las grandes centrales productoras de energía y las metrópolis, o sea, desde las centrales nucleares a las zonas urbanas con concentraciones de varios millones de habitantes. No existen en nuestra zona, ni centrales capaces de generar esas potencias, ni núcleos de población millonarios donde consumirlas".
Tanquem així el cercle que obríem de nou fa poc sobre la necessitat d'aquesta línia o, millor dit, d'aquest tipus de línies, amb les quals Red Eléctrica de España està mallant tota la Península, fins al punt d'estar ja prop de duplicar les dimensions de la xarxa elèctrica de 400 kV. espanyola en relació amb els països del nostre entorn (vegeu: http://autopistaelectricano.blogspot.com/2011/08/red-electrica-de-espana-sobredimensiona.html). Ara tenim ja parteix d'aquesta resposta que dèiem no voler sentir (doncs no ens fa falta confirmar una vegada més el que ja sabem). En efecte, i encara que soni a alguna cosa increïble (per la barra que suposa), l'obstinació de Red Eléctrica de España a construir línies de 400 kV., en contra de l'actual política europea, que aposta per la generació distribuïda, s'explicaria en la necessitat d'una xarxa centralitzada (inherent al model basat en la producció d'electricitat per centrals nuclears), sense descartar que el propi fet de construir línies d'aquestes característiques s'hagi convertit en la principal font de beneficis d'aquesta empresa (comparin-se les taules publicades en el post al que us dirigim).
En fi. L'actual debat sobre l'energia nuclear, obert per la catàstrofe soferta a Japó, hauria de portar no només al tancament d'unes centrals que posen en greu perill a milions de persones (i tant de bo que mai tornin a ocórrer accidents com els de Fukushima); igualment, hauria de comportar l'anul·lació d'uns projectes de línies que solament serveixen als interessos d'els qui defensen aquest tipus de centrals (perfectament substituïbles per altres fonts d'energia, com ja s'està observant en altres països europeus, en els quals el tancament de centrals nuclears no ha suposat cap problema de proveïment).
No és, per descomptat, de rebut que es posi en perill el futur de comarques senceres simplement per augmentar els beneficis d'una empresa. No ho és tampoc que els de sempre hàgim de pagar amb l'abandó dels nostres pobles i formes de vida perquè passin per aquí uns cables que, estigueu ben segurs, no deixaran ni un solament dels volts que transporten a les terres que van a arrasar.
