Aprovechando el concierto de "Buena Chen", que se celebra en Zaragoza (
como anunciábamos en una anterior entrada) este próximo sábado 7 de febrero, y en el que se nos ha ofrecido un espacio para informar sobre nuestra lucha contra la autopista eléctrica, hemos editado un sencillo folleto en el que exponemos resumidamente los motivos por los que consideramos innecesario e inaceptable (sin alternativa ni compensación posible) el proyecto de Red Eléctrica de España de unir las subestaciones eléctricas de Monzón e Isona con una línea de 400 kv, que pone en peligro a las poblaciones y a las gentes de La Ribagorza y el Pallars.
Este folleto, en el que se refutan las falacias y los falsos argumentos con los que se quiere ocultar, por ejemplo, que la autopista eléctrica no es sino el nuevo nombre de la antigua Aragón-Cazaril, debe servir para hacer llegar nuestros argumentos a nuestros compañeros y vecinos, a los que desde un principio se ha intentado ocultar la amenaza que se cierne sobre su futuro y a los que ahora se trata de confundir con maniobras políticas que anuncian, con toda seguridad, una futura campaña de manipulación y desinformación (es la estrategia habitual) con la que pretenderán acabar vendiéndonos las virtudes y ventajas de un megaproyecto tan innecesario e insostenible como nocivo.
Debemos ganar esta lucha con información veraz, con argumentos sólidos (apoyados en pruebas y evidencias científicas) y con la fuerza moral que siempre asiste a quien defiende su patrimonio y su salud. Por eso, reproducimos a continuación el texto de este folleto informativo y os animamos a que lo difundáis por todos los medios a vuestro alcance (podéis pedírnoslo o descargarlo de la
sección de archivos de nuestro grupo de google, en el que lo hemos colgado en una versión en pdf lista para poder imprimirlo fácilmente en un DIN A4 por las dos caras).
Dos sentencias del Supremo anulando los proyectos de REDESA y la negativa del Gobierno francés a permitir el trazado de la Aragón-Cazaril por el valle de Louron, a causa del impacto ambiental, no han bastado para descartar la autopista eléctrica por la Ribagorza aragonesa y el Pallars catalán.
Ahora, en connivencia con el Ministerio de Medio Ambiente (¿y de nuestras autoridades municipales y autonómicas?), REDESA vuelve a amenazar al territorio español más castigado por los pantanos (más de media docena), que originaron la despoblación o inundación de una treintena de núcleos habitados y la ruina de los supervivientes.
La línea de alta tensión Monzón-Isona, para la que se han propuesto cuatro alternativas diferentes (léase “si no hacemos las cuatro líneas es porque no nos da la gana”), es una muestra del desprecio por nuestra tierra, nuestro paisaje y nuestros monumentos. Esta línea es una macroestructura desproporcionada para el medio que la recibe pues afecta a un corredor de unos 85 kilómetros entre Monzón e Isona, que será talado a matarrasa en una anchura comprendida entre 70 y 100 metros, condenando esa franja a la erosión y determinando un efecto demoledor en la flora y en la fauna. No olvidemos que será sobrevolado por un cableado de 400.000 voltios sostenidos por unos soportes metálicos de unos 50 metros de altura.
En cuanto a los efectos derivados de las radiaciones electromagnéticas, suponen un problema científico y un riesgo para la salud, que aumenta cuanto más perdura el desacuerdo. Existen estudios desde los años 50-60 del pasado siglo en la antigua URSS, Canadá o Estados Unidos que establecen con absoluta claridad los efectos perjudiciales de los campos electromagnéticos. Además, en una zona que ya evacua la electricidad producida en los saltos hidroeléctricos, esta infraestructura, totalmente ajena, sólo acarrea perjuicios. Aunque en la cartografía aportada por REDESA han desaparecido numerosos núcleos, no por ello han sido borrados del territorio y, en numerosos casos, los tendidos se aproximan peligrosamente a sus viviendas.
