Páginas

domingo, 12 de abril de 2009

Seny i Paisatge / Sensatez y Paisaje

A través de nuestro grupo de google nos ha llegado la noticia de la existencia de una Plataforma denominada "Seny i Paisatge" (Sensatez y Paisaje) cuyo manifiesto coincide en gran medida con nuestros principios fundacionales.
Lo transcribimos a continuación animándoos a que os suméis a esta Plataforma siguiendo la máxima de "la unión hace la fuerza" (podéis hacerlo en el siguiente enlace: http://www.senyipaisatge.org/index.php?option=com_chronocontact&Itemid=11).
Enhorabuena por la iniciativa, compañeros de "Seny i Paisatge".

A través del nostre grup de google ens ha arribat la notícia de l'existència d'una Plataforma denominada "Seny i Paisatge", el manifest de la qual coincideix en gran mesura amb els nostres principis fundacionals.
Ho transcrivim a continuació animant-vos que us sumeu a aquesta Plataforma seguint la màxima de "la unió fa la força" (podeu fer-lo en el següent enllaç: http://www.senyipaisatge.org/index.php?option=comchronocontact&Itemid=11).
Enhorabona per la iniciativa, companys de "Seny i Paisatge".


MANIFIESTO DE SENY I PAISATGE

Ciutadans i ciutadanes,
Actualment s’està construint la línia de molt alta tensió (MAT) entre Vic i Bescanó. Aquesta línia aèria, amb torres de desenes de metres d’alçada, trinxen Osona, les Guilleries, la Selva i el Gironès, les quals s’han aixecat sense cap cura amb l’entorn. Tampoc no han rebut cap tractament cromàtic, així no s’han pintat de color verd les que al darrera tenen muntanya amb una frondosa massa forestal, fet que faria disminuir el seu impacte visual, com ja s’ha fet a la línia de les Gavarres. Les obres són realitzades per Red Eléctrica de España (REE) amb el vist-i-plau del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. Les properes obres de la MAT són la connexió de Bescanó a Santa Llogaia, el ramal de Santa Coloma de Farners a la subestació elèctrica de Riudarenes, i la connexió soterrada de Santa Llogaia fins a França. Un cop es veu que la construcció de la MAT és una realitat, demanem que la construcció de la resta de trams de la MAT i d’altres futures línies elèctriques, com la projectada entre el Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa, que afectaran a Catalunya, que es realitzin aprofitant els actuals corredors d’infraestructures ( ferroviari com el TAV, viari com l’AP7 o elèctric) i que se soterri en tots els trams on sigui factible. Per què es demana això: Davant la política erràtica i contradictòria de certs governants, amb una visió que no arriba més enllà de les parets dels seus despatxos. La nostra proposta d’aprofitament dels corredors d’infraestructures avui disponibles i de soterrament en tots els trams on sigui factible, és assenyada, i abasta tot l’àmbit del Principat. El mateix govern de la Generalitat, segons informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge, està a favor que la connexió de la MAT a la subestació de Riudarenes es faci pel corredor d’infraestructures (TAV) i se soterri en el llocs més problemàtics, com és la zona de l’aeroport. Aquesta postura volem que s’estengui a tots els traçats de la MAT i a les futures noves línies elèctriques. Fins hi tot la connexió Sentmenat frontera francesa es podria fer tota aprofitant el TAV o l’AP7. Recordem que des de la dècada dels 90 del segle XX s’ha intentat la interconnexió elèctrica entre Espanya i França, i ha fracassat: així s’intentà pel País Basc, per la Vall del Loron, per la Vall d’Aran, pel Pirineus Atlàntics i l’Alta Garona. En tots aquests casos una forta oposició de la població, dels poders polítics i econòmics locals, van rebutjar els projectes. Finalment des del 2001 els esforços dels dos estats es van centrar en els Pirineus Orientals, on finalment passarà. Si tots formen part de l’Estat Espanyol i ens ha tocat el rebre d’haver de patir la interconnexió, exigim que la construcció de la MAT no suposi la destrucció de més paisatge, sinó aprofitar els corredors d’infraestructures existents. El malbaratem del paisatge, a part d’una pèrdua ambiental i patrimonial, suposa la utilització d’un recurs no renovable, com és el sòl. Una de les raons que argumenten per no soterrar la MAT és el seu cost econòmic. En aquest cas hem de recordar que a Madrid la MAT està soterrada fins a l’aeroport de Barajas. Catalunya no pot patir més greuges comparatius envers Madrid. Així si a la capital de l’Estat es pot soterrar aquí també. Finalment a França tot el tram de la MAT, anomenada allà la THT, va soterrat. Com a catalans que formen part d’Europa, igual que els francesos, hem d’exigir el màxim de soterrament de la MAT i de futures MATS. Davant tots aquestes fets demanem l’adhesió a aquest manifest.

No hay comentarios:

Publicar un comentario