Las pancartas contra la autopista eléctrica Monzón-Isona que nuestros vecinos de Aler habían puesto a la vista de todos los que pasaban por la carretera de Benabarre han desaparecido como ya ocurrió con la primera pancarta puesta en Pueyo de Marguillén o varias de las que se pusieron en Tremp. O quizá mejor habría que decir que han sido ROBADAS, llamando a las cosas por su nombre. Porque también, los que se las han llevado (que se sepa las pancartas no caminan) sólo merecen el nombre de LADRONES (por decirlo suavemente).
No es difícil suponer cuáles son sus intenciones ni tampoco imaginar la pobreza intelectual de quien hace algo así. ¿Están en contra de nuestras opiniones? ¡Que se expresen como hacemos nosotros! Si es que además lo tienen muy fácil. Seguro que más de un medio les dedicaba lo mejorcito de sus páginas o sus mejores horarios.
Ya lo decíamos ayer: está en el guión. Si no pueden convencernos con sus mentiras, nos tapan la boca.
Muchas manos van a tener que reunir para tapar tanta boca y robar todas las pancartas que pensamos seguir colgando.
Les pancartes contra l'autopista elèctrica Montsó-Isona que els nostres veïns de Aler havien posat a la vista de tots els quals passaven per la carretera de Benavarri han desaparegut com ja va ocórrer amb la primera pancarta posada en Pueyo de Marguillén o vàries de les quals es van posar a Tremp. O potser millor caldria dir que han estat ROBADES, cridant a les coses pel seu nom. Perquè també, els quals les hi han dut (que se sàpiga les pancartes no caminen), només mereixen el nom de LLADRES (per dir-lo suaument).
No és difícil suposar quins són les seves intencions ni tampoc imaginar la pobresa intel·lectual de qui fa alguna cosa així. Estan en contra de les nostres opinions? Que s'expressin com fem nosaltres! Si és que a més ho tenen molt fàcil. Segur que més d'un mitjà els dedicava el mejorcito de les seves pàgines o les seves millors horaris.
Ja ho dèiem ahir: està en el guió. Si no poden convèncer-nos amb les seves mentides, ens tapen la boca.
Moltes mans van a haver de reunir per a tapar tanta boca i robar totes les pancartes que pensem seguir penjant.
Plataforma unitaria contra la autopista eléctrica Monzón-Isona / Plataforma unitària contra l'autopista elèctrica Montsó-Isona
Páginas
▼
viernes, 22 de mayo de 2009
jueves, 21 de mayo de 2009
El ex ministro Atienza, presidente de REESA, prevé que la Autopista Eléctrica Monzón-Isona esté en funcionamiento en 2013
El ex ministro Luis Atienza, declaraba ayer, tal como recoge en su sección de Economía (que os invitamos a leer con atención) el Heraldo de Aragón, que las dos líneas de alta tensión proyectadas para Aragón (la Fuendetodos-Mezquita-Morella y la Autopista Eléctrica Monzón-Isona) estarán en funcionamiento en el año 2013.
Aludiendo al convenio firmado por REESA con el Gobierno de Aragón, al que ya nos referimos en anteriores entradas y del que algún día tendrán que dar explicaciones nuestros gobernantes (que han traicionado así su antigua postura de oposición a la Graus-Sallente, se han saltado a la torera sentencias del Tribunal Supremo, que consideraba esta línea inexistente, y contradicen, en estos momentos, incluso a las propias Cortes de Aragón, que han mostrado su oposición unánime a esta línea), el señor Atienza justificaba la creación de semejantes infraestructuras de transporte eléctrico (400 kv) como una especie de obligación contractual que piensan cumplir por la parte que a ellos les corresponde (y que parece, por lo que dice, que le compromete especialmente con los promotores de la energía eólica). Pero, no contento con eso, volvía a repetir a modo también de justificación la consabida consigna (reiterada a lo largo de su discurso) de la necesidad de estas líneas para la evacuación de energía eólica, mostrándose seguro de que existe mucha gente (¿?) convencida de su necesidad.