Por lo que atañe a la afección paisajística y faunística, basta decir que la autopista eléctrica recorre transversalmente la sierra de la Carrodilla, alterando su perfil, y de oeste a este, longitudinalmente, la sierra del Castillo de Llaguarres, con varios enclaves clasificados como LIC (lugares de interés comunitario) y hábitats protegidos para la conservación de aves.
El impacto paisajístico del tendido afecta gravemente a los bienes de interés histórico-artístico de nuestra tierra: santuario de La Carrodilla; conjuntos medievales de Pueyo de Marguillén y Torres del Obispo, con sendas iglesias románicas; santuario rupestre de las Ventosas; conjunto medieval de Puivert y de Aler, con sendas iglesias románicas; santuarios de San Medardo y ruinas del monasterio gótico de Linares en Benabarre; conjunto monumental de Luzás, con su torre del siglo XI e iglesia románica del siglo XII y San Benditet o San Benedicto, un conjunto eremítico singular, al estilo de La Carrodilla, con vivienda-fortaleza adosada; Viacamp y su torre circular del siglo XI; Montañana, el mayor conjunto medieval de la provincia de Huesca, con un recinto urbano de los s. XV-XVI, iglesia del s. XIII, torres circular y cuadrada del s. XI, iglesia de planta basilical del s. XIII, etc. Los bienes de este tipo, siempre relacionado con la historia, las tradiciones o el fervor popular, sufren en su valor global (artístico, moral) por la mera presencia de un elemento artificial tan extraño y agresivo como una LAT. Y naturalmente, esta pérdida ha de añadirse a la desolación de los habitantes del lugar, acostumbrados a disfrutar esos bienes en su marco natural tradicional.
La justificación de la línea carece de toda racionalidad pues ya hay cuatro líneas que interconectan los ejes eléctricos longitudinales de los ríos Cinca y Noguera-Ribagorzana, por lo que esta autopista eléctrica carece de sentido. Si se llegara a demostrar su necesidad, cosa no probada hasta ahora, sólo cabría reconvertir una de las existentes.
Aprofitant el concert de "Buena Chen", que se celebra a Saragossa (
com anunciàvem en una anterior entrada) aquest pròxim dissabte 7 de febrer, i en el qual se'ns ha ofert un espai per a informar sobre la nostra lluita contra l'autopista elèctrica, hem editat un senzill fullet en el qual exposem resumidamente els motius pels quals considerem innecessari i inacceptable (sense alternativa ni compensació possible) el projecte de Red Eléctrica de España d'unir les subestacions elèctriques de Montsó i Isona amb una línia de 400 kv, que posa en perill a les poblacions i a les gents de La Ribargorça i el Pallars.
Aquest fullet, en el qual es refutan les fal·làcies i els falsos arguments amb els quals es vol ocultar, per exemple, que l'autopista elèctrica no és sinó el nou nom de l'antiga Aragó-Cazaril, ha de servir per a fer arribar els nostres arguments als nostres companys i veïns, als quals des d'un principi s'ha intentat ocultar l'amenaça que es cierne sobre el seu futur i als quals ara es tracta de confondre amb maniobres polítiques que anuncien, amb tota seguretat, una futura campanya de manipulació i desinformació (és l'estratègia habitual) amb la qual pretendran acabar venent-nos les virtuts i avantatges d'un megaproyecto tan innecessari i insostenible com nociu.
Hem de guanyar aquesta lluita amb informació veraça, amb arguments sòlids (recolzats en proves i evidències científiques) i amb la força moral que sempre assisteix a qui defensa el seu patrimoni i la seva salut. Per això, reproduïm a continuació el text d'aquest fullet informatiu i us vam animar que ho difongueu per tots els mitjans al vostre abast (podeu demanar-nos-el o descarregar-lo de la
secció d'arxius del nostre grup de google, en el qual ho hem penjat en una versió en pdf llesta per a poder imprimir-lo fàcilment en un DIN A4 per les dues cares).
Dues sentències del Suprem anul·lant els projectes de REDESA i la negativa del Govern francès a permetre el traçat de l'Aragó-Cazaril per la vall de Louron, a causa de l'impacte ambiental, no han bastat per a descartar l'autopista elèctrica per la Ribargorça aragonesa i el Pallars català.
Ara, de connivència amb el Ministeri de Medi ambient (i de les nostres autoritats municipals i autonòmiques?), REDESA torna a amenaçar al territori espanyol més castigat pels pantans (més de mitja dotzena), que van originar la despoblación o inundació d'una trentena de nuclis habitats i la ruïna dels supervivents.
La línia d'alta tensió Montsó-Isona, per a la qual s'han proposat quatre alternatives diferents (llegeixi's “si no fem les quatre línies és perquè no ens dóna la gana”), és una mostra del menyspreu per la nostra terra, el nostre paisatge i els nostres monuments. Aquesta línia és una macroestructura desproporcionada per al mitjà que la rep doncs afecta a un corredor d'uns 85 quilòmetres entre Montsó i Isona, que serà talat a matarrasa en una amplària compresa entre 70 i 100 metres, condemnant aquesta franja a l'erosió i determinant un efecte demoledor en la flora i en la fauna. No oblidem que serà sobrevolat per un cablejat de 400.000 volts sostinguts per uns suports metàl·lics d'uns 50 metres d'altura.
Quant als efectes derivats de les radiacions electromagnètiques, suposen un problema científic i un risc per a la salut, que augmenta com més perdura el desacord. Existeixen estudis des dels anys 50-60 del passat segle en l'antiga URSS, Canadà o Estats Units que estableixen amb absoluta claredat els efectes perjudicials dels camps electromagnètics. A més, en una zona que ja evacua l'electricitat produïda en els salts hidroeléctricos, aquesta infraestructura, totalment aliena, només implica perjudicis. Encara que en la cartografia aportada per REDESA han desaparegut nombrosos nuclis, no per això han estat esborrats del territori i, en nombrosos casos, les esteses s'aproximen perillosament als seus habitatges.
Pel que pertoca a l'afecció paisatgística i faunística, basta dir que l'autopista elèctrica recorre transversalment la serra de la Carrodilla, alterant el seu perfil, i d'oest a aquest, longitudinalment, la serra del Castell de Llaguarres, amb diversos enclavaments classificats com LIC (llocs d'interès comunitari) i hàbitats protegits per a la conservació d'aus.
L'impacte paisatgístic de l'estesa afecta greument als béns d'interès històric-artístic de la nostra terra: santuari de La Carrodilla; conjunts medievals de Pueio de Marguillén i Torres del Bisbe, amb sengles esglésies romàniques; santuari rupestre de les Ventosas; conjunt medieval de Puivert i de Aler, amb sengles esglésies romàniques; santuaris de Sant Medardo i ruïnes del monestir gòtic de Linares a Benavarri; conjunt monumental de Luzás, amb la seva torre del segle XI i església romànica del segle XII i Sant Benditet o Sant Benedicto, un conjunt eremítico singular, a l'estil de La Carrodilla, amb habitatge-fortalesa adossada; Viacamp i la seva torre circular del segle XI; Montañana, el major conjunt medieval de la província d'Osca, amb un recinte urbà dels s. XV-XVI, església del s. XIII, torres circular i quadrada del s. XI, església de planta basilical del s. XIII, etc. Els béns d'aquest tipus, sempre relacionat amb la història, les tradicions o el fervor popular, sofrixen en el seu valor global (artístic, moral) per la mera presència d'un element artificial tan estrany i agressiu com una LAT. I naturalment, aquesta pèrdua ha d'afegir-se a la desolació dels habitants del lloc, acostumats a gaudir aquests béns en el seu marc natural tradicional.
La justificació de la línia manca de tota racionalitat doncs ja hi ha quatre línies que interconnecten els eixos elèctrics longitudinals dels rius Cinca i Noguera-Ribagorzana, pel que aquesta autopista elèctrica manca de sentit. Si s'arribés a demostrar la seva necessitat, cosa no provada fins a ara, només cabria reconvertir una de les existents.
