Páginas

sábado, 24 de diciembre de 2022

Una paparra i una panerola en el Pallars

Para despedir el año os dejamos a continuación con una fábula moral de nuestro compañero J. Feria.
Aprovechamos para informaros de que hemos cerrado ya, como estaba previsto, la campaña de micromecenazgo "Pirineos no es para la Alta Tensión". A la vuelta de estos días festivos, os informaremos de los resultados obtenidos. 
 
Per acomiadar l'any us deixem tot seguit amb una faula moral del nostre company J. Feria.
Aprofitem per informar-vos que hem tancat ja, com estava previst, la campanya de micromecenatge "Pirineus no és per a l'Alta Tensió". En tornar aquests dies festius, us informarem dels resultats obtinguts.
 

UNA PAPARRA I UNA PANEROLA EN EL PALLARS

En aquests dies faci calor, fred o boira, una paparra es passeja pels petits pobles d'un menut país, en cerca d'algun paisà desprevingut a qui xuclar-li la sang. Sempre acompanyat per una panerola comissionista que la guia en el camí. Els dos truans van fent l'estafa de "l'estampeta", amb l'excusa de la guerra o de l'obligada "Transacció Energètica", ofereixen "Contractes" a 30 anys, per instal·lar un immens negre mant que vol atrapar el sol a les terres de conreu, per després revendre al millor postor. En aquesta excursió a s'hi ha unit una comitiva de paneroles amb "banda i bastó", professionals de la nefasta política en cerca de portes giratòries, que li fan camí, per aprofitar l'ocasió y treure un bon mos. Diuen que millor és "negociar" o si no les embargaran, que hem de ser solidaris per la gran metròpolis, etc. Conten històries de por i de terror, assetjant a la gent. Prepotents, superbs, vanitosos, cretins... deambulen, estafant amb qualsevol. Amb traïdoria i premeditació. Diuen a les bones gents, que no hi ha res a fer, que ho mana la UE, que abandonin els camps que ningú vol treballar. D'una banda, ens diuen que hem d'estalviar, de l'altra que l'economia exigeix sacrificis... mentre es pavonejen als seus luxosos cotxes, avions i vaixells, sempre ben escortats.
En aquest perdut racó d'aquest petit país, on molt abans hi havia un mar, majestuosos animals, pastures i arbres, després de néixer muntanyes i rius, van sorgir pobles, castells, camps de cultiu, que en nom del progrés van ser sacrificats, buidats i embellits. Un "PROGRÉS" per la gran ciutat que va esprémer i devorar totes les esperances i il·lusions de diverses generacions, que escapaven a buscar un món millor.
La desgràcia, la mala gestió, la desídia i la cobdícia d'uns pocs la van condemnar a una lenta agonia. En aquesta mil·lenària Conca Dallà, on ara hi ha camps d'ametlles, ordi, colza, gira-sols i herba per pasturar, es pastellarà el cavall del Nou Atila no deixant creixé la vida. Al Port de Comiols una gran pedra ens recordarà que aquest és el Cementeri dels Rics del Pallars, ja que aquí no quedarà ningú.

A la nostra Reina del Pallars i Comtessa de la Conca Dallà.

J. Feria