Por nuestra parte, no vamos a dar pábulo aquí a sus falacias tratando de refutarlas una vez más. Ya explicamos con anterioridad cuáles eran los más que probables motivos para la creación de la Autopista Eléctrica que amenaza a La Ribagorza y el Pallars y, por tanto, tratar de desmentirle sería seguir su juego, el mismo, por cierto, que hemos oído en boca de algunos de nuestros representantes políticos y que algunos medios de prensa se encargan de difundir. No, señor Atienza, aunque siga usted el manual de propaganda de Goebbels, una mentira repetida es solo un montón de mentiras. Diga con más claridad que no puede romper su compromiso con aquellos que han especulado con la energía eólica (¿le suena un pueblo llamado La Muela?) y reconozca que lo que ustedes quieren es su parte del pastel, más que asegurada siendo REESA quien monopoliza el transporte de la energía eléctrica en este país.
Claro, que lo que puede leerse entre líneas cuando el señor Atienza se muestra convencido de un futuro cambio de opinión da, por decirlo suavemente, un poco de miedo. Ya nos sabemos su guión: "trazamos nuestras líneas por unas comarcas deprimidas con escasa y envejecida población (un puñadito de votos que a nadie importan), desmentimos los peligros para la vida y la salud de esos invisibles y escasos habitantes que se han empeñado en vivir en el medio rural, los convencemos con falsas promesas de trabajo y desarrollo y, si aún así no se convencen y siguen empeñados en oponerse a nuestros planes, los desautorizamos, los criminalizamos o los silenciamos, ¡para algo nos han de servir los medios de comunicación de masas y los partidos políticos del voto útil!"
No obstante, pese a lo terrorífico de la amenza, se atisba un pequeño rayo de luz en las palabras del señor Atienza. Ayer reconocía también (nos atreveríamos a decir que con cierta sorpresa) la durísima oposición surgida en La Ribagorza y El Pallars contra la Autopista Eléctrica Monzón-Isona. Así, citando literalmente sus palabras, el ex ministro reconocía: "Se ha generado una reacción, que espero que podamos gestionar optando por el trazado de la red que tenga menos impacto medioambiental".
La mentablemente, en este caso para usted, señor Atienza, el problema medioambiental no es la mayor de nuestras preocupaciones (aunque, desde luego, tampoco la menor en una tierra cuyos escasos recursos económicos se basan en el turismo rural y el medio natural). Es nuestra salud y la vida de nuestros pueblos la que está en juego y ya ve que no somos ni tan pocos, ni tan mayores ni tan tontos como usted y algunos otros suponían. Estamos organizados y no nos hace falta leer sus proclamas en la prensa pues, como ve, tenemos ya nuestros propios medios de comunicación pese a la escasísima inversión del estado en estas colonias..., perdón, comarcas.
Así pues, dos cosas cabe extraer de las últimas declaraciones de este infausto señor Atienza (que sólo nos hace gracia cuando le da por hacer versos):
- Que nuestra oposición no ha pasado desapercibida en las altas esferas y parece que ha llegado a desbaratar en alguna medida los planes iniciales de los que pensaban que ya nos habíamos olvidado de la Aragón-Cazaril; lo que, sin duda, debe darnos ánimos en esta larga batalla.
- Que ya tenemos pues fecha para el cumplimiento de la sentencia de muerte para la Baja Ribagorza y el Pallars Jussà lo que, después de meses de silencio, sirve al menos para poder saber con claridad lo que se nos viene encima.
L'exministre Luis Atienza, declarava ahir, tal com recull en la seva secció d'Economia (que us convidem a llegir amb atenció) el Heraldo de Aragón, que les dues línies d'alta tensió projectades per a Aragó (la Fuendetodos-Mezquita-Morella i l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona) estaran en funcionament en l'any 2013.
Al·ludint al conveni signat per REESA amb el Govern d'Aragó, al que ja ens referim en anteriors entrades i del que algun dia haurien de donar explicacions els nostres governants (que han traït així la seva antiga postura d'oposició a la Graus-Sallente, s'han saltat a la torera sentències del Tribunal Suprem, que considerava aquesta línia inexistent, i contradiuen, en aquests moments, fins i tot a les pròpies Corts d'Aragó, que han mostrat la seva oposició unànime a aquesta línia) el senyor Atienza justificava la creació de semblants infraestructures de transport elèctric (400 kv) com una espècie d'obligació contractual que pensen complir per la part que a ells els correspon (y que sembla, pel que diu, que li compromet especialment amb els promotors de l'energia eòlica). Però, no content amb això, tornava a repetir a manera també de justificació la consabida consigna (reiterada al llarg del seu discurs) de la necessitat d'aquestes línies per a l'evacuació d'energia eòlica, mostrant-se convençut que existeix molta gent (?) convençuda de la seva necessitat.
Per la nostra banda, no anem a donar pàbul aquí a les seves fal·làcies tractant de refutarlas una vegada més. Ja expliquem amb anterioritat quins eren els més que probables motius per a la creació de l'Autopista Elèctrica que amenaça a La Ribargorça i el Pallars i, per tant, tractar de desmentir-li seria seguir el seu joc, el mateix, per cert, que hem escoltat en boca d'alguns dels nostres representants polítics i que alguns mitjans de premsa s'encarreguen de difondre. No, senyor Atienza, encara que segueixi vostè el manual de propaganda de Goebbels, una mentida repetida és solament un munt de mentides. Digui amb més claredat que no pot trencar el seu compromís amb aquells que han especulat amb l'energia eòlica (li sona un poble cridat La Muela?) i reconegui que el que vostès volen és la seva part del pastís, més que assegurada sent REESA qui monopolitza el transport de l'energia elèctrica en aquest país. Clar, que el que pot llegir-se entre línies quan el senyor Atienza es mostra convençut d'un futur canvi d'opinió dóna, per dir-lo suaument, un poc de por. Ja ens sabem el seu guió: "tracem les nostres línies per unes comarques deprimides amb escassa i envellida població (un grapat de vots que a ningú importen), desmentim els perills per a la vida i la salut d'aquests invisibles i escassos habitants que s'han obstinat a viure en el mitjà rural, els convencem amb falses promeses de treball i desenvolupament i, si encara així no es convencen i segueixen obstinats en oposar-se als nostres plans, els desautoritzem, els criminalitzem o els silenciem, para alguna cosa ens han de servir els mitjans de comunicació de masses i els partits polítics del vot útil!"
No obstant això, malgrat el terrorífic de la amenza, s'entrelluca un petit llamp de llum en les paraules del senyor Atienza. Ahir reconeixia també (ens atreviríem a dir que amb certa sorpresa) la duríssima oposició sorgida en La Ribargorça i El Pallars contra l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona. Així, citant literalment les seves paraules, l'exministre reconeixia: "S'ha generat una reacció, que espero que puguem gestionar optant pel traçat de la xarxa que tingui menys impacte mediambiental".
La mentablemente, en aquest cas per a vostè, senyor Atienza, el problema mediambiental no és la major de les nostres preocupacions (encara que, per descomptat, tampoc la menor en una terra els escassos recursos de la qual econòmics es basen en el turisme rural i el mitjà natural). És la nostra salut i la vida dels nostres pobles la qual està en joc i ja veu que no som ni tan pocs, ni tan majors ni tan ximples com vostè i alguns altres suposaven. Estem organitzats i no ens fa mancada llegir les seves proclames en la premsa doncs, com veu, tenim ja els nostres propis mitjans de comunicació malgrat la escasísima inversió de l'estat en aquestes colònies..., perdó, comarques.
En definitiva, dues coses cap extreure de les últimes declaracions d'aquest infaust senyor Atienza (que només ens fa gràcia quan li dóna per fer versos):
Ara bé, que sàpiguen, tant el senyor Atienza com aquells que actualment posseïxen el poder polític a Aragó, que no ens empassem les seves mentides per molt que les repeteixin mil vegades o les adornin amb totes les energies eòliques i renovables que vulguin; que no ho van a tenir gens fàcil (és la nostra salut i la nostra vida el que està en joc i davant això ningú es rendeix ni es ven) i que, si aconsegueixen passar per sobre dels nostres caps (com literalment pretenen fer amb els seus cables assassins), acabaran havent de pagar una factura molt més elevada del que suposen.
Al·ludint al conveni signat per REESA amb el Govern d'Aragó, al que ja ens referim en anteriors entrades i del que algun dia haurien de donar explicacions els nostres governants (que han traït així la seva antiga postura d'oposició a la Graus-Sallente, s'han saltat a la torera sentències del Tribunal Suprem, que considerava aquesta línia inexistent, i contradiuen, en aquests moments, fins i tot a les pròpies Corts d'Aragó, que han mostrat la seva oposició unànime a aquesta línia) el senyor Atienza justificava la creació de semblants infraestructures de transport elèctric (400 kv) com una espècie d'obligació contractual que pensen complir per la part que a ells els correspon (y que sembla, pel que diu, que li compromet especialment amb els promotors de l'energia eòlica). Però, no content amb això, tornava a repetir a manera també de justificació la consabida consigna (reiterada al llarg del seu discurs) de la necessitat d'aquestes línies per a l'evacuació d'energia eòlica, mostrant-se convençut que existeix molta gent (?) convençuda de la seva necessitat.
Per la nostra banda, no anem a donar pàbul aquí a les seves fal·làcies tractant de refutarlas una vegada més. Ja expliquem amb anterioritat quins eren els més que probables motius per a la creació de l'Autopista Elèctrica que amenaça a La Ribargorça i el Pallars i, per tant, tractar de desmentir-li seria seguir el seu joc, el mateix, per cert, que hem escoltat en boca d'alguns dels nostres representants polítics i que alguns mitjans de premsa s'encarreguen de difondre. No, senyor Atienza, encara que segueixi vostè el manual de propaganda de Goebbels, una mentida repetida és solament un munt de mentides. Digui amb més claredat que no pot trencar el seu compromís amb aquells que han especulat amb l'energia eòlica (li sona un poble cridat La Muela?) i reconegui que el que vostès volen és la seva part del pastís, més que assegurada sent REESA qui monopolitza el transport de l'energia elèctrica en aquest país. Clar, que el que pot llegir-se entre línies quan el senyor Atienza es mostra convençut d'un futur canvi d'opinió dóna, per dir-lo suaument, un poc de por. Ja ens sabem el seu guió: "tracem les nostres línies per unes comarques deprimides amb escassa i envellida població (un grapat de vots que a ningú importen), desmentim els perills per a la vida i la salut d'aquests invisibles i escassos habitants que s'han obstinat a viure en el mitjà rural, els convencem amb falses promeses de treball i desenvolupament i, si encara així no es convencen i segueixen obstinats en oposar-se als nostres plans, els desautoritzem, els criminalitzem o els silenciem, para alguna cosa ens han de servir els mitjans de comunicació de masses i els partits polítics del vot útil!"
No obstant això, malgrat el terrorífic de la amenza, s'entrelluca un petit llamp de llum en les paraules del senyor Atienza. Ahir reconeixia també (ens atreviríem a dir que amb certa sorpresa) la duríssima oposició sorgida en La Ribargorça i El Pallars contra l'Autopista Elèctrica Montsó-Isona. Així, citant literalment les seves paraules, l'exministre reconeixia: "S'ha generat una reacció, que espero que puguem gestionar optant pel traçat de la xarxa que tingui menys impacte mediambiental".
La mentablemente, en aquest cas per a vostè, senyor Atienza, el problema mediambiental no és la major de les nostres preocupacions (encara que, per descomptat, tampoc la menor en una terra els escassos recursos de la qual econòmics es basen en el turisme rural i el mitjà natural). És la nostra salut i la vida dels nostres pobles la qual està en joc i ja veu que no som ni tan pocs, ni tan majors ni tan ximples com vostè i alguns altres suposaven. Estem organitzats i no ens fa mancada llegir les seves proclames en la premsa doncs, com veu, tenim ja els nostres propis mitjans de comunicació malgrat la escasísima inversió de l'estat en aquestes colònies..., perdó, comarques.
En definitiva
Que la nostra oposició no ha passat desapercebuda en les altes esferes i sembla que ha arribat a desbaratar en alguna mesura els plans inicials dels quals pensaven que ja ens havíem oblidat de l'Aragó-Cazaril; el que, sens dubte, ha de donar-nos ànims en aquesta llarga batalla. Que ja tenim doncs data per al compliment de la sentència de mort per a la Baixa Ribargorça i el Pallars Jussà el que, després de mesos de silenci, serveix almenys per a poder saber amb claredat el que se'ns ve damunt